Diferencial semàntic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El diferencial semàntic és una tècnica per mesurar l'actitud dels parlants cap a certes paraules, és a dir, per intentar explicar la connotació que tenen determinats conceptes i que va més enllà de la seva definició lingüística, car implica un judici de valor.

Charles E. Osgood, el seu creador, usa una escala on hi ha adjectius oposats i el parlant se situa en un punt segons els seus sentiments cap al concepte referit. Els indicadors intenten ser culturalment neutres, i es basen en termes com "bo-dolent", "actiu-passiu" o "fort-feble". Usos posteriors en psicometria han incrementat força el nombre i tipus de termes utilitzats a l'escala.[1]

A partir d'aquesta tècnica es va desenvolupar l'escala de Rensis Likert usada àmpliament en enquestes, i que respecte una afirmació o fet divideix l'actitud de l'enquestat en cinc punts, mostrant el seu acord o desacord. Posteriorment s'han usat adaptacions del diferencial semàntic per fer estudis de mercat.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Himmelfarb, S. (1993). The measurement of attitudes. In A.H. Eagly & S. Chaiken (Eds.), Psychology of Attitudes, 23-88. Thomson/Wadsworth
  2. Klaus Merten: Inhaltsanalyse. Einführung in Theorie, Methode und Praxis. 2.,