Dilema de l'eriçó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El dilema de l'eriçó és una paràbola escrita el 1851 pel filòsof Arthur Schopenhauer en l'obra Pererga und Paralipomena.[1] La història fou introduïda en el domini de la psicologia després del seu descobriment i adaptació per Sigmund Freud en l'obra Adaptació de la massa i estudi del jo.[2]


Aquest dilema exposa que, com més propera sigui la relació entre dos éssers humans, més probable és que es puguin fer mal l'un a l'altre, però com més llunyana, més possible és que sentin angoixa i soledat. Això es basa en el fet que els eriçons tenen espines a l'esquena i si s'apropen l'un a l'altre, les espines d'un farien mal a l'altre. Però els eriçons tenen la necessitat d'estar a prop d'un de l'altre per escalfar-se, i d'aquesta contradicció neix el dilema.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Schopenhaurer, Arthur, Pererga und Paralipomena, volum II, capítol XXXI, secció 396.
  2. Freud, Sigmund, Psicología de las masas y análisis del yo en Obras Completas, Vol. XVIII, Amorrotu, Buenos Aires 9ª. Edición 1996, p. 96, ISBN 950-518-594-4 (Títol original: Massenpsychologie und Ich-Analyse, 1921).