Dipòsit d'aigües del Rei Martí

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Dipòsit d'aigües del Rei Martí
Imatge
Dades
TipusDipòsit d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBellesguard, 14 i Jaume Càncer, 32 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 31″ N, 2° 07′ 38″ E / 41.40874°N,2.1270856°E / 41.40874; 2.1270856

El dipòsit d'aigües del Rei Martí és un antic dipòsit de retenció d’aigua situat a tocar de la torre Bellesguard de Barcelona, construïda per Antoni Gaudí entre 1900 i 1909 sobre les restes de la fortalesa en què va viure, entre els anys 1408 i 1410, el rei Martí l'Humà.[1][2] Construït a mitjans del segle xix, havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que el 2001 es va redescobrir de manera accidental.[1]

Descripció[modifica]

El recinte soterrat de més de 585 m² i una capacitat de 3.167 m³, consta de una sala hipòstila de set naus longitudinals amb 30 pilars que sostenen arcs de 3,5 m llum i sostre de volta catalana.[1][2] Després de molts anys en desús, l’Ajuntament de Barcelona l’ha recuperat per construir-hi un espai cultural. Es van netejar els arcs de calç i revestir el paviment i les parets perimetrals de fusta, regulant l’acústica de l'espai.

L'accés al recinte, que va obrir les portes el 2016, es produeix pel número 14 del carrer de Bellesguard, on dos grans murs de formigó creen un vestíbul exterior d’entrada.

Història[modifica]

La construcció del dipòsit està vinculada a l’existència d’una mina d'aigüa, la concessió de la qual fou feta, entre el 1802 i el 1803, a favor de Jacint Roig.[1][2] El 1807, Joan Josep Portell i de Càncer, propietari de la finca (on hi havia una cisterna), es va veure obligat a vendre-la a Joaquim Roca i Batlle[3] per a pagar els seus deutes. Aquest va cedir la propietat a Raimon Vives i Vidal,[1][2][3] i cap al 1860, els seus hereus van fer construir un dipòsit per a emmagatzemar l'aigua de les rieres del Bosc de Pedralbes, Betlem i Can Vilana.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El Dipòsit del Rei Martí». Coneix BCN. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Savall, Cristina «Barcelona descobreix l'antic dipòsit d'aigües del Rei Martí». El Periódico de Catalunya, 23-09-2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Sentència núm. 178». Sentencias del Tribunal Supremo en su Sala Primera, 09-06-1871, pàg. 852-869.

Enllaços externs[modifica]