Dipòsit digital cooperatiu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un dipòsit o repositori digital cooperatiu és arxiu on s’emmagatzemen recursos digitals de manera que siguin accessibles a través d’internet. Els dipòsits cooperatius són aquells que estan integrats per informació i documents de diverses institucions que comparteixen d'aquesta manera la informació i el coneixement que generen.

Hi ha dos elements que estan modificant la configuració de la informació que produeixen les institucions. Per una banda, Internet i els nous canals de comunicació estan potenciant un canvi en els sistemes d’investigació i aprenentatge alhora que estan transformant els sistemes de comunicació científica emprats i per l’altra, les institucions, els organismes i les biblioteques acadèmiques estan potenciant la creació, la gestió i la publicació digital a text complet i d’accés obert a internet.

Els dipòsits electrònics cooperatius volen facilitar la introducció de documents a la xarxa contribuint així al moviment d'accés obert. Visualitzen i faciliten la cerca i recuperació de documents tot i crear un mecanisme de preservació de documents i assegurar així l’accés a llarg termini als resultats d'investigacions. Augmenten la visibilitat dels autors de cada institució i ofereixen a la comunitat científica una plataforma de publicació dels seus treballs

Tipus de dipòsits digitals[1][modifica]

  • Repositoris institucionals: Creats per les pròpies institucions per dipositar, usar i preservar la producció científica i acadèmica que generen. Són d’accés obert (OA) per considerar-ne que el coneixement generat per la institució és un bé que ha d’estar disponible per a tota la societat.
  • Repositoris temàtics: Creats per un grup d’investigadors, estan integrats per documents relacionats amb una àrea del coneixement.
  • Repositoris de dades: Emmagatzemen, conserven i comparteixen dades d’investigacions.

Programari dels dipòsits digitals cooperatius[modifica]

La tendència mundial és implementar els dipòsits institucionals amb programari lliure. Són molts els avantatges que aquest tipus de programari ha aportat als dipòsits però, sens dubte, la principal ha estat l’adaptabilitat, ja que ha permès realitzar millores que han apropat els programes als requisits establerts per a cadascun d’ells. A banda de l’adaptabilitat i dels costos, els dipòsits també s’han beneficiat d’altres avantatges del programari lliure, com l’escrutini públic, ja que el codi està sotmès a un procés de revisió que aporta dinamisme a la correcció d’errors, o la independència del proveïdor, fet que garanteix la continuïtat teòrica del programari. Les comunitats internacionals que donen suport als programes en què es basen els dipòsits (comunitats DSpace, OJS, ETD-main, etc.) són importants (per la quantitat d’institucions implicades, pel volum d’usuaris, etc.), la qual cosa ja en si mateixa és una garantia de continuïtat.[2]

Els dipòsits digitals de la BDC[modifica]

Antecedents dels dipòsits digitals cooperatius[modifica]

Entre 1998 i 1999 es va crear la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC)[3] que es defineix com el conjunt d'informació electrònica contractada pel Consorci de Biblioteques Universitàries Catalanes[4] (CBUC)

L’any 1999 la Generalitat de Catalunya va crear el Pla estratègic per a la societat de la informació a Catalunya.[5] Dins d’aquest marc, les universitats van fer diferents propostes per avançar a la societat de la informació entre elles la creació d’un dipòsit electrònic de les tesis doctorals de text complet llegides a les universitats.(TDX)

Un dels inconvenients amb els quals van topar a l’hora de posar en funcionament aquest primer dipòsit cooperatiu, no van ser tant els temes tècnics, ja que per implementar el dipòsit de tesis universitàries van fer servir el programari de codi lliure ETD, sinó el fet de convèncer a la comunitat universitària de la conveniència  d’oferir les tesis en obert.

Pel que fa a les revistes, l’any 1998 el CBUC ja tenia una base de dades de sumaris electrònics als quals només va caler afegir els articles a text complert. Així el 2001 es va publicar la primera revista a text complet (RACO). Tot i que inicialment no es va encertar en el programari l'any 2004 es va escollir el programa OJS per al seu desenvolupament.

L’any 2001,  es va dur a terme un seguiment de la literatura professional i l’any 2004 es va seleccionar el programa DSpace per crear el dipòsit sobre literatura grisa d’investigació (menys les tesis).

Posteriorment, l’any 2005, es va crear el dipòsit per imatges i objectes digitals (MDC)  i l’any 2007 es van iniciar les tasques de gestió i creació d’un dipòsit de material docent (MDX).

Característiques comunes dels dipòsits de la BDC[modifica]

  • Tots els dipòsits són en accés obert i compleixen el protocol d'interoperabilitat de l’Open Archives Initiative[6]
  • Usen metadades Dublin Core
  • Tots estan integrats de documents o objectes provinents del treball cooperatiu.
  • Quatre del cinc dipòsits  estan desenvolupats amb programari lliure.

Aspectes legals[modifica]

Existeixen dos aspectes legals que afecten directament als dipòsits digitals. Per una banda, el plagi, i per altra, els dret d’autor. Pel que fa a aquest segon, els drets d’autor,  per a cada dipòsit de BDC s’ha encarregat un informe jurídic que estudia i que estableix la manera de sol·licitar el permís necessari als autors per publicar els seus treballs en un dipòsit.

Dipòsits digitals de la CBDC[modifica]

Els dipòsits cooperatius a Catalunya estan  coordinats pel CBUC i pel Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA)

RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)[7][modifica]

Repositori d’articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes amb la finalitat d’augmentar la visibilitat i la consulta de les revistes i difondre la producció científica catalana. L'accés als articles a text complet  és gratuït. Hi participen 78 institucions. Està integrada per 434 revistes, 168.803 articles dels quals 149.458 a text complet.

Els seus objectius són: Impulsar l’edició electrònica de les revistes catalanes, permetre la consulta de totes les revistes i ser un mitjà de preservació.

Utilitza el programari lliure Open Journal Systems (OJS),[8] que permet fer cerques per autor i/o títol, matèria o institució editora de la revista, a més de poder consultar la citació bibliogràfica de cada article, les estadístiques de visites, etc.

Utilitza el protocol d'interoperabilitat de l'Open Archives Initiative (OAI),  per la qual cosa incrementa la visibilitat dels articles publicats a les revistes que incorpora pel fet d’oferir-los també en altres repositoris internacionals.

Pel que fa als aspectes legals, la distribució, reproducció, comunicació o modificació parcial o total estarà subjecte a les condicions d’ús establertes per cada revista. En alguns casos pot requerir el consentiment exprés i escrit de l’autor i/o institució editora.

Recercat. Dipòsit de Recerca de Catalunya[9][modifica]

Dipòsit institucional cooperatiu de documents de recerca de les universitats catalanes i centres d’investigació de Catalunya. Conté més de 70.000 documents, entre articles (22795) treballs d’investigació, final de carrera o de màster (18782), projectes finals de carrera (1470) i ponències a congressos (9258)

La principal finalitat és fer visible la investigació científica de Catalunya.

La consulta als documents és d’accés obert i permet fer cerques a text complet per diferents ítems (autor, data de publicació, llengua, matèria..). A més, es poden consultar les estadístiques de consulta, exportar la bibliografia i permet subscriure’s al servei d’alertes.

Per preservar els documents, a més de fer còpies de seguretat diàries, cada document té un identificador únic permanent basat en el sistema Handle

Des dels seus inicis funciona amb el programari de codi obert DSpace.

Pel que fa als Drets d’autor, tots els documents estan subjectes a la llicencia Creative Commons de Reconeixements no comercial sense obra derivada, que estableix que es permet copiar i distribuir l’obra sempre que se’n citi l’autoria així com la institució a la qual pertany i no se’n faci ús comercial ni obra derivada.

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)[10][modifica]

Dipòsit digital cooperatiu que conté, en format digital, tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i altres comunitats autònomes. La consulta és d'accés lliure i permet realitzar cerques en el text complet per diferents ítems ( autor, data, títol, paraules claus...). Actualment, conté 19509 tesis dipositades de les  universitats que hi participen.

Pretén difondre a través d’internet els resultats de la recerca universitària, al mateix temps que ofereix als autors de les tesis visibilitat dels seus treballs afavorint l’edició electrònica en obert de la producció científica pròpia. Va néixer fruit del conveni  La Universitat Digital de Catalunya.[11]

Des del 2007 s’ha està duent a terme la digitalització de les tesis de les quals només es conserva l’original en paper de manera que s’han reconvertit més 1400 tesis.

LA preservació de les tesis s’està duent a terme a través del programari LOCKSS i des de l’any 2011 TDX participa en el programa MataArchive, fet que ha permès a aquest dipòsit està dins d’una de les iniciatives pioneres en el món en aquest àmbit.

Les tesis estan descrites amb metadades Dublin Core i segueixen el protocol d'interoperabilitat OAI-PMH (Open Archives Initiative Protocol for Metadata Harvesting), fet que augmenta la seva visibilitat en oferir-se conjuntament amb altres dipòsits. De manera que es poden consultar 56386 tesis no dipositades, però sí consultables.

Els dret d’autor de les tesis estan protegits a través d’una declaració en la qual es determinen els drets que es cedeixen i els que no. Normalment les tesis estan subjectes a llicències  Creative Commons

MDC ( Memòria Digital de Catalunya)[12][modifica]

Dipòsit digital on es poden consultar revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libris... relacionats amb Catalunya. La missió principal d’aquest dipòsit és augmentar la visibilitat el patrimoni català. Per fer-ho s’ha impulsat la digitalització del patrimoni català, es permet la consulta d’aquest patrimoni i es facilita la preservació. Actualment conté més de 3 milions de documents. Aquest dipòsit està obert a la col·laboració dels arxius i  biblioteques de Catalunya que desitgin difondre les seves col·leccions relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

Es prioritza la digitalització de materials gràfics singulars o excepcionals. La digitalització la duen a terme les pròpies institucions seguint els paràmetres indicats en els Estàndards de digitalització: requeriments mínims[13]

Pel que fa als Drets d’autor, els documents són propietat de la institució, i per tant qualsevol reproducció, modificació i comercialització necessita el consentiment exprés d’aquestes

MDX (Materials Docents en Xarxa)[14][modifica]

Dipòsit que conté materials i recursos digitals resultants de l’activitat docent. Va començar a funcionar l’any 2009. Pretén facilitar la gestió dels documents docents produïts a les universitats, alhora que hi facilita l’accés permanent. D’aquesta manera, s’ofereix al personal docent on dipositar els recursos i materials perquè puguin ser consultats amb posterioritat de manera senzilla, ràpida i permanent

Aquest dipòsit funciona amb el programari de codi lliure DSpace i utilitza el protocol d’interoperabilitat de l’Open Archives Initiative (OAI) fet que permet augmentar la visibilitat en oferir-se els recursos conjuntament amb altres repositoris internacionals.

Referències[modifica]

  1. «Polisciencie» (en castelà). [Consulta: 15 març 2029].
  2. Anglada i Ferrer, Lluís M. «Els dipòsits electrònics cooperatius de la Biblioteca Digital de Catalunya». Bid: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny 2008.
  3. «BDC-CBUC» (en català). [Consulta: 15 març 2029].
  4. «Què és el CBUC» (en català). [Consulta: 15 març 2029].
  5. «Catalunya en xarxa. Pla estratègic per a la societat de la informació» (en català). [Consulta: 15 març 2029].
  6. «Open Archives Initiative» (en anglès). [Consulta: 15 març 2030].
  7. «Raco.cat» (en català). [Consulta: 15 març 2030].
  8. «PKP Recursos OJS en español» (en castellà). [Consulta: 15 març 2030].
  9. «Recercat. Dipòsit de Recerca de Catalunya» (en català). [Consulta: 15 març 2030].
  10. «Tesis doctorals en xarxa» (en català). [Consulta: 15 març 2031].
  11. «Universitat Digital a Catalunya 1999-2003» (en català). [Consulta: 15 març 2031].
  12. «MDC -Memòria Digital de Catalunya» (en català). [Consulta: 15 març 2031].
  13. «Estàndards de digitalització: Requeriments mínims» (en català). [Consulta: 15 març 2031].
  14. «MDX. Material docents en xarxa» (en català). [Consulta: 15 març 2031].