Vés al contingut

Discussió:Èusebes

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Dubte sobre el nom

[modifica]

Bon dia, @Joan Gené @Leptictidium

Açò és un dubte que m'ha sorgit: entenc que Εὐσεβής, sia sobrenom o sia llinatge, s'adapta en -es perquè l'acusatiu llatí i el nominatiu es conjuguen igualment en -es (Èusebes). Però, què hi pinta, doncs, la forma llatina Pius? Vull dir: entenc que tinguera trellat si traduírem el sobrenom/llinatge al català, però si són noms d'íntegrament reis capadocis i selèucides en període hel·lenístic, per què posar-hi la traducció llatina en comptes de, per exemple, la traducció catalana (Pietós, Piadós, etc.)? De tota manera, si és un llinatge, per què posar-hi traducció? Què trobeu? Motxo98 (disc.) 10:20, 30 abr 2024 (CEST)[respon]

Estic d'acord que, en tot cas, la traducció no hauria de ser al llatí. En català, no trobo que faci cap mal. En articles de cognoms, com ara «Adams (cognom)» o «Josa (cognom)», sovint hi posem la traducció o, si més no, un origen etimològic. Per altra banda: com a regla general (deixant de banda antropònims d'origen geogràfic tipus -άτης; els epítets; i altres excepcions), els antropònims masculins que acaben en -ης s'adapten a partir del nominatiu llatí independentment de si l'acusatiu es conjuga en -es o no, oi? De memòria, diria que Alberich i Ros (1993) no diuen res de l'acusatiu en aquest cas, i l'adaptació de noms com Aristides (acusatiu: Aristīdem) o Cal·lícrates (acusatiu: Callĭcrătēm) fa pensar que, efectivament, aquests noms s'adapten a partir del nominatiu independentment de si l'acusatiu acaba en -es o en -em.—Leptictidium (digui) 10:36, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Jo entenc que el rellevant ací és saber si és un llinatge o un sobrenom (i, per tant, epítet) per a saber si caldria -es o -a. No he trobat traduccions catalanes de la FBM que ens il·luminen una mica. Tampoc apareix adaptat al DGC, només traduït. No passa res perquè no aparega el nom a La transcripció dels noms propis grecs i llatins d'Alberich i Ros; es tracta de veure de quin cas parlem i aplicar l'adaptació escaient. Motxo98 (disc.) 10:43, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
No veig tan clar que els sobrenoms siguin necessàriament equiparables als epítets. Aquests últims solen ser un adjunt al nom original (per exemple, el Ptolemeu Auleta que comentàvem l'altre dia, a qui mai ningú anomena Auleta a seques), mentre que els sobrenoms sovint desplacen el nom original (per exemple, diem Plató i no pas Arístocles Plató). Per tant, com que poden suplantar l'antropònim, em semblen assimilables als antropònims normals i corrents pel que fa a aquest debat sobre la terminació en -es o en -a.—Leptictidium (digui) 10:57, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Doncs molt simple, perquè molts d'aquests personatges els coneixem gràcies a autors que escrivien en llatí. I la traducció al català s'indica (un poc més endavant, fora dels parèntesis). No veig que faci nosa, però si voleu, ho podem llevar. Pel que fa a la possibilitat que la forma fos *Èuseba, em remet al llatí: si αὐλήτης és auleta és perquè en llatí és auleta (o com a mínim tots els acabats en -της: planeta, nauta, poeta...); en canvi, εὐσεβής en llatí és pius, i, per tant, cap indici que fos *euseba.--Joan Gené (disc.) 13:56, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Doncs deixem Èusebes. Però canviaria la traducció llatina per, en tot cas, la traducció catalana. Motxo98 (disc.) 14:41, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Mirant, ara La transcripció dels noms propis grecs i llatins (pàg. 75), l'important és que siga antropònim (entenc que ho és) perquè es faça en -es a partir del nominatiu. Pel que fa a la terminació en -a, és per a noms comuns, patronímics i demònims. Entenc que no és el cas. Motxo98 (disc.) 14:46, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Però al text ja hi és, la traducció catalana, eh? Si vols, podem llevar la llatina, però, si hi afegim la catalana, hi serà dues vegades.--Joan Gené (disc.) 17:48, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Em referia a deixar la catalana, perdó. Motxo98 (disc.) 22:24, 30 abr 2024 (CEST)[respon]