Discussió:Al·ló

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquest topònim no apareix transcrit en català en cap obra de referència. Caldria, per tant, transcriure'l amb els criteris estipulats per Alberich & Ros 1993;[1] però hi ha el problema afegit que les fonts ofereixen formes variables. Sobre això darrer, Espinosa Ruiz[2] proposa que la forma de referència sigui el nominatiu llatí Allon. A partir d'aquesta base, i aplicant el criteri d'Alberich & Ros 1993 (p. 144, §223) noms en -ων / -ωνος (en llatí, en -ō(n) / -ōnis) (coneixem la ω del grec per Ptolemeu i Esteve de Bizanci, i de l'acusatiu Allonem de Mela només es pot deduir que en llatí la o és llarga), la transcripció adient seria Al·ló. És cert que a la secció següent (p. 148-149) s'esmenta que molts de topònims dels Països Catalans es transcriuen a partir del nominatiu (Baetulo «Bètulo», i no pas *Betuló), però tots aquests tenen el nominatiu llatí en -o, mentre que Espinosa Ruiz proposa un nominatiu en -on. Alternatives:

  1. Àl·lon, si es vol mantenir el nominatiu llatí (no recomanat per Alberich & Ros 1993) o si es vol transliterar, i no pas transcriure
  2. Al·lo, si es reconstrueix un nominatiu llatí Allo (remetent-nos a la secció 224 d'Alberich & Ros 1993; aquest nominatiu també acceptaria la transcripció Al·ló)
  3. Alònida, si es vol transcriure la forma que ofereix Esteve de Bizanci (Ἀλωνίς), aplicant el criteri d'Alberich & Ros 1993 (p. 128, §200) noms de tema en dental -ίς / -ίδος (en llatí, -is / idis)
    1. Alonis, si s'admet que la dental caiguda del nominatiu no és pas una δ sinó una τ, aplicant el criteri d'Alberich & Ros 1993 (p. 125, §193) noms de tema en dental -τ- (en llatí, -t-)
  4. Alones, si es vol transcriure la forma que ofereix Ptolemeu (Ἀλωναὶ), aplicant el criteri d'Alberich & Ros 1993 (p. 81, §156) Topònims plurals
  5. El gentilici Ἀλωνίτης que ens ofereix Esteve es transcriuria Alonita, aplicant el criteri d'Alberich & Ros 1993 (p. 75, §151) Noms masculins grecs en -ης, que distingeix la terminació -es pels antropònims i la terminació -a per gentilicis i altres.

Personalment, jo començaria l'article de la manera següent: Al·ló (llatí: Allon o Allo, IPA [állon]), dit també Alonis, Alones (en grec antic: Ἀλωνίς o Ἀλωναὶ («Alōnís» i «Alōnái»), IPA [alɔ:nís] i [alɔ:nái]; gentilici Ἀλωνίτης («Alōnítēs»), alonita) o Àl·lon, ...

Si no s'hi oposa ningú, a més a més reanomenaré l'article Al·ló. el comentari anterior sense signar és fet per Joan Gené (disc.contr.)

Referències[modifica]

  1. Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 8477392250. 
  2. Espinosa Ruiz, Antonio «Sobre el nombre de la ciudad ibérica y romana de Villajoyosa y la ubicación del topónimo Alonís/Alonai/Allon». Lucentum, XXV, 2006, pàg. 239 [Consulta: 22 octubre 2021].