Discussió:Català barceloní

Apitxament de les x inicials: txarop per xarop, Txavier per Xavier.

Diria que algunes que no són inicials també les apitxem: txartxa per xarxa (potser perquè són després de consonant? Ho dic perquè no diem pas catxa sinó caixa). --Pere prlpz 18:50, 27 oct 2006 (CEST)

Aquest cas jo diria que la forma barcelonina més habitual és "txarxa". No sóc lingüista i potser no he interpretat bé les fonts o potser he generalitzat casos molt concrets. No ho sé bé. Però en tot cas no em semblava gens bé l'article en què hi havia abans en què en comptes de descriure les característiques distingibles del barceloní era més o menys la típica despotricada que des de les comarques de Girona fan cap al barceloní dient que és una parla molt acastallenada i impura. Accepto que el que hi ha ara potser no és del tot precís i si hi ha algun lingüista interessat, per mi que remeni, faci i desfaci tot el que vulgui, però el que hi ha ara crec que és més el que s'espera que ha de tenir un article amb el nom que té. Rata de Biblioteca 19:14, 27 oct 2006 (CEST)

Per apitxament ens referim a ensordir les sibil·lants sonores [z,dz,ʒ,dʒ] a [s,ts,ʃ,tʃ], (vegeu apitxament a 'Enciclopèdia Catalana) no pas convertir la fricativa [ʃ] en africada [tʃ] a principi de paraula o darrere de consonant - que és el fenòmen que s'intenta descriure aquí.Perique des Palottes (disc.) 12:09, 20 maig 2010 (CEST)

Realment crec que l'article està força millor del que estava, però:

• Vols dir que algunes de les diferències que trobes no són realment diferències molt esteses entre la parla i l'estandard escrit?
• El pronom alzi que poses, suposo que és els hi, que realment fem servir en comptes de els el (dono un disgust als meus pares; els hi dono), i això crec que és normatiu per evitar cacofonies (no crec que a la resta del català central diguin els el dono).
• L'article aquest hauria de parlar de les diferències entre el català barceloní i la resta del català central. No tinc clar que tot el que hi dius sigui això.
• Alguna de les coses que dius no crec haver-les sentides mai, si les he entès bé. Per exemple, no he sentit mai el llàpis serveixa per escriure o la comissió es reuneixa al local.
• Ja em fixaré si sento dir txartxa o cartxofa.
• Si tot això ho has tret d'algun lloc, estaria bé posar la font.

Finalment, jo tampoc sóc lingüista. --Pere prlpz 21:36, 27 oct 2006 (CEST)

Bé, jo també he decidit ficar-m'hi.

• No em quadra "So de les x dels conjunts ex- com a dz" ja que més aviat em sembla que exèrcit és una de les paraules que pronunciem com toca /əgz'ɛr.sit/.
• Jo tampoc no he sentit mai l'increment incoatiu eixa.
• La pronúncia fessi em sembla que és molt vulgar.
• L'ús de ets com a auxiliar em sembla que és del rossellonès, no d'aquí. Jo com a mínim no ho he sentit.
• aveure per haver-hi. No em vé al cap què pot voler dir.

Per altra banda, m'agradaria que algú em confirmés que són del dialecte barceloní per a afegir-les les paraules: calers, dugues, aiga, paraiga, aiguera, paiella, ideia.--SMP (d·+) 12:19, 28 oct 2006 (CEST)

Les paraules del final es diuen, però excepte "dugues" crec que són generals del català central. No sé si "neixre" o "apareixre" són generals també o del barceloní. Hi ha coses que suposo que creieu no haver sentit per què no us hi heu fixat, però jo sí. El "com te dius" és comuníssim. I és curiós que només sigui amb aquest verb amb aquest significat. "Ets" es pronuncia, però no per ser el verb ser sinó per ser una mala pronunciació de "has". Fessi i apareixa existeixen, però són vulgaríssims. Hi ha molta gent que diu el verb "aveure" en comptes de "haver-hi", però diria que és una mala traducció del castellà. Molts castellanoparlants no saben diferenciar si l'expressió que es diu és "A ver qué pasa" o "Haber qué pasa" de manera que ho tradueixen malament. Crec que s'hauria d'afegir que com que en aquesta zona s'ha reunit molta gent de la resta de Catalunya ha sofert una gran estandardització lèxica i verbal segons la normativa, que és el que acostuma a passar en casos així. 81.36.148.142 22:38, 29 oct 2006 (CET)

Tampoc no sé si expressions com reduieixo paiexo o restituiexo és diuen més enllà de l'àrea metropolitana. 81.36.148.142 22:44, 29 oct 2006 (CET)

En primer lloc voldria fer-vos notar que el que se suposa que hauriem d'estar fent és consultar fonts secundàries (articles, llibres, etc.) escrits per lingüístes que hi entenguin i hagin estudiat seriosament el tema (i segur que aquestes fonts existeixen) i el que estem fent en realitat és fer una enquesta lingüística d'estar per casa entre barcelonins i fent recerca. La IDEIA d'això està recollida en una norma de la wikipedia en una pàgina que es diu Wikipedia:No feu treballs inèdits o una cosa així.

Dit això tan assenyat, m'afegeixo a la festa breument, que ara no tinc gaire temps:

• ideia, teiatre, paiella, paiexo i similars ja els deia la meva àvia (nascuda el 1912 al carrer Urgell). El mateix per dugues. Suposo que en els aie com el dugues es tracta d'aversió als hiats (a mi, la veritat, em sembla menys fàcil pronunciar idea que ideia, i és una de les coses que em fa, per mi, poc "natural" el castellà, amb línea, vea, etc.). Ara, no sé fins a quin punt és un localisme.
• aiga i els seus derivats els he sentit sempre a tota la família. Ara bé, sé que no és exclusiu del tot de Barcelona, per una canço L'AIGAT d'Olot, que parla d'unes inundacions del 1940 a Olot, escrita per Pere Jovinyà i recollida en un llibre d'en Jaume Arnella.
• neixre i apareixre, si és que són infinitius, no em sonen gens. Sempre he sentit NEIXA i APAREIXA (amb la i muda) com a tot el català oriental.
• calers (pronunciat calés) també ho he sentit sempre, però no sabia que fos un localisme (voleu dir que ho és?).

La resta de coses no acabo de veure-les clares. Potser és que no les he sentides mai o potser és que no acabo d'entrendre què voleu dir (algun exemple m'ajudaria una mica).--Pere prlpz 23:12, 29 oct 2006 (CET)

Estic completament d'acord amb en Pere prlpz. Això no sembla la reproducció d'un estudi seriós sobre el català barceloní sinó un bon maquillatge que fa aparentar seriós un estudi de camp de quatre viquipedistes. Justament crec imprescindible l'ús de fons fiables perquè el català barceloní que inclou quasi la meitat dels parlants del català oriental, té una diversitat enorme. En aquest article sembla que s'està confonent el català xarnego (si em permeteu la paraula) de la persona que ha après català com a segona llengua amb les característiques pròpies del dialecte que parlen a la ciutat els habitants que tenen el català per primera llengua. I és que hi ha una fotralada d'elements suposadament del català barceloní que no he sentit en ma vida i que em sonen francament malament, i alhora n'hi ha d'altres que efectivament els he sentit mantes vegades però, tanmateix, també els he sentit per boca de gent d'Olot o del Bages, per posar exemples particulars de gent que conec directament. Així, aquest elements perden de facto la condició de ser característiques pròpies d'aquest dialecte.

Malgrat tot, com que suposo que la idea d'esborrar l'article i buscar un lingüista que el comenci de nou i el faci decentment no quallarà, m'apunto al brainstorming:

• La tendència a obrir la vocal neutra, no afecta també la e a més a més de la a?
• L'elisió de les as àtones de principi de paraula, no em sembla tan sistemàtica com es diu. Sí que és cert que se n'elideixen moltes, però les d'"haver", per exemple, em sonen un poc estranyes.
• Pronunciació dels apòcopes: amb foto estic semi-d'acord (conec gent que no ho neutralitza i gent que sí). Ara, la moto, no conec ningú de Barcelona que no digui /'mo.tu/.
• El iodisme també va a barris. Conec gent que pronuncia /j/ i molta que no.
• L'apitxament de les x inicials diria que no és un tret només del Barceloní. Però justament amb un exemple que hi ha no hi estic d'acord: justament molta gent que conec pronuncien Xavier com si fos una j llegida a la catalana: /ʒɐˈβje/.
• L'exèrcit i l'exercici sempre els he sentit "correctament". No he sentit mai això que diu aquí.
• Tencar a què es refereix? Dugues ho he sentit algunes vegades encara que directament sento més sovint "dos" (tal com també fa el valencià). Halar al DIEC el posa com a pop., no com a vul.
• Respecte les expressions inexistents: al DCVB diu que rantell és propi de l'Empordà, Garrotxa, Gir., Guilleries així que més que absència al Barceloní jo ho posaria com a característica del gironí. El "poc que" diria que també és una característica del gironí. De safanòria el DCBV també diu que és propi de Gir., Urgell, Ll., Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià amb la qual cosa no sembla que sigui ben bé una expressió del català oriental central.
• L'ús de la forma incoativa en els exemples que hi ha no em sonen gens. En canvi sí que he sentit "coneixo" mantes vegades.
• Primera i tercera persona del singular del present de subjuntiu acabada en -ssi. Igual que l'anterior, més que molt vulgar jo potser ho especificaria a un sector concret de la societat perquè jo això no ho he sentit mai.
• Ús de vem/veu: tot i que no és del tot generalitzat (encara que sí que conec qui ho diu), diria que també s'usa a altres llocs fora de Barcelona.
• Hets per has. Mai dels mais. Bé, jo de vegades per fer conya de quan a COU ho vaig veure com a característica d'algun altre dialecte (anteriorment han apuntat al rossellonès?).
• La g intercalada diria que enlloc d'afegir-la com a "somriguent" (que no em sona), estic més d'acord en una transformació de la d per g com a poguent.
• Donc, aveure, érets no em sonen. Però d'aquest tipus de transformacions n'hi ha un munt, però en tot cas la meva àvia també parlava de la "amoto" o de l'"asmari" i no crec que sigui un tret dialectal sinó més aviat d'un idiolecte (en canvi completament d'acord amb digue'm, fagi i sapigut).
• Amb els pronoms febles n'hi ha un parell que estic completament d'acord i algun d'altre que tinc dubtes però no n'estic segur i ja estic cansat, que és tard (encara que el darrer, el "com te dius" no és només de Barcelona, segur).

Resum: no assagem, busquem especialistes...--Xtv (que dius que què?) 02:13, 30 oct 2006 (CET)

aquí van els meus 2 cèntims de contribució (són coses que sento sovint però no sé si són trets del català barceloní o simplement incorreccions molt exteses):

• transformació de "saps" en "sats" o fins i tot "sas"
• la t final de p.ex. "ort" i "col·lègit"
• profusió de "lo que" en comptes d'"allò que" o "el que"

--Guillem(Discussió) 11:51, 30 oct 2006 (CET)

La veritat és que no recordo qui eren els filòlegs d'aquí, però seria convenient anar a buscar-los. Sobre l'obertura de la neutra, la veritat és que a l'aplicació al Català dels principis de transcripció de l'AFI PDF de l'IEC i diu que és a tot el fonema /ə/, però jo em mantinc que és més freqüent en el cas de l'a àtona (d'acord, ja podeu anar a canviar-ho perquè jo contra l'IEC no tinc les de guanyar ). Bé, després d'aquest apunt tornem al treball inèdit col·lectiu.

• És cert que el ieisme és un tret recent i encara no imposat del tot.
• Sobre l'apitxament de la x. A vegades també es dóna després de consonant (cartxofa o més genuïnament escartxofa) però mai en xarxa. La pronúncia [ʒɐˈβje] diria que és més aviat una adaptació del nom castellà, però és força més comú [ʧɐˈβje]. Per altra banda, em sembla que sí que és un tret exclusiu del barceloní (dins el català oriental, evidentment).
• Tant això d'edzèrcit com això de hets per has em sembla que tots coincidim que no és gens normal.
• Coincideixo que "poc que" o "safanòria" no és que no es trobin gaire per aquí sinó que són pròpies d'"allà".
• Això de serveixa i fessi em sembla que a ningú li sembla "molt vulgar", sinó "raríssim" o bé "local d'algun barri".
• Ús de vem/veu: No només és molt normal (a mi vam realment no em sona natural) sinó que potser no és exclusiu de Barcelona.
• "somriguent", "Donc", "érets" i "sats" sí que els qualificaria de comuns. "Aveure" no és un tret propi i suposo que deu ser un error tal com han dit (dic suposo perquè no em sembla haver-ho sentit mai).
• Allò de "com te dius" sí que ho he sentit, em vaig confondre l'últim cop.
• or "ort", cor "cort" i col·legi "col·lègit" formen part d'una tendència pròpia de tot el bloc occidental a reforçar aquestes erres finals pronunciades. De fet em sembla que en el rossellonès fins i tot fan bar "bart" i mar "mart" i en canvi a les balears tendeixen a eliminar-les (mar mà, cor cò...), de manera que és un tret del bloc dialectal.
• "lo que" és un castellanisme, no un tret dialectal. A més, es podria confondre amb l'article "lo" genuí català.--SMP (d·+) 14:54, 30 oct 2006 (CET)

Txartxa sí que ho he sentit moltes vegades encara que no generalitzat. No sé, un 20% de la població? (ja posats a fer enquestes... XD). Questo è un casino!!!--Xtv (que dius que què?) 17:02, 30 oct 2006 (CET)

Des que ho vaig llegir m'hi he fixat i cada cop trobo més gent fent -essi. Avui mateix, al telenotícies del vespre (ho podeu veure a telenoticies.cat) un policia explicava que caldria que algú "tinguessi" molts al·lels iguals per què fos una altra persona. Però no és estable, per què les altres vegades deia "tinguès" . Al que anava: allò de yo/jo, ya/ja es diu a molts de llocs, oi? 81.33.47.167 21:32, 31 oct 2006 (CET)

Insisteixo amb el que vaig dir l'altre dia: per mi el català de Barcelona no és el català de la gent que ha après el català com a segona llengua, que no l'ha usat a casa. Si escoltes bé veuràs que aquesta persona que parla un català prou correcte, marca moltes es àtones sense neutralitzar (/tanpers'en/ i no pas /tanpɐrs'en/, un germà /bes'o/ i no pas /bɐs'o/) entre altres aspectes que des del meu punt de vista difereixen del dialecte barceloní. Dos apunts: Castellanisme no vol dir barceloní i, segon, qui ens assegura que aquest senyor prové de Barcelona? El que dic, això sembla un treball de camp i no un article enciclopèdic (en tot cas agraeixo la referència que has donat perquè francament em semblava impossible que algú digués una cosa així). El yo/jo que efectivament està estès a Barcelona, no sé si a la resta també, encara que molt em temo que no en tenim l'exclusivitat.--Xtv (que dius que què?) 01:09, 1 nov 2006 (CET)

A veure. Jo sí sóc lingüista (bé, estudiant de filologia, però ens serveix igual.) De totes maneres, no crec que serveixi de gaire perquè no tinc fonts fiables a la mà. Però podem aclarir uns quants punts.

1) "Català barceloní" es refereix a "català metropolità", no "català de Barcelona" (que, de tota manera, no vol dir gaire cosa perquè entre una capa social i una altra i entre un barri i un altre hi pot haver bastant diferència.) Tampoc cal confondre's amb el que tradicionalment s'ha anomenat (i s'anomena) "dialecte barceloní", que més o menys correspon a la parla de la Catalunya Central i que, per ser sincers, a l'àrea metropolitana només parlen els vells i poca gent més. Potser això s'hauria de fer notar a l'article? També s'ha de dir que és difícil trobar informació bona sobre el català metropolità perquè la majoria d'estudis o parlen del barceloní clàssic (que ja he dit que és igual que el que parlen a Vic o on sigui)

2) "Refereixa" i "fessi" sí que ho diu alguna gent, en general persones d'uns 30-50 anys, de clase mitjana o baixa i que parlen tipus Trias o amb un xava extrem (és a dir, sense vocals obertes ni sibilants sonores.) No és un tret emblemàtic, no està gaire documentat i quan algú ho fa servir immediatament se'l fica al calaix de "parla malament". El meu pare ho solia dir fins fa no gaire (té 65 anys, va créixer a la Barceloneta i a Santa Caterina.)

3) No confongueu les barres (/aaa/) amb els claudàtors ([aaa])!!! El que es fica entre barres val per tota la llengua, el que es fica entre claudàtors només val per un dialecte o un acte de parla. Barres: /ʃavier/ Claudàtors: [tʃɐ'βje] (Barcelona), [tʃaβi'e] (Lleida), etc.

4) El cas "xavier": és bastant inconsistent. Em penso que la majoria de barcelonins diem "txavi" però "xocolata". En la meva experiència. "cartxofa" crec que és més o menys normal, "txartxa" és típic de pijos i "txarxa" és més o menys normal. "Xarxa" es preserva bastant. També es poden sentir coses del pal "atxecar" (cas intervocàlic), però jo crec que aquest exemple concret és més una incorrecció que un tret típic. O sigui, jo crec que l'africació de la xeix s'ha de mencionar però no s'ha de dir que és un tret sistemàtic perquè només passa amb determinades paraules. Potser es pot dir que és una "tendència" que es marca més en segons quines paraules. I no, no és gaire tradicional en el català central "clàssic", encara que s'hi hagi pogut estendre via TV3 (però amb el gironisme agressiu que gasten alguns, no ho veig tan clar.)

5) Paral·lelament al cas "xavier", també es podria parlar del cas "menjar". /ʒ/ a principi de paraula o després de nasal molts cops es pronuncia [dʒ]: "mendjar".

6) "Donc" i "dongui" és bastant indicatiu que el parlant es metropolità o fins i tot específicament barceloní, però es pot trobar a altres bandes, igual que "vec" per "veig" o "vem" per "vam". "Érets" és typical Catalonia i de fet crec que a Barcelona es diu menys que a altres llocs. "Sats" no és que sigui típic de Barcelona: en la pronúncia medieval, ps i ks es pronunciaven ts. Avui dia encara es fa a ses Illes, i el cas de "sats" es troba en segons quins parlants del català central (conec un tio de Banyoles que sistemàticament escriu "sats" perquè vol marcar que és de Banyoles, ves per on.) Jo crec, però, que "sas" sí que és molt metropolità.

7) "Aiga", "cort", "col·lègit", "trenc", "ideia", "dugues", "tencar" és el primer que surt als llibres quan diuen "barceloní" però personalment crec que aquests trets han quedat relegats al "català central clàssic" i que si a algun lloc no es diuen és a Barcelona (no és que no ho digui ningú ningú, però...). En tot cas haurien d'anar a l'article del català central, o haurien de figurar aquí amb una nota sobre el salt generacional i la separació entre "català metropolità"/"català central clàssic". En general aquest tipus de variants se les ha carregat l'estandardització tan forta que algú ha esmentat més amunt.

8) "Edzèrcit" és 100% català insular. Metropolitanament es diu "egzèrcit" o fins i tot "eg-gèrcit" ([ɐg'ʒɛrsit]), que crec que és una pronúncia bastant estesa.

9) La vocal neutra. El pas esporàdic de /a/ àtona a [ɐ] a principi o final de paraula és més o menys estès (i antic) en tot el català central. A l'àrea metropolitana el pas es converteix en sistemàtic i s'estén a la majoria de posicions àtones, però segueix sent especialment notable en posicions inicial i final, tant d'/a/ com d'/e/. Jo crec, però, que quan per raons d'entonació o ritme la [ɐ] es fa molt curta o hi ha consonants al seu voltant que l'absorbeixen un poc, se sol pronunciar [ɘ]. No em feu cas, de totes maneres, perquè això sí que ho dic només per una impressió personal. (Ah, i l'IEC diu en nosequin document que vaig trobar fa temps que sí, que la neutra barcelonina és [ɐ].)

10) El ieisme no es pot considerar un tret característic en cap cas, si més no de moment, que encara hi ha força gent que fem la ella (sobretot a final de paraula és bastant corrent: cervell, castell.) És com dir que l'ensordiment del so [z] és part integral del barceloní. No es pot negar que a l'àrea metropolitana és on hi ha més gent que no la saben fer però aquesta gent no són representatius del barceloní (ni del català.) Potser es pot esmentar que entre els joves el ieisme va a l'alça per influència del castellà, però vaja, no n'estic tan segur que sigui un tret general ni res, i la prova és que els barcelonins en general sabem diferenciar qui diu "castei" i qui diu "castell", ho pronunciem bé o no. El mateix per "aveure", sí "pot aveure moltes coses" alguna gent ho diu però és evident que això ni és català ni re.

11) "Els hi" és de tot el català oriental (mallorquí inclòs) però es podria deixar perquè realment sí que hi ha qui diu "els".

12) Això d'ets per has ni idea, potser ho he sentit algun cop però jo no ho dic...

Moltes gràcies pels apunts. El que ara farien falta són fonts que ens ajudin a documentar el tema. Per cert, la referència de l'IEC a la [ɐ] barcelonina ja la he posada jo abans (criteris d'adaptació de l'AFI al català). --SMP​·d​·+ 13:55, 21 jul 2007 (CEST)

Barceloní/barcelonès

De cap de les maneres estic d'acord amb el company que identifica el català barceloní amb el que es parla a l'àrea metropolitana. Per a mi és força clara la diferenciació entre el català de la comarca del barcelonès (L'Hospitalet, Barcelona, Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià) molt més urbà i de clara influència de la capital barcelonina i l'àrea metropolitana. Car la resta de l'àrea metropolitana encara conserva un entorn rural que dóna com a resultat un català més lligat a la tradició pròpia de cada vila o subcomarca i sempre en transició cap a l'àrea dialectal excèntricament immediata. Jo aprecio diferències sifnificatives entre el català de Sant Boi, Vilafranca, Tiana, totes elles en l'àrea metropolitana.—el comentari anterior sense signar és fet per 83.247.136.48 (disc. • contr.) 10:02, 28 ago 2008 (CEST)

Pronom ple amb "on"?

Mentre llegia l'article m'he topat amb "com te dius", i m'ha recordat una altra expressió semblant que sempre he utilitzat, i que si fos una rèplica d'aquest pronom ple s'escriuria així: "on t'ets?", "on te vas?", o bé "on t'has 'nat?". Em sembla que l'utilitzem almenys al Vallès occidental. Hi ha algun filòleg que em pogués indicar on trobar-ne més informació?--Loquetudigas (tot orelles!) 00:54, 25 set 2011 (CEST)

No soc filòleg (ni de lluny), però em sembla haver sentit més aquests "t" o "te" a gent de fora de Barcelona que a barcelonins. Potser gent que conec del Vallès o cap a l'Osona i Girona.--Pere prlpz (disc.) 01:53, 25 set 2011 (CEST)

Sí, com et deia jo l'he sentit al Vallès, per això pensava que potser era de part de la zona metropolitana, però si a Osona i a Girona també ho utilitzen està clar que trascendeix el barceloní. Trasllado la discussió a Discussió:Català oriental central, a l'espera d'algun filòleg o algú de Girona que ho confirmi. Gràcies Pere!.--Loquetudigas (tot orelles!) 14:58, 27 set 2011 (CEST)

Aquest *"ont" és una variant posicional de "on", que apareix davant de vocal, especialment en construccions emfàtiques. No és pas cap pronom, perquè pot aparèixer amb altres persones gramaticals: *"ont ets (tu)?", *"ont és (ell)?", *"ont heu anat (vosaltres)?", *"ont ho diu això?". I també apareix a vegades una variant doblement reforçada amb vocal *"onta" davant de consonant: *"onta sou (vosaltres)?" Perique des Palottes (disc.) 10:08, 29 set 2011 (CEST)

Ara veig la teva resposta Perique, portava temps revisant només l'altra pàgina :P gràcies per resoldre el dubte, ara falta encara determinar quin àmbit té aquesta variant posicional i si s'hauria d'incloure a algun article.--Loquetudigas (tot orelles!) 16:19, 27 nov 2011 (CET)

no se si ha sortit pero aportare un parell de coses,que sobretot he sentit als iaios (soc de barcelona ciutat)

tendencia del mon ton son sa enlloc del meu el teu el seu per als familiars (mon pare,son pare, sa mare, mons pares,mons avis) s'utilitza Hai enlloc de he ex:" hai nat a comprar" he anat a comprar inclus sovint utilitzen el plural "haim" "haim nat d'excursio"

diem "de vegades" enlloc de a vegades dem enlloc de donem "dem l'aiga" Ús del "avon" per "on"(tambe present en el dialecte balear) avon vas fill? el av es una forma que hi es present en catala estandard pero nomes en el verb "avui" que a valencia es diu Hui,(en occita hi ha la diferencia d'avuei al llenguadoc i uei a la gascunya com a dada curiosa) i ara mateix no s'em acuden mes, podriem posar-les

X per Y

Quan escrius "X per Y" vols dir que poses la X on hi-ha la Y o que treus la X per posar una Y???? a alguns llocs i cervells sembla ser d'una manera i altres de l'altre però aquí, a la ca.wikipedia no tenim ni idea. Llavors si us plau feu la feina ben feta, i aupa catalunya! que s'ens emporta el tren

ortografia general de vocals de reforç amb guionet

Proposo regularitzar per a qualsevol variant del català l'ortografia de les vocals de reforç rere pronom: amb guionet. Tal com molt encertadament hi ha escrit aquest plural col·loquial de li: els-i, caldria fer el mateix amb les e de reforç rere en i us: ens-e n'anem, us-e n'aneu. Això ens estalvia una excepció a l'apostrofació natural de en davant vocal, i reforça la coherència ortogràfica amb l'estàndard i sobretot amb d'altres variants: mo' n'anem; se n'anem; (aquestes coses) els-e poses aquí. --Raimon Pavia Segura (disc.) 08:59, 28 març 2017 (CEST)

Bibliografia absent

En sembla que l'escassetat de bibliografia en la pàgina és escandalosa. No puc creure que no hi haja més estudis específics sobre el barceloní. No s'hi fa esment de Lluís López de Castillo i del seu llibre fonamental i profundament innovador en aquell moment: Llengua standard i nivells de llenguatge (1976) . En aquell treball es feia una descripció de les variants sociodialectals del barceloní (parlar xava, ultra, bleda...) absolutament absent en aquesta pàgina. Si jo fóra barceloní intentaría millorar l'article, però sóc valencia i ja en tinc prou amb l'apitxat. --Bassilides (disc.) 11:56, 27 abr 2017 (CEST)

Aspectes sociolingüístics

La pàgina tracta l'aspecte sociolingüístic amb evident menyspreu:

Això ha fet que perdés molt de prestigi social i que es parlés de suposats diferents dialectes barcelonins anomenats bleda, xava o light, cada un etiquetat diversos graus de castellanització en diferents aspectes.

Però hi ha veus més autoritzades:

‘El parlar de Barcelona, però, és molt divers: cal considerar-ne la variació horitzontal per barris i la variació vertical per nivells socials. De fet, l’es- tudi de la parla de Barcelona depassa l’àmbit de la dialectologia tradicional i entra de ple en el terreny d’una disciplina germana, la sociolingüística, en la seva branca de la dialectologia social.’

Català central, rossellonès, balear i alguerès Joan Veny Mar Massanell i Messalles --Bassilides (disc.) 21:02, 27 abr 2017 (CEST)