Discussió:Drets dels animals

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

He retirat la secció "Els moviments animalistes" per que ara que la veig parteix d'un plantejament equivocat: que el benestarisme s'inclou dintre dels drets dels animals. El benestarisme no te en compte drets sinó beneficis que l'humanitat pot concedir per que l'explotació animal sigui el mínim de cruel possible.

El moviment pels drets dels animals només pot ésser o abolicionista o neobenestarista (concepte que defineix els que volen l'abolició de l'explotació dels animals, però mentre ho aconsegueixen accepten algunes reformes legals com els benestaristes). Tot i així el concepte neobenestarista es subjectiu i d'ús només del seu autor i d'aquells que ho fan servir com a crítica d'altres organitzacions, així que tampoc ho afegiria. A més, tampoc defineix bé el benestarisme, per què diu:

1. La benestarista: es la que vol un tracte mes just, que varia depenent de la persona per ésser un concepte interpretable. Dietéticament composta per aquells que mengen ous però només si provenen de gallines criades a l'aire lliure (que es distingeixen perquè tenen el codi començat en 0 - agricultura ecològica - o 1). Dins d'aquest corrent també és possible consumir làctics sempre i quan la llet no provingui de la mateixa indústria vinculada a la carn, que fa criar contínuament les vaques lleteres durant sis anys per arrabassar-los immediatament les cries per engreixar-les ràpid i matar-les i, passat aquest temps, també envien aquestes mares frustrades a l'escorxador. Cal remarcar, però, que el formatge vegà, a part d'estar fet amb llet ecològica, s'ha hagut de quallar amb quall vegetal, ja que el quall animal s'extreu de l'estómac de mamífers lactants.

En realitat els benestaristes majoritàriament mengen carn. Normalment d'explotacions que han intentat fer patir el menys possible els animals (l'anomenada carn "cruelty-free"), però mengen carn, i ous i llet en les mateixes condicions. Normalment molts son d'acord en que s'han d'abolir les festes que produeixen sofriment només per diversió, com les curses de braus o la caça, però fins i tot en això hi ha discrepàncies (alguns només volen que al emprar els animals amb aquest fins es tracti en la mesura del possible de minimitzar el sofriment produït, per exemple emprant trampes menys doloroses). Això es, doncs, totalment oposat a la filosofia dels partidaris dels drets dels animals, que acostumen a reconèixer determinats drets als animals (que acostumen a ésser el dret a no ser ferit físicament ni psicològicament, a no ser mort i a ser lliure).

Lo del formatge vegà també es una errada, encara que no ve al cas, però qualsevol formatge que mengi un vegà no es d'origen animal (es descarta doncs això de la "llet ecològica", que es l'equivalent làctic a la carn cruelty-free). El formatge vegà acostuma a estar (si no es que ho es sempre, que no ho se) fet a partir de la soia. Probablement l'autor d'aquesta afirmació es va confondre amb els lacto-vegetarians, que si mengen formatge d'origen animal, però que nomès si no ha sigut fet amb quall animal.

Aquesta secció que he tret la vaig portar jo mateix de Veganisme perquè allà estava equivocada, com altres editors van afirmar abans que jo, però en el seu moment no em vaig adonar que aquí també.

Per una millor definició de "benestarisme" es pot consultar [[l'article sobre el tema, que es una traducció parcial (ara l'acabaré) de la traducció a l'espanyol que vaig fer de l'article en anglès. Algú pot preguntar-se per que llavors ho vaig categoritzar al a categoria Drets dels animals l'article benestarisme. La resposta es que es la categoria més propera al tema que tracta i potser ara mateix no está justificat que es crei a Viquipèdia una categoria anomenada "Benestarisme" o "Benestar animal" només per un parell d'articles. Tot i així es pot veure com les categories "Drets dels animals" ("Animal rights") i "Benestar dels animals" ("Animal welfare") son totalment independents a Wikipedia en anglès, totes dues pengen de la categoria Animals per què no son el mateix.

Salutacions. Akhran (disc.) 03:47, 20 maig 2009 (CEST)[respon]

Proposta d'ampliació de l'article[modifica]

Incloure la secció Perspectives ètiques i legals de la mateixa manera que en l'article anglès, on hi constin els diferents posicionaments: abolicionisme, benestarisme, utilitarisme, etc. A continuació recomano bibliografia.--Sjoel (disc.) 15:14, 17 març 2020 (CET)[respon]

Bibliografia d'on extreure informació:

Proposta d'ampliació de l'article[modifica]

En aquest apartat hi enganxo fragments sobre els drets dels animals extrets d'altres articles de la viquipèdia que considero que haurien de formar part d'aquest article, però no es poden traslladar directament, ja que faria falta contextualitzar-los i verificar-los.--Sjoel (disc.) 15:13, 17 març 2020 (CET)[respon]

Els vegans assumeixen que la major part dels animals[1] estan subjectes a certs drets comparables amb els drets humans, especialment articles 3-6: el dret a la vida, la seguretat de la persona i estar lliure d'esclavitud i de tortura. Després conclouen que aquests drets impedeixen un consum de productes d'origen animal.

Referències

  1. Segons Peter Singer, persones són els qui tenen la capacitat d'anticipar l'existència de si mateixos tant en el passat com en el futur. L'aspecte crític d'aquest punt és que Singer no admet aquest drets per a alguns humans que hagin perdut o no adquirit aquesta capacitat. El filòsof Kaplan proposa una aproximació pragmàtica, acceptant diversos conceptes i aproximacions ètiques a aquest assumpte.