Vés al contingut

Discussió:Edat contemporània

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Uf! és aprofitable? --Paucabot 17:41, 2 ag 2006 (UTC)

canvio del tot, faltaria una introducció sobre els aspectes religiosos, artístics i de pensament--barcelona 08:34, 18 oct 2006 (UTC)

No seria Edat contemporània? --Meldor 11:31, 31 jul 2007 (CEST)[respon]

Esborrany

[modifica]

Trec l'etqiueta d'esborrany perquè no ho és (segons viquipèdia:esborranys) , el que es podria posar és la plantilla {massacurt}.--Ssola (discussió) 16:53, 9 des 2008 (CET)[respon]


Punts flacs

[modifica]

No és que l'article estigui malament en si, però té una sèrie de punts flacs:

  • sembla definir l'Edat Contemporània bàsicament en funció d'elements ideològics, i per això mateix la qüestiona epistemològicament. No té en compte, però, que un element decisiu per a distingir l'Edat Contemporània de l'Edat Moderna és precisament la base infrastructural de la societat mateixa: en l'Edat Contemporània triomfa el capitalisme universalment, és a dir, la societat es divideix, essencialment, en burgesia i proletariat. D'ací que aparegui la democràcia burgesa, així com els nacionalismes com a moviments conscients, i que sorgeixin el moviment obrer, el marxisme i l'anarquisme i hi hagi les primeres temptatives de revolució socialista. Tampoc no és cap element accessori la mundialització triomfant en el segle XIX, és a dir, la unificació estructural del món entorn del món capitalista "occidental" com a centre rector. Aquests són elements infrastructurals decisius que fan de l'Edat Contemporània una categoria historiogràfica força pertinent.
  • abans de posar-se a qüestionar la pertinença de l'Edat Contemporània, potser caldria reflexionar que, com a categoria, es dóna en la gran majoria d'historiografies, i que les anglosaxones en són l'excepció. Això segurament és perquè Anglaterra ja havia fet la revolució burgesa al segle XVII, i després no semblen haver tingut gaire ganes d'adoptar una perspectiva universal a l'hora de perioditzar. A més, amb un sistema capitalista instal·lat d'antic, en les historiografies anglosaxones hi ha hagut un predomini tendencial de les postures conservadores, poc interessades a observar el món en termes de canvis profunds ni de conflictes socials (altres que guerres entre grans potències).
  • sembla haver-hi en l'article una certa confusió entre el concepte d'Edat Contemporània i el de "Modernitat", procedent, aquest darrer, de la cultura anglosaxona (que no usa habitualment el primer), i més referit a aspectes ideològics, artístics, etc., que tindrien lloc a partir del segle XIX, que no pas a una edat històrica en si.

--Joan Rocaguinard (disc.) 19:56, 16 jul 2009 (CEST)[respon]

==