Discussió:Els Anes Pinçon a Catalunya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Vicenç Anes Pinçon[modifica]

El més representatiu dels quatre germans fou en Vicenç Anes Pinçon, qui ja trobem a Catalunya l'any 1464 com a pertanyent al seguici d'en Pere IV[19].

En tornem a tenir notícies a través d'una carta escrita pels consellers de Barcelona, amb data 1 de març del 1477, on aquests es queixaven al futur rei Ferran el Catòlic, d´un atac corsari a la costa catalana i a la platja de la ciutat comtal, dut a terme per un tal “Vicens Anes Pinson, de la vila de Pals”, personatge que fou pocs anys després, el capità d'una de les caravel·les que salparen de Pals rumb a Amèrica[20].

El 1479 el veiem juntament amb el seu germà Alfons atacant un balener d'uns veïns d'Eivissa[21].

Amb data 12 de juliol de 1487, els Reis Catòlics concediren a en Vicenç Anes, veí de Lisboa, una assegurança per a poder comerciar lliurament amb una caravel·la per tots els ports i mars dels seus regnes, com a premi per haver aprovisionat per mar les tropes que participaven en el setge de Màlaga[22]. Aquest document és interessant per dues coses: la primera és que podia haver-hi algun Vicens Anes andalús, tal com defensa la historiografia castellana tradicional, però també és cert que n'hi havia d'origen portuguès, tal com defensem els que diem que els germans Anes Pinçon eren portuguesos; la segona és que veiem en Vicenç vinculat als Reis Catòlics en una data tan llunyana com l'any 1487.

Pocs mesos després de tornar del primer viatge a Amèrica, en Vicenç va rebre, a la ciutat de Barcelona, 17.000 maravedisos en recompensa pels serveis prestats en l'empresa del descobriment. El primer pagament tingué lloc el 25 de juny del 1493 (6.000), el segon el 19 d'agost del 1493 (7.000) i el darrer, del qual se’n desconeix la data, fou de 4.000 maravedisos.

Tot agafant les paraules d’en Juan Manzano, aquests pagaments “constitueixen la prova incontrovertible de la presència d'en Vicenç Yàñez Pinçon a la Cort dels Reis Catòlics durant el segon semestre de 1493”[23], època durant la qual els Reis residiren a Catalunya, tal com en Rumeu de Armas ha deixat escrit[24].

El mateix autor creu que l'estada a Catalunya durant mig any aproximadament, d'en Vicenç fou deguda a la seva participació en la primera fase de les negociacions entre Espanya i Portugal que portaren a la futura signatura del Tractat de Tordesillas (7 de juny del 1494)[25].

En Vicenç també participà en el segon viatge a les Amèriques al costat del seu germà Ferran i d'En Colom.

Tornem a tenir en Vicenç al Principat el gener de 1496, concretament a Tortosa, ciutat en la qual s'havia de presentar als Reis per tal de rebre instruccions sobre la seva participació a la campanya d´Itàlia. En referència a aquest punt, un dels capítols de l'assentament diu el següent: “el cual dicho capitán ha de ir con las dichas carabelas e gente a Tortosa, e se presentar ante el Rey e la Reina nuestros señores, e de allí ir y servir do Sus Altezas le mandaren. Y si por caso Sus Altezas no estovieren en Tortosa, ir a Barcelona y se presentar ante Casafranca, hacedor del tesorero Gabriel Sánchez, que allí está, y hacer lo quél les dijere que hagan”[26].

Si en Vicenç sortí d'Andalusia cap a Tortosa a principis de gener (1496), tal com ordenava la capitulació, amb tota probabilitat trobà els Reis allà per tal com es dedueix de l'Itinerari d´en Rumeu de Armas.

La darrera vinculació d'en Vicenç amb Catalunya ens la donen les capitulacions i acords presos entre aquest i el Rei entre 1504 i 1516, anys durant els quals en Ferran deixà de ser rei de Castella per ser-hi només governador i administrador. D´aquesta manera, entendrem com en Pinçon signà els sobredits acords, únicament com a súbdit de la Corona catalano-aragonesa, i més si tenim en compte que els documents eren firmats per en Ferran en qualitat de rei d'Aragó i Senyor de les Índies. --JoanKeops (disc.) 20:57, 26 gen 2018 (CET)

Es manifiestamente falso que en 1464 haya un Vicenç Anes Pinson al servicio de Pedro el Condestable de Portugal, lo que encontramos, y así lo atestiguan los documentos, es un caballero apellidado Anes, pero ni se llama Vicenç ni tiene un Pinson, siendo su nombre Rodrigo Anes. Tampoco "Alfonso Anes Pinçon" es un nombre que haya existido, lo que hubo fue un "Afonso Anes", y tampoco existió ningún " Fernando Anes Pinson", quien ocupó el cargo que se menciona se llamaba Fernando Anes, como consta en documentación del Archivo de la Catedral de Barcelona relativa a limosnas, donaciones, y otros pagos de esas fechas. El "Vicens Anes Pinson de la vila de Pals que aparece en 1477 haciendo el mal en Cataluña no es otro que Vicente Yáñez Pinzón, de Palos. Esto lo confirma la compañía que llevaba: estaba al mando Fernán Arias de Saavedra (Fernandaries Sayavedra, en la carta), de Sevilla (Çivilla, en la carta), Pedro Vázquez de Saavedra (Pero Vascas Sayavedra en la carta), Gonzalo de Stúñiga (Gonsalbo de Stunyaga en la carta), alcaide del castillo de Palos, y Diego de Mora, escudero de Fernán. Cada uno de estos nombres está corroborado por documentos del Registro General del Sello de la Corte presentes en el Archivo General de Simancas [véase la página de discusión sobre Tesi del Port de Pals]. Tampoco menciona Keops que la toma del ballener en Ibiza la hizo Vicente Yáñez Pinzón, de Palos, acompañado por su hermano Martín Alonso Pinzón, como sabemos por un requerimiento a los justicias de Sevilla, Palos, y Jerez, conservado también en el AGS. La cita " Vicentians" del mapa de Juan de la Cosa corresponde a la ocasional práctica castellana de combinar el nombre con el primer apellido, hecho acreditado por nombres famosos como Pedrarias Dávila o Perafán de Ribera.el comentari anterior sense signar és fet per 91.116.81.55 (disc.contr.) 21:14, 21 oct 201

Els Anes Pinçon durant la Guerra Civil Catalana[modifica]

En este apartado se citan a tres caballeros, de los cuales uno es el que se cita en el siguiente apartado, que no es otro que Vicente Yáñez Pinzón, de Palos.
El tal procurador real llamado en el artículo Alfons Anes Pinçon no figura en ningún lugar de la documentación original con ese nombre. Lo que sí figura es un Afonso Eanes. Véase: Algumas consideraçoes a propósito da documentaçao existente em Barcelona respeitante á Ordem de Avis: sua contribuçao para um melhor conhecimento dos grupos de pressao em Portugal a meados do século XV, de Luis Adao da Fonseca, página 30, nota 63; y Apéndice, doc. 18, página 41.
El lugarteniente de la Tesorería Regia tampoco se llama Ferran Anes Pinson, lo que hay es un Fernao Anes. Véase: Las rentas eclesiásticas y los fondos de la Capilla Real durante el gobierno del Condestable Don Pedro de Portugal como "rey intruso" de Aragón (1464-1466), en Medievalia, 10 (1992), apéndice, páginas 22 y ss.
En consecuencia sugiero que se eliminen a esos dos personajes del artículo por no tener los nombres que se citan en él.