Discussió:Llombard

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

The number of 6-9 million includes people who can understand lombard. Actual speakers are no more than 10-20% of that, though I don't have exact figures.el comentari anterior sense signar és fet per 213.140.22.65 (disc.contr.) 13:55, 6 feb 2008 (CET)[respon]

Si dins del grup de les llengües romàniques el llombard pertany a una branca diferent que l'italià, no pot estar emparentat amb aquesta llengua. Si és que sí, s'hauria d'explicar millor això. Què en penseu? --Andreu Vaqué (discussió) 16:16, 14 nov 2008 (CET)[respon]

El me nom l'e el Marjo (Mario Righi), mi sun de mader-lengua lunbarda uçidental (la lengua de Milàn,e peu anca de Varez, Cantun Tesin e Grizun, Com, Lech, Valtelina, Nuara (in teritori pemuntez),Usulan, e par de Pavia. S'el dì, 6/9 milijun de gjent ch'ij parlen la me lengua? Che la capisen sença du"bi, ij ghe'n frach anca dij imigraa che san dì su" veuna quej roba in Lunbardt, in manera speçjal in dij çitaa pu"see pisjinela, l'e pu"see façil d'incuntrà un maruchin u n'albanez che parlen al togu. Ma dizevi, l'e pu"see façil de vedè un "furaster" che un fijulin. a scoela la nostra lengua l'e maj entrada, el mutif primari è che'l g'ha no la dinjitaa de lengua, ançi, ancaben dij muviment pu"see indepentista cjamen la nostra lengua "djalet". L'e anca na granda fadiga de fà capì l'inpurtança de la tupunumastega. Na çitaa me Biàs l'e cjamda "Abbiategrasso", sença chel ghe sia nisu"n a prutestà. Al amìz Andreu Vaqué vurarìa di che lu" el capìs no la lengua parlada ma el seguìta a scultà l'intunaçijun, el sculta pu"see la lengua françeza pu"tost che'l talijan. chichinsjì voeuri purtà vu" quej ezenpi: italiano: oggi ho visto tre ragazze e tre ragazzi che salivano in aeroplano per Parigi Insu"ber: incoeu g'huu veduu" tre tuzan e tri bagaj che ij ndaven su" del reuplan per Pariz lura: incoeu del latìn "in Hoc Die" havech=mi g'huu tre= num f tuza pl tuzan (noia/noies) tri= num m bagaj sing/pl me in galez "bacgen" (a)ndà su", andà gjo, andà dent, andà foeura/venjì dent, venjì foeura etç se vedum arrivederci el Marju (Mario Righi)Milànel comentari anterior sense signar és fet per 131.175.12.9 (disc.contr.) 17:34, 27 març 2009 (CET)[respon]