Discussió:Mancuixa

Triar una forma

@Ketsia23: Hola! Caldria triar la forma principal, si una treta de l'àrab estàndard (manaquish/manakish) o una treta de l'àrab dialectal (mana'ish). De fet, caldria primer veure si existeix una mínima tradició en català d'aquest mot. Si existeix en la que has triat, manaquish, aleshores el singular ha de ser manqusha (o manàquix i manqüixa, si els catalanitzem... però potser això caldria consultar-ho amb el TermCat). Si existeix en la forma dialectal "llevantina", aleshores plural mana'ish i singular man'ushé. Ara mateix no és coherent, perquè barregem estàndard (plural) i dialecte (singular). --CarlesVA (parlem-ne) 19:19, 30 nov 2019 (CET)

Jo no sé àrab. He vist la fórmula que utilitzen altres idiomes, com l'anglès, francès o italià. Altra cosa és la transliteració al català, i aquí el que digueu em val.--Ketsia23 (disc.) 07:37, 1 des 2019 (CET)

El TermCat ens proposa la forma manqúixa, i plural manqúixes. Ho aplico. --CarlesVA (parlem-ne) 10:58, 29 des 2019 (CET)

Copio la resposta: «Aquest terme àrab fa referència a diferents varietats de pastissos, fonamentalment de dos tipus: dolços i salats. Els dolços s’assemblen molt al baclaua. Els salats són molt diferents, consisteixen en una mena de pasta de coca salada (com una pizza) coberta d’ingredients variats, essent els més habituals la farigola amb oli i llavors de sèsam, però també pot portar carn picada. Tot plegat es cou al forn.

Pel que fa a la denominació, en un context català de divulgació, proposem fer-ne la transcripció simplificada d’acord amb les normes de l’IEC. La transcripció seria manquixa, però aquesta grafia podria provocar una lectura errònia si se segueixen les normes de lectoescriptura del català. Per tant, tot i que el mot manquixa no ha de dur accent perquè és un mot pla acabat en vocal, excepcionalment es podria acceptar un accent amb funció diacrítica damunt la u, per indicar que aquesta lletra es pronuncia i que és el nucli sil·làbic (i no pas la i, que és el que es podria deduir si s’utilitzava la dièresi ü habitual). Per tant, proposem manqúixa. Considerem també que el plural hauria de seguir les normes del català, és a dir, manqúixes, mantenint aquest accent diacrític sobre la u.

Les formes transcrites que heu documentat responen a pronúncies purament dialectals, i tampoc no generals, d’algunes parts del Llevant o d’Egipte.» --CarlesVA (parlem-ne) 11:27, 29 des 2019 (CET)

@Guirolet: Tens alguna font que avali la forma mancuixa? Tot i que és cert que, en una catalanització plena (a partir de l'àrab estàndard) segurament s'escriuria així, la forma anterior venia avalada per una consulta al TermCat, que va proposar la forma "manqúixa". --CarlesVA (parlem-ne) 22:13, 10 nov 2023 (CET)

No, tal com tu assenyales encertadament és la catalanització de la forma original i no n'hi ha documentació. El que dius del TermCat demostra en quines mans es troba aquesta institució, tan respectable en altres temps. La forma "manqúixa" és una marcianada, perquè presenta un ús diacrític de l'accent totalment ad hoc, i dona com a resultat una combinació gràfica inèdita en català i una paraula plana amb un accent que no la diferencia de cap altre mot pla homòfon (deixant de banda el fet que la /q/ àrab no es pot conservar de manera forçada en una adaptació catalana, perquè aquesta llengua no té uvular; sí que tindria sentit en una transliteració). Però si vols restituir "manqúixa", endavant, no hi ha discussió per part meva. Qui soc jo per a corregir el TermCat? Salut. 147.156.225.133 (discussió) 22:47, 10 nov 2023 (CET)