Discussió:Pàredre
Flexió de gènere[modifica]
Si es tracta d'un nom i adjectiu acabat en -ος, admet la flexió doble: gènere no marcat o masculí, i gènere femení. Aquest mot no apareix en els diccionaris normatius (DIEC2 i DNV); i en el Diccionari Grec-Català apareix traduït, no adaptat.
Personalment, considere que l'adaptació ad hoc està justificada en aquest cas en tant que és una qualitat particular d'algunes divinitats de ser acollides en temples aliens; no són mers assistents o acompanyants en abstracte.
Per tant, la forma idònia seria:
Del grec πάρεδρος, al llatí părēdros(/us) (m.)/ paredra (f.), i al català paredre (m.), paredra (f.).
Què me'n dieu? @Leptictidium@Joan Gené Motxo98 (disc.) 13:00, 25 des 2023 (CET)
- En llatí he indicat el cas nominatiu masculí i femení, però el cas en acusatiu no canvia res del resultat final en català. Per cert, el plural d'ambdós gèneres seria en -es, és clar. Motxo98 (disc.) 13:05, 25 des 2023 (CET)
- D'acord que la forma masculina és en -e, però en desacord amb la tònica: ha d'ésser esdrúixola perquè la e és breu (cf. càtedra).--Joan Gené (disc.) 13:13, 25 des 2023 (CET)
- Estem segurs que la e és breu? El Lewis i Short la dona com a llarga.—Leptictidium (digui) 15:23, 25 des 2023 (CET)
- On jo ho havia consultat em deia llarga, però sembla que admet ambdues: Părē̆dros. Motxo98 (disc.) 22:16, 25 des 2023 (CET)
- No he trobat una font que diga únicament que siga breu. Sols en trobe que diuen que és llarga (ē) o que no se sap (ē̆). És estrany, car n'hi ha que remeten al Lewis-Short que diuen llarga i dubtosa.
- Atès l'embolic, n'he cercat l'ús literari en català. La forma plana és aclaparadorament majoritàcia a Google Llibres. Per contra, hi ha bibliografia de la Bernat Metge que fa servir la forma esdrúixola. Entenc, doncs, que ambdues formes són correctes i tenen ús. Motxo98 (disc.) 10:25, 26 des 2023 (CET)
- Finalment, he primat la forma esdrúixola (FBM; i concorda amb formes catalanes per analogia: càtedra, com ha assenyalat @Joan Gené). La forma plana continua sent-hi, però com a secundària. Si finalment el mot entrés en cap diccionari normatiu, en modificaríem la prioritat, si s'escau, d'acord amb allò pactat. Motxo98 (disc.) 11:57, 26 des 2023 (CET)
- El mot grec és πάρεδρος, amb «ε», lletra que representa un so breu per definició; si fos llarga, hi hauria una «η». La indicació de la llargada com a anceps segurament té a veure amb la prosòdia grega, que és més flexible pel que fa a l'escansió mètrica del grup muta cum liquida (en aquest cas, dr), que ocasionalment es pot separar en dues síl·labes i tancar la síl·laba anterior; en qualsevol cas, el grup muta cum liquida en llatí sempre es considera que conforma una sola síl·laba i és part de la síl·laba següent (pa-re-drum, pa-re-dra), de manera que la segona síl·laba, oberta i amb vocal breu, és breu (pá-rĕ-drum/a). Si en els diccionaris de llatí indiquen que la e pot ser llarga és perquè es tracta d'un hel·lenisme i potser algun poeta l'escandeix com a síl·laba tancada pel grup muta cum liquida per hel·lenisme, però es tracta d'una cosa excepcional.--Joan Gené (disc.) 12:29, 26 des 2023 (CET)
- Ja suposava que devia ser alguna cosa així. Són casos excepcionals, però ja ha passat alguna vegada. A més, en situacions semblants, com ara amb Àgave/Agave i altres, ja es va optar per considerar breus les vocals dubtoses. Motxo98 (disc.) 13:29, 26 des 2023 (CET)
- Considere pertinent de fer una anotació a la pàgina, si volgueres fer-la, @Joan Gené. I potser contemplar i assenyalar casos com aquest en la pàgina de l'adaptació del grec al català. Motxo98 (disc.) 13:31, 26 des 2023 (CET)
- Fet!--Joan Gené (disc.) 10:21, 28 des 2023 (CET)
- Considere pertinent de fer una anotació a la pàgina, si volgueres fer-la, @Joan Gené. I potser contemplar i assenyalar casos com aquest en la pàgina de l'adaptació del grec al català. Motxo98 (disc.) 13:31, 26 des 2023 (CET)
- Ja suposava que devia ser alguna cosa així. Són casos excepcionals, però ja ha passat alguna vegada. A més, en situacions semblants, com ara amb Àgave/Agave i altres, ja es va optar per considerar breus les vocals dubtoses. Motxo98 (disc.) 13:29, 26 des 2023 (CET)
- El mot grec és πάρεδρος, amb «ε», lletra que representa un so breu per definició; si fos llarga, hi hauria una «η». La indicació de la llargada com a anceps segurament té a veure amb la prosòdia grega, que és més flexible pel que fa a l'escansió mètrica del grup muta cum liquida (en aquest cas, dr), que ocasionalment es pot separar en dues síl·labes i tancar la síl·laba anterior; en qualsevol cas, el grup muta cum liquida en llatí sempre es considera que conforma una sola síl·laba i és part de la síl·laba següent (pa-re-drum, pa-re-dra), de manera que la segona síl·laba, oberta i amb vocal breu, és breu (pá-rĕ-drum/a). Si en els diccionaris de llatí indiquen que la e pot ser llarga és perquè es tracta d'un hel·lenisme i potser algun poeta l'escandeix com a síl·laba tancada pel grup muta cum liquida per hel·lenisme, però es tracta d'una cosa excepcional.--Joan Gené (disc.) 12:29, 26 des 2023 (CET)
- Finalment, he primat la forma esdrúixola (FBM; i concorda amb formes catalanes per analogia: càtedra, com ha assenyalat @Joan Gené). La forma plana continua sent-hi, però com a secundària. Si finalment el mot entrés en cap diccionari normatiu, en modificaríem la prioritat, si s'escau, d'acord amb allò pactat. Motxo98 (disc.) 11:57, 26 des 2023 (CET)
- On jo ho havia consultat em deia llarga, però sembla que admet ambdues: Părē̆dros. Motxo98 (disc.) 22:16, 25 des 2023 (CET)
- Estem segurs que la e és breu? El Lewis i Short la dona com a llarga.—Leptictidium (digui) 15:23, 25 des 2023 (CET)
- D'acord que la forma masculina és en -e, però en desacord amb la tònica: ha d'ésser esdrúixola perquè la e és breu (cf. càtedra).--Joan Gené (disc.) 13:13, 25 des 2023 (CET)