Disulfur de molibdè

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula químicaDisulfur de molibdè
Disulfur de molibdè
Molybdenite-3D-balls.png
Noms
Nom IUPAC
Molybdenum disulfide
Identificadors
1317-33-5 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:30704 Symbol OK.svg1
ChemSpider 14138 Symbol OK.svg1
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 14823
Número RTECS QA4697000
Propietats
Massa molar 160.07 g/mol[1]
Aparença negre / gris plom
Densitat 5.06 g/cm3[1]
Punt de fusió 1.185 °C (2.165 °F; 1.458 K) Es descompon
insoluble[1]
Solubilitat descompost per aigua règia, àcid sulfúric calent, àcid nítric
insoluble en àcids diluïts
Banda prohibida 1.23 eV (2H)[2]
Estructura
hP6, grup espacial P6
3
/mmc, No 194 (2H)

hR9, grup espacial R3m, No 160 (3R)[3]

a = 0.3161 nm (2H), 0.3163 nm (3R), c = 1.2295 nm (2H), 1.837 (3R)
Prisma trigonal (MoIV)
Piramidal (S2−)
Perills
Fitxa de dades de seguretat External MSDS
Compostos relacionats
Altres anions
Diòxid de molibdè
Diseleniur de molibdè
Ditel·luri de molibdè
Altres cations
Sulfur de tungstè (IV)
Relacionats: lubricants
Grafit
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El disulfur de molibdè és el compost químic inòrgànic amb la fórmula química MoS
2
. Aquest compost està classificat com un di-calcogenur. És un sòlid de color negre platejat que es troba en el mineral molibdenita, la principal font pel molibdè.[4] MoS
2
és no reactiu relativament. No està afectat pels àcids diluïts i l'oxigen. En aparença és com el grafit. És molt usat com lubricant sòlid per les seves propietats de baixa fricció i robustesa. També té aplicacions en el refinament del petroli i en la recerca científica en la nanotecnologia de tubs de carboni.

Producció[modifica]

Molibdenita

La molibdenita es processa per flotació er a donar un MoS
2
relativament pur, el seu principal contaminant és el carboni. També s'obté MoS
2
per tractament tèrmic de qualsevol compost de molibdè amb sulfur d'hidrogen o sofre elmental. També es pot obtenir per reaccions de metàstesi a partir del pentaclorur de molibdè.[5]

La forma amorfa natural es troba en el rar mineral anomenat jordisita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Disulfur de molibdè Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Plantilla:RubberBible92nd
  2. Kobayashi, K.; Yamauchi, J. «Electronic structure and scanning-tunneling-microscopy image of molybdenum dichalcogenide surfaces». Physical Review B, 51, 23, 1995, pàg. 17085. DOI: 10.1103/PhysRevB.51.17085.
  3. Schönfeld, B.; Huang, J. J.; Moss, S. C. «Anisotropic mean-square displacements (MSD) in single-crystals of 2H- and 3R-MoS2». Acta Crystallographica Section B Structural Science, 39, 4, 1983, pàg. 404. DOI: 10.1107/S0108768183002645.
  4. Roger F. Sebenik et al. "Molybdenum and Molybdenum Compounds" in Ullmann's Encyclopedia of Chemical Technology 2005; Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a16_655
  5. "Metathetical Precursor Route to Molybdenum Disulfide" Inorganic Syntheses, 1995, vol. 30, 33-37. doi:10.1002/9780470132616.ch8