Dogon
 Dogon a Mali | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | de 400.000 a 800.000 |
| Llengua | Llengües Dogon |
| Religió | Animisme i Islam |
| Geografia | |
| Originari de | regió de Mopti |
| Estat | Mali i Burkina Faso |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Mali,[1] Burkina Faso | |
 | |
Els dogon són un grup ètnic que viu a la regió de l'altiplà central de Mali. Els dogon són molt coneguts per la seva mitologia, les seves danses de màscares, l'escultura en fusta i la seva arquitectura. Al segle XX, hi va haver grans canvis en l'organització social, la cultura material i les creences dels dogon, en part pel motiu que són el principal atractiu turístic de Mali.
La majoria dels dogon practica una religió animista, amb l'esperit ancestral Nommo, amb festivals i mitologia en què l'estrella Sírius té un paper important. Una minoria significant practica l'islam i alguns el cristianisme.
Històricament, els poblats dogon es van establir a la zona de Bandiagara com a conseqüència de la negativa dels dogon a convertir-se a l'islam fa un miler d'anys.[2] La inseguretat derivada d'aquesta negativa va fer que construïssin els seus pobles en llocs inaccessibles, entre parets de penya-segats que es poguessin defensar. L'altre factor n'era l'accés a l'aigua, ja que el riu Níger hi resta a prop.
Contingut
Art dogon[modifica]
L'art dogon és principalment l'escultura. Està basada en ideals i valors religiosos. Les escultures no estan fetes per a ser vistes en públic i normalment queden amagades dins de santuaris.
Notes[modifica]
- ↑ http://www.necep.net/facts.php?id_soc=12
- ↑ Marcel Griaule, Germaine Dieterlen, le renard pâle, Institut d'Ethnologie Musée de l'homme, Paris 1965, Tome 1: -Le mythe cosmologique p.17
Referències[modifica]
- Marcel Griaule: Conversations With Ogotemmeli: An Introduction To Dogon Religious Ideas. 1st. ed. 1965. ISBN 0-19-519821-2.
- Bertho, J. (1953) 'La place des dialectes dogon de la falaise de Bandiagara parmi les autres groupes linguistiques de la zone soudanaise,' Bulletin de l'IFAN, 15, 405–441.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dogon  |
