Dona amb vel

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaDona amb vel
italià:La Velata
Raphael.woman.600pix.jpg
Tipus quadre
Artista Raffaello Sanzio
Data creació 1516 (Gregorià)
Gènere retrat
Estil Alt Renaixement
Material pintura a l'oli i llenç
Dimensions 82 (Alçada) × 61 (Amplada) cm
Col·lecció Galleria Palatina (Districte 1 de Florència - Centre Històric)
Catàleg A Treasury of Art Masterpieces: from the Renaissance to the Present Day Tradueix:(29)
Modifica dades a Wikidata

Dona amb vel (italià: La Velata) és una pintura a l'oli sobre tela (82x60,5 cm) de Raffaello, datada al  voltant de 1516 i conservat en la Galeria Palatina del Palau Pitti a Florència.

Història[modifica]

L'obra es trobava a Firenze a casa del comerciant Matteo Botti, on la van veure Giorgio Vasari (Le Vite), Vincenzo Borghini (El Riposo, 1584) i el Bocchi (Belleses de Firenze, 1591). En 1619 va arribar a la col·lecció dels Medici a través de l'últim hereu de la família Botti.[1] La data indicativa del 1516 correspon a la datació feta per la Galeria Palatina que conserva l'obra. En canvi la forquilla temporal sobre que es refereixen les discussions dels estudiosos és més àmplia, ja que se situa entre el 1512 i el 1518, tot i que hauria estat realitzada després de la Madonna Sixtina i la Dorotea de Sebastiano del Piombo; i abans de La Fornarina.[2]

Entrada al Palau Pitti en el 1622 la pintura  fou inventariada amb alguns dubtes sobre l'autor, inicialment fou atribuïda a Raffaello de Urbino", encara que en poc temps fou descartat el seu nom. En temps de Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic va ser atribuïda a Joost Susterman, i va ser en el 1839 que el Passavant, notant la semblança de la protagonista amb la Verge de la Madonna Sixtina i amb una de les Sibille de Santa Maria de la Pau, ho va atribuir a Raffaello. Existia la hipótesi que pogués tractar-se d'un retrat de La Fornarina, l'amant de Raffaello. Del mateix parer van ser Giovanni Morelli, Cavalcaselle, Gruyer i Ridolfi, mentre de semblant contrari van ser Springer i Filippini. Els estudiosos del segle XIX van assignar l'obra a la botiga de Sanzio, per les moltes repintades que impedien una avaluació puntual, però després de la restauració de la seva brillantor enlluernadora es va considerar l'obra plenament autografa, hipotesi avui gairebé inqüestionable.

Descripció[modifica]

Detall de la màniga

Sobre un fons fosc una dona jove és retratada a mitja figura, girada tres quarts a l'esquerra. El títol tradicional deriva del cap amb vel, que suggereix una associació amb la Verge. El cap cobert amb vel era una prerrogativa de les dones casades amb fills. El braç esquerra és recolzat sobre una parapet hipotètic amb prou feines sota la vora inferior de la pintura, posant en evidència la màniga inflada, on la seda crea profunds plecs i reflexions polides d'extraordinària qualitat, amb precioses variacions de blanc sobre blanc.

Gran cura és donada en la representació de la camisa ondulada sobre el pit. El rostre, de pures línies, és emmarcat amb la massa fosca dels cabells i de l'ombra del vel, evidenciant-se, amb efectes de sfumato derivats de l'exemple de Leonardo da Vinci. Es notes el cirro negletto (Dante, Par. VI, 46-7) que de la tempia sinistra es svincola de la trama ordenada de la cabellera fina a lambire el lobo de l'orella. La mà dreta és portada al pit, un gest teatral que usualment indicava la devoció religiosa. Aquesta posa molt particular sembla remetre a aquella anticipada de Sebastiano del Piombo en la seva Dorotea (1512)[3]

Els brodats daurats, el collaret amb esmalts figurats, la diadema amb penjants de pedres precioses i amb una perla són senyal de l'alt status social de la dona retratada. La particular joia, "un penjant amb un robí de tall quadrat i un safir que acaba amb una perla, sovint un regal de compromís o casament" recordant el retrat de Maddalena Strozzi i està inclòs en Fornarina amb l'ordre de les pedres invertits.[4]

La composició de la Dona amb vel serà recuperat en el Retrat femení (c.1520) atribuït a Giuliano Bugiardini del Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa.

Estil[modifica]

Amb aquest retrat Raffaello va marcar la superació d'experiències florentines, on encara es podia sentir la influència de Leonardo i una plasticitat notable. A la Dama amb vel, la brillantor és més àmplia i més tècnica de la llibertat, cap a una meta de perfecció formal absoluta. La idea de la cara emmarcada mostra la intensitat de la mirada i la bellesa de la cara de la model, i després canvia l'enfocament, a través de jocs de línies de força, a la música incomparable de la màniga.[5]

Referències[modifica]

  1. Mateo Botti en 1619 va donar tots els seus béns a la gran duc Cosme II, a canvi d'una renda vitalícia i el pagament de deutes.
  2. Henry; Joannides, 2012, p. 288.
  3. Roberto Contini, scheda della Dorotea in : Claudio Strinati; Bernd W. Lindemann (dir.
  4. Talvacchia, 2007, p. 122.
  5. Henry; Joannides, 2012, p. 290.

Bibliografia[modifica]

  • Acidini Luchinat, Cristina. Raffaello. Livorno: Sillabe, 1999. ISBN 88-86392-99-0. 
  • Chiarini, Marc. Galeria palatina i Apartaments Reals. Livorno: Sillabe,, 1998. ISBN 978-88-86392-48-8. 
  • Vecchi, Pierluigi. Raffaello. Milà: Rizzoli, 1975. 
  • Franzese,, Paolo. Raffaello. Milà: Mondadori Art,, 2008. ISBN 978-88-370-6437-2. 
  • Henry, Tom; Joannides, Paul (dir.). Raphaël. Les dernières années. Paris, Hazan: Musée du Louvre (11.10.2012-14.01.2013), 2012. 
  • Talvacchia, Bette. Raffaello. Londres: Phaidon, 2007. ISBN 978-0-7148-9875-9. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dona amb vel Modifica l'enllaç a Wikidata