Vés al contingut

Doppelgänger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
"Doppelgänger 1", pintura de Sebastian Bieniek.

Doppelgänger és el vocable alemany pel doble fantasmagòric d'una persona viva. La paraula prové de doppel, que significa "doble", i gänger, traduïda com a "caminant". La seva forma més antiga, encunyada pel novel·lista Jean Paul el 1796, és Doppeltgänger, 'el qui camina de costat'. El terme s'utilitza per a designar a qualsevol doble d'una persona, comunament fent referència al bessó malvat, d'origen mític,[1] o al fenomen de la bilocació.

D'altra banda, la paraula també és usada per a descriure el fenomen pel qual es pot veure la pròpia imatge de cua d' ull.

Els Doppelgänger apareixen en diverses obres literàries de ciència-ficció i de fantasia, en les quals són un tipus de metamorfa que imita una persona o espècie en particular per algun motiu, generalment maligne.

Casos més famosos de Doppelgänger

[modifica]
  • Les suposades aparicions públiques del Doppelgänger d'Emilie Sagée, una mestra d'escola del segle xix, van ser registrades per Rober Dale Owen, després que Julie von Güldenstubbe fes públic el cas.
  • Guy de Maupassant va registrar les seves experiències amb el seu Doppelgänger, i la seva història Ell?.
  • Percy Bysshe Shelley afirmava haver conegut el seu Doppelgänger, que li havia aparegut per a presagiar-li la mort.
  • John Donne, el poeta metafísic anglès, va conèixer qui sembla el Doppelgänger de la seva esposa a París, que li va augurar la mort de la seva filla, que encara no havia tingut.
  • A la fi de la Segona Guerra Mundial corregué la brama que les forces soviètiques havien trobat un cadàver molt semblant a Adolf Hitler quan van entrar a Berlín.

Referències

[modifica]
  1. Leonard Zusne, Warren H. Jones (1989). Anomalistic Psychology: A Study of Magical Thinking. Lawrence Erlbaum Associates. p. 121. ISBN 978-0-805-80507-9

Vegeu també

[modifica]