Dora Giannakopoulou

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDora Giannakopoulou
Nom original(el) Ντόρα Γιαννακοπούλου Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(el) Θεοδώρα Κοτοπούλη Modifica el valor a Wikidata
1937 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Mitilene (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, actriu, cantant Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMinas Christidis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLenos Christidis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 2Z5uAp7XnxoeN9SreDkgmn Musicbrainz: 450af443-9e31-49c5-9b5b-dc326c3e458e Discogs: 1262500 Allmusic: mn0002113154 Modifica el valor a Wikidata

Dora Giannakopoulou (Mitilene, Grècia, 1937 ) és una escriptora, actriu i cantant grega.

Biografia[modifica]

Va néixer i es va criar a Mitilene. Va estudiar al Departament d'Estudis Teatrals de la Universitat d'Atenes i tan bon punt es va graduar va actuar a l'obra teatral An Giall / The Hostage (títol traduït al grec com a "Ένας Όμηρος") de Brendan Behan, que va ser presentada al Teatre Kykliko de per Leonidas Trivizas amb cançons escrites per Mikis Theodorakis.[1]

Després va començar una carrera paral·lela al teatre i al cant, amb actuacions al teatre, al cinema i als primers bars de Plaka. Va publicar àlbums amb cançons de Theodorakis, i d'Odisseas Elitis, entre altres. Durant la junta dels coronels va marxar a l'estranger, on amb un petit grup va recórrer països d'Europa occidental i oriental, amb un programa basat en la música de Mikis Theodorakis.

L'emprova del vestit de núvia, de l'any 1993, és la seva primera novel·la. De fet, és el seu primer text escrit, seguit del conte El papardo, publicat l'any 1995. La seva segona novel·la, Ο μεγάλος θυμός, es va publicar l'any 1996. Ambdues novel·les es van convertir en sèries de televisió.

Van seguir les novel·les Με τα μάτια του έρωτα (1999), Οι τρεις χήρες (2001), Αμαρτωλέ μου άγγελε (2002), Έρως μετ' εμποδίων (2004) , Το μενταγιόν (2007), Ένοχα μυστικά (2009), Πεθαίνω για σένα (2011) i Στον γκρεμό (2013).

Traduccions al català[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Ένας όμηρος - Mikis Theodorakis / Mίκης Θεοδωράκης» (en italià). Antiwar songs. [Consulta: 24 novembre 2021].