Brendan Behan
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1923 Dublín (Irlanda) |
| Mort | 20 març 1964 (41 anys) Dublín (Irlanda) |
| Causa de mort | Causes naturals (Diabetis mellitus ) |
| Sepultura | Cementiri de Glasnevin |
| Dades personals | |
| Formació | Institut de Tecnologia de Dublín |
| Activitat | |
| Camp de treball | Forma dramàtica, literatura i poesia |
| Ocupació | escriptor, compositor de cançons, periodista, poeta, dramaturg |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Altres | |
| Cònjuge | Beatrice Behan |
| Pares | Stephen Behan i Kathleen Behan |
| Germans | Brian Behan i Dominic Behan |
| Condemnat per | temptativa d'homicidi |
       | |
Brendan Behan (Dublín, 9 de febrer de 1923 - 20 de març de 1964) va ser un dramaturg, poeta i escriptor irlandès, que va escriure en anglès i gaèlic. Va ser un militant actiu de l'IRA, per la qual cosa va ser empresonat durant vuit anys.
Biografia[modifica]
Brendan Behan va néixer al centre de Dublín el 9 de febrer de 1923 en el si d'una família de classe obrera, culta i republicana. La vida dels Behan es va moure entre la cultura i la militància política. El seu pare, Stephen, havia lluitat en la Guerra d'Independència Irlandesa, i la seva mare, Kathleen, era amiga personal de Michael Collins. Ambdós els llegien als seus fills literatura clàssica a les nits. El seu oncle, Peadar Kearney, va ser l'autor de la lletra de «La Cançó del Soldat» (Amhrán na bhFiann), l'himne nacional irlandès. El seu germà petit, Dominic, va tenir també èxit escrivint cançons com «The Patriot Game». El germà mitjà, Brian, a més d'actor i dramaturg, va ser un destacat sindicalista, primer activista polític comunista i després laborista (discrepant políticament amb Brendan, sobretot per la qüestió nacional).
Brendan va simultaniejar els seus inicis literaris amb la militància republicana: es va incorporar a la Fianna Éireann, l'organització juvenil propera a l'IRA, en la revista de la qual, Fianna: the Voice of Young Ireland, va publicar els seus primers poemes. El 1931 va ser l'escriptor més jove en publicar en l'Irish Press, amb el seu poema «Reply of Young Boy to Pro-English Versis».
Als 16 anys Brendan Behan es va unir a l'IRA, reclutat pel també escriptor Máirtín Ó Cadhain, i va embarcar cap a Anglaterra en una missió en solitari, no autoritzada, que pretenia volar el port de Liverpool. Va ser arrestat per possessió d'explosius i condemnat a tres anys en un reformatori. No va tornar a Irlanda fins al 1941. Aquesta experiència la va narrar en la seva autobiografia Borstal Boy (1958).
L'any 1942, mentre l'IRA emprenia la Campanya del Nord, Behan va ser jutjat per l'intent d'assassinat de dos policies a Dublín que havien acudit a la cerimònia commemorativa de l'aniversari de Theobald Wolfe Tone, pare del republicanisme irlandès. Condemnat a 14 anys de presó, va ser empresonat a la Presó de Mountjoy i a Curragh. Aquesta etapa la narra en el seu llibre pòstum Confessions of an Irish Rebel (Confessiones de un rebelde irlandés, Editorial Txalaparta, 1999; traducció al castellà de Maite Mujika). Alliberat per l'amnistia de 1946, Behan va donar per acabada la seva militància armada als 23 anys, i tot i va abandonar l'IRA va mantenir-hi grans amics, com el futur cap de l'Estat Major Cathal Goulding.
Les experiències a la presó van ser la principal font d'inspiració de la seva obra literària. A Mountjoy va escriure la seva primera obra de teatre, The Landlady, i els seus primers relats curts, alguns dels quals van ser publicats en la revista literària irlandesa The Bell. Behan també va aprendre la llengua irlandesa a la presó i, després del seu alliberament, va passar un temps a les Gaeltachtaí de Galway i del comtat de Kerry, on va començar a escriure poesia en gaèlic. Va viure a París en els anys 1950, on pensava perdre's per alliberar l'artista que portava dins. En aquesta època ja bevia en excés i va arribar a escriure pornografia per guanyar-se la vida .
De retorn a Irlanda, ja com a escriptor, matinava per treballar des de les set fins a les dotze, hora a la qual obrien els pubs. Col·laborava amb diversos periòdics, com l'Irish Times, i amb emissores de ràdio, que retransmetien la seva obra The Leaving Party. Va guanyar-se la reputació de bevedor empedreït, compartint taboles amb altres literats del seu temps, com Flann O’Brien, Patrick Kavanagh, Anthony Cronin i James Patrick Donleavy.
La sort de Behan va canviar el 1954 amb l'aparició de la seva obra The Quare Fellow, el seu principal èxit. Influïda pel seu temps a la presó, l'obra, originalment titulada The Twisting of Another Rope, narra les vicissituds de la vida carcerària fins a l'execució de the quare fellow (el company marieta), al qual mai no es veu. El diàleg és vívid i satíric, i revela al lector tota la podridura que envolta la pena de mort. Després de la seva estrena a Dublín, es va representar a Londres, on va ser aclamada, fet al qual va contribuir l'aparició de l'autor completament gat en un programa de televisió, la qual cosa va captivar al públic anglès. Quan l'obra va arribar a Broadway, Behan va rebre el reconeixement internacional.
L'any 1957 va escriure en irlandès An Giall, on explica la detenció per part de l'IRA, en el Dublín de principis de 1950, d'un soldat britànic, pres com a ostatge amb motiu de l'execució ja programada d'un voluntari de l'IRA captiu a Irlanda del Nord. La història tracta sobre el cost humà de la guerra i del sofriment universal. A l'any següent el propi Behan n'escriuria la traducció a l'anglès, The Hostage.
El 1958 publicà Borstal Boy, una novel·la autobiogràfica sobre el seu pas pel reformatori de Hollesley. De les seves pàgines emergeix una veu original en la literatura irlandesa, amb un llenguatge alhora amarg i delicat. S'hi troba un Behan que s'allunya de la violència: el noi rebel i idealista dona pas a un jove realista que reconeix com a veritat la inutilitat de la violència. (Delincuente juvenil, traducció al castellà de Sonia Fernández Ordás, Ediciones del Viento, 2008).
La seva fama el va menar a passejar el seu alcoholisme pels platons de les televisions, convertint-se en una caricatura del borratxo irlandès. El públic volia veure al noi dolent, iconoclasta i genial. Tanmateix, la seva salut se'n va ressentir i va començar a sofrir comes diabètics. Els seus últims llibres Brendan Behan's Island i Brendan Behan's New York, de 1962 i 1964 respectivament, ja no tingueren el nivell literari dels anteriors (Mi Nueva York, en castellà, Marbot Ediciones, 2008].
La seva família, la seva dona Beatrice, amb la qual es va casar el 1955, i la seva filla Blanaid, nascuda el 1963, no va poder impedir que continués avançant cap a l'abisme etílic. El 20 de març de 1964, als 41 anys, Brendan Behan moria a l'hospital Meath, a Dublín. Va ser enterrat al Cementiri de Glasnevin, on va rebre honors per part de l'IRA.
Obra literària[modifica]
Teatre[modifica]
- The Quare Fellow (1954)
Escultura de Brendan Behan a l'An Chanáil Ríoga de Dublín - An Giall (1958), The Hostage (1958)
- Richard's Cork Leg
- Moving Out
- A Garden Party
- The Big House
Narrativa[modifica]
- Borstal Boy (1958)
- Brendan Behan's Island (1962)
- Hold Your Hour and Have Another (1963)
- Brendan Behan's New York (1964)
- Confessions of an Irish Rebel (1965)
Cançons[modifica]
- «The Auld Triangle»
- «The Captain and the Kings»
Biografies[modifica]
- Brendan Behan – A Life de Michael O'Sullivan
- My Brother Brendan de Dominic Behan
- Brendan Behan de Ulick O'Connor
- The Brothers Behan de Brian Behan
- With Brendan Behan de Peter Arthurs
- The Crazy Life of Brendan Behan: The Rise and Fall of Dublin's Laughing Boy de Frank Gray
- My Life with Brendan de Beatrice Behan
- Brendan Behan, Man and Showman de Rae Jeffs
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brendan Behan |