Reformatori

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un reformatori o casa de correcció és una institució penitenciària a la qual són internats delinqüents joves fins a setze, o en certes circumstàncies fins a divuit anys.[1]

Troben el seu origen al segle XIX quan sota la influència del polític i filòsof britànic Jeremy Bentham i el pedagog belga Ovide Decroly i d'altres es va desenvolupar la idea que a més de la funció de càstig, el sistema penitenciari també tenia una missió de reintegració social en constatar-se que la mera reclusió no era útil per a la societat, per a l'alt grau de reincidència. Per als joves es va adonar-se que el sistema presoner on eren mesclats amb criminals adults no era l'àmbit ideal per a fomentar una rehabilitació després d'acabar la pena.

Des de la fi del segle XX, diferents factors han contribuït a reduir el recurs al reformatori com a eina penal. Conductes que fins fa poc podien conduir a una estada al reformatori, s'han descriminalitzat: la sexualitat no procreatiu, les filles-mares, la dissidència política, l'apostasia religiosa. Per a la majoria dels problemes psicosocials o psiquàtrics, s'han desenvolupat tractaments alternatius amb una tendència de mantenir la persona quant més possible integrada en el seu medi natural (família, escola, món associatiu, cercle d'amics, barri…), quan aquest no és destructiu, en donar l'assistència psicosocial, pedagògica o econòmica necessària. Els grans reformatoris tancats tipus «caserna» han desaparegut i quan cal una fórmula residencial, aquesta s'organitza en unitats més petites, sovint en medi (semi-)obert, tipus llar familiar.[2][3] La reclusió en centres tancats a Occident es limita a joves que van cometre actes extrems de violència contra persones, de destructivitat o de crims greus contra la propietat.

L'organització actual, a Catalunya, de les institucions d'aquest tipus és organitzada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).[4] Tot i això i malgrat les modernitzacions, el seu ús queda controvertit, com es demostra el cas d'Èric Bertran, a qui l'Audiència Nacional el 2004 va amenaçar de reclusió en un reformatori per vuit anys pel «delicte» de defensar el català.[5]

Els reformatoris en l'art[modifica el codi]

Les situacions desastroses en molts reformatoris, amb una gran discrepància entre el positivisme pedagògic i la pràctica quotidiana de repressió, d'abusos i d'explotació econòmica van inspirar molts obres d'art, com per exemple:

Referències[modifica el codi]

  1. «reformatori». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Delinqüència juvenil». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Vegeu per exemple: Jové i Valls, Lluís «Cent anys de la Casa Sant Josep de Tarragona (1912-2012)» (pdf). Inf@ncia núm. 61, novembre 2012, pàg. 2. «Les necessitats de la població atesa han marcat la transformació de la Casa amb l’ocupació de tot l’espai i la transformació dels grans dormitoris en habitacions individuals, […] creació de la figura de l’educador/tutor, utilització de recursos externs de salut, d’escolarització, de lleure i tot el que diu el projecte educatiu de la Casa, d’inserció al barri, a la comunitat i sempre amb la mateixa idea de normalitat.»
  4. «Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA)», 5 maig 2011 (2011-05-05). [Consulta: 2 gener del 2015].
  5. «Èric Bertran: "gairebé em tanquen vuit anys en un reformatori per fer la feina que Maragall no fa i que hauria de fer: defensar el català"». Tribuna.cat, 5 abril 2006 (2006-04-05) [Consulta: 2 gener del 2015].
  6. Traducció en català: Oliver Twist, traducció Maria Mercè Estévez i Figuerola, Barcelona, Ed. Barcanova, 2012, 160 pàgines, ISBN 9788448930424
  7. 1957, 1994 per a la traducció en català, pròleg de Manuel Vázquez Montalbán, traduït per Ramon Lladó, Andorra, Ed. Límits, 1997, 255 pàgines, ISBN 9789992056004
  8. Volum 34 de Narrativa, Editorial Empúries, 1985, 156 pàgines, ISBN 9788475960371
  9. Gladdis, Keith «Ireland finally says sorry to the 10,000 'Magdalene Sister slaves' of its Catholic workhouses who were locked up and brutalised by nuns.» «(Finalment, Irlanda demana perdó a les 10.000 esclaves de les Germanes de la Magdalena recluses en reformatoris catòlics i brutalitzades per les germanes)» (en anglès). Daily Mail,  () [Consulta: 2 gener del 2015]. «10.000 young Irish girls were sent to the laundries between 1922 and 1996. […] Some were sent because they were the children of unmarried mothers, others for crimes as minor as not paying a train ticket.»

Bibliografia[modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reformatori Modifica l'enllaç a Wikidata