Dracena (planta)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Drago)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Dracena (planta)».
Infotaula d'ésser viuDrago
Dracaena
Dracaena draco.jpg
El Drago de Icod de los Vinos, exemplar excepcional de l'espècie Dracaena draco
LuckyBamboo 2005 SeanMcClean.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsparagaceae
SubfamíliaNolinoideae
GènereDracaena
Linnaeus, 1767
Tipus taxonòmic Dracaena draco
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Terminalis Medik.[1]
Exautor del tàxon Vand.
Modifica les dades a Wikidata

La dracena[2][3] (Dracaena, del grec antic δράκαινα - drakaina, 'drac femella') és un gènere de la família de les Asparagàcies que inclou més de cent d'espècies d'arbres i arbusts xeròfits, com la D. americana, D. arborea, D. cinnabari, D. draco, D. ombet, i D. tamaranae, es coneixen comunament com a dragos i creixen en zones àrides i semidesèrtiques. Una de les espècies més representatives n'és el drago de Canàries (Dracaena draco).

Descripció[modifica]

Els dragos són vegetals de mida arbòria amb troncs gruixuts i fulles rígides i de base ampla. Les espècies restants es coneixen com a dracenes arbustives. Són més petites i arbustives, amb tiges primes i flexibles, fulles en forma de corretja, i formen part del sotabosc a les selves. En el sistema de classificació APG III, és inclòs en la família de les asparagàcies, subfamília Nolinoideae (originàriament la família Ruscaceae).[4] També fou originàriament separat (sovint amb Cordyline) en la família Dracaenaceae o inclosa en Agavaceae (ara Agavoideae). La majoria d'espècies són oriündes d'Àfrica, amb unes poques espècies al sud de l'Àsia i una a l'Amèrica central de clima tropical. El gènere segregat Pleomele s'inclou actualment dins de Dracaena. El gènere Sanseviera està estretament relacionat amb Dracaena i n'és un sinònim en el sistema Kubitzki. Les espècies de Dracaena presenten un meristema amb engruiximent secundari en el tronc. Aquest meristema monocotiledoni d'engruiximent secundari és força diferent del meristema espessidor que es troba en plantes dicotiledònies i s'anomena engruiximent "dracaenoide" per alguns autors. Aquest caràcter és compartit amb les espècies d'Agavoideae i Xanthorrhoeoideae i entre altres membres de les asparagales.

Algunes de les espècies arbustives, com D. deremensis, D. fragrans, D. godseffiana, D. marginata, i D. sanderiana, són populars com a plantes d'interior. Moltes en són tòxiques per als animals domèstics, encara que no en éssers humans, d'acord amb l'ASPCA entre d'altres. Els esqueixos arrelats del D. sanderiana són àmpliament comercialitzats als EUA com a "bambú de la sort", encara que només s'assembla superficialment als veritables bambús. Una resina de color vermell brillant, la sang de drago, es produeix a partir de D. draco i, en temps antics, de D. cinnabari. La sang de drago actualment comercialitzada és més probable que sigui de les palmes de vímet no relacionades amb Daemonorops.

Espècies[modifica]

El gènere inclou diverses espècies:

Antigament incloïa altres espècies, les quals han estat reclassificades en altres gèneres, entre elles:

Referències[modifica]

  1. «Genus: Dracaena Vand. ex L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 19-01-2010.
  2. «Dracena». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Dracena (planta)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Chase, M.W.; Reveal, J.L.; Fay, M.F. «A subfamilial classification for the expanded asparagalean families Amaryllidaceae, Asparagaceae and Xanthorrhoeaceae». Botanical Journal of the Linnean Society, 161, 2, 2009, pàg. 132–136. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00999.x.
  5. 5,0 5,1 «GRIN Species Records of Dracaena». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture.
  6. Dracaena names. Multilingual Multiscript Plant Name Database.

Bibliografia[modifica]

  • Waterhouse, J. T. «The Phylogenetic Significance of Dracaena-type growth». Proc. Linn. Soc. N.S.W., 109, 1987, pàg. 129–128.

Enllaços externs[modifica]