Drago
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 El Drago de Icod de los Vinos, exemplar excepcional de l'espècie Dracaena draco
 |
||||||||
|
|
||||||||
| Classificació científica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||
|
|
||||||||
La dracenes i dragos (Dracaena) [2] derivat de la forma romanitzada a partir del grec antic δράκαινα - drakaina, "drac femella") conformen un gènere que inclou una quarantena d'espècies d'arbres i arbusts suculents. D. americana, D. arborea, D. cinnabari, D. draco, D. ombet, i D. tamaranae es coneixen comunament com a dragos i creixen en zones àrides i zones semidesèrtiques. Són vegetals de mida arbòria amb troncs gruixuts i fulles rígides i de base ampla. Les espècies restants es coneixen com a dracenes arbustives. Són més petites i arbustives, amb tiges primes i flexibles, fulles en forma de corretja, i formen part del sotabosc a les selves.
En el Sistema de classificació APG III, és inclòs a la família de les asparagàcies, subfamília Nolinoideae (originalment la família Ruscaceae).[3] També fou originalment separat (sovint amb Cordyline) en la família Dracaenaceae o inclosa a Agavaceae (ara Agavoideae). La majoria d'espècies són oriündes d'Àfrica, amb unes poques espècies al sud de l'Àsia i una en l'Amèrica Central de clima tropical. El gènere segregat Pleomele s'inclou actualment dins de Dracaena. El gènere Sanseviera està estretament relacionat a Dracaena i n'és un sinònim en el sistema Kubitzki. Les espècies de Dracaena presenten un meristema amb engruiximent secundari en el seu tronc. Aquest meristema monocotiledoni d'engruiximent secundari és força diferent de la meristema espessidor es troba en plantes dicotiledònies i s'anomena engruiximent "dracaenoide" per alguns autors. Aquest caràcter és compartit amb les espècies d'Agavoideae i Xanthorrhoeoideae i entre altres membres de les Asparagales.
Algunes de les espècies arbustives, com D. deremensis, D. fragrans, D. godseffiana, D. marginata, i D. sanderiana, són populars com a plantes d'interior. Moltes d'ells són tòxiques per als animals domèstics, encara que no en éssers humans, d'acord amb la ASPCA entre d'altres. Esqueixos arrelats mare del D. sanderiana són àmpliament comercialitzats als EUA com a "bambú de la sort", encara que només s'assembla superficialment als veritables bambús. Una resina de color vermell brillant, la sang de drago, es produeix a partir de D. draco i, en temps antics, de D. cinnabari. La sang de drago actualment comercialitzada és més probable que sigui de les palmes de vímet no relacionades Daemonorops.
Taula de continguts
Espècies[modifica | modifica el codi]
El gènere inclou diverses espècies:
- Dracaena americana – Amèrica Central
- Dracaena aletriformis (Haw.) Bos)
- Dracaena arborea
- Dracaena aubryana Brongn. ex E.Morren (=D. thalioides)
- Dracaena bicolor Hook.
- Dracaena cincta
- Dracaena cinnabari Balf.f.
- Dracaena concinna Kunth
- Dracaena draco (L.) L. Drago de Canàries
- Dracaena elliptica
- Dracaena fragrans (L.) Ker Gawl. (=D. deremensis)
- Dracaena goldieana W.Bull
- Dracaena hookeriana
- Dracaena mannii
- Dracaena marginata Lam.
- Dracaena marmorata
- Dracaena ombet – Gabal Elba Dragon Tree
- Dracaena phrynioides
- Dracaena reflexa Lam.
- Dracaena sanderiana Sander ex Mast.
- Dracaena serrulata
- Dracaena surculosa Lindl.
- Dracaena tamaranae Drago de Gran Canària
- Dracaena umbraculifera Jacq.[4]
Antigament incloïa altres espècies les quals han estat reclassificades en altres gèneres, entre elles:
- Asparagus asparagoides (L.) Druce (com a D. medeoloides per L.f.)
- Cordyline australis (G.Forst.) Endl. (com a D. australis per G.Forst.)
- Cordyline fruticosa (L.) A.Chev. (com a D. terminalis per Lam.)
- Cordyline indivisa (G.Forst.) Steud. (com a D. indivisa per G.Forst.)
- Cordyline obtecta (Graham) Baker (com a D. obtecta per Graham)
- Cordyline stricta (Sims) Endl. (com a D. stricta per Sims)
- Dianella ensifolia (L.) DC. (com a D. ensifolia per L.)
- Liriope graminifolia (L.) Baker (com a D. graminifolia per L.)
- Lomandra filiformis (Thunb.) Britten (com a D. filiformis per Thunb.)[4][5]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 «Genus: Dracaena Vand. ex L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 2010-01-19.
- ↑ Sunset Western Garden Book, 1995, p. 606–607. ISBN 0376038519.
- ↑ Chase, M.W.; Reveal, J.L.; Fay, M.F.. «A subfamilial classification for the expanded asparagalean families Amaryllidaceae, Asparagaceae and Xanthorrhoeaceae». Botanical Journal of the Linnean Society, 161, 2, 2009, pàg. 132–136. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00999.x.
- ↑ 4,0 4,1 «GRIN Species Records of Dracaena». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture.
- ↑ Dracaena names. Multilingual Multiscript Plant Name Database.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Waterhouse, J. T.. «The Phylogenetic Significance of Dracaena-type growth». Proc. Linn. Soc. N.S.W., 109, 1987, pàg. 129–128.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Socotra botany. Royal Botanic Garden, Edimburg.
