Dushu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesDushu
Tipusrevista i revista acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguamandarí estàndard Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1979 Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaliteratura Modifica el valor a Wikidata
EditorialJoint Publishing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN0257-0270 Modifica el valor a Wikidata
OCLC5461574 Modifica el valor a Wikidata
LCCN86643835 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdushuzz.cn Modifica el valor a Wikidata

Dushu (xinès simplificat: 读书, pinyin: Dúshū, literalment 'llegir o estudiar') és una revista acadèmica i humanística publicada per SDX Joint Publishing Company a la Xina continental. Va ser fundada el 1955 amb el nom de Dushu Yuebao.[1] El contingut es basa principalment en ressenyes literàries, i la majoria del contingut consisteix en discussions acadèmiques. Se la considera la revista intel·lectual més influent de la República Popular de la Xina,[2] i la línia és d'esquerres,[3] i generalment contrària al neoliberalisme.[4]

Apareix al final de la Revolució Cultural, i durant la dècada del 1980 té cert paper en la discussió política pública del país,[5] vinculada a intel·lectuals progressistes i aperturistes, però d'avançada edat.[6] A mitjan de la dècada, alguns intel·lectuals joves comencen a analitzar conceptes i treballs d'intel·lectuals occidentals,[5][7] tractant temes menys vinculats a la política que els seus predecessors.[6] En no tindre un excessiu pes polític, la publicació passa desapercebuda després de les protestes de 1989, i es va fer més lleugera de llegir arran de l'onada de consumisme derivada del viatge al sud de Deng Xiaoping el 1992.[6]

Entre maig del 1996 i juliol del 2007 els editors executius foren Wang Hui i Huang Ping.[8] Amb Wang Hui al capdavant, es vol involucrar als acadèmics i intel·lectuals en la discussió pública de la política xinesa,[5] defugint de preocupacions consumistes i centrant-se en el debat intel·lectual.[6] En aquella etapa la publicació passa de 60.000 a 100.000 lectors, alhora que queda ideològicament vinculada a la Nova Esquerra Xinesa, i rep criticisme per utilitzar un llenguatge massa intel·lectualitzat.[7]

El juliol del 2007, Wang Hui deixa de ser l'editor, una decisió que fou protestada per sectors de l'esquerra política.[9]

En motiu del 30 aniversari de la publicació, afirmaven que la revista s'havia posicionat com una publicació de revisió ideològica i cultural centrada en el llibre des dels seus inicis, diferenciant-se de les publicacions de recerca acadèmica professionals. El públic objectiu són els intel·lectuals de nivell mitjà i superior que es preocupen pels àmbits ideològic i cultural i l'edició de llibres corresponent.[10]

El dibuixant Ding Cong va dibuixar vinyetes per a la revista durant molt de temps des dels seus inicis, amb dos il·lustracions a cada número.

Referències[modifica]

  1. «香港三联书店创刊香港版《读书杂志》 亮相香港书展». 新华网. 新华社, 15-07-2021. [Consulta: 6 octubre 2021].
  2. Zhang Xudong. "The Making of the Post-Tiananmen Intellectual Field: A Critical Overview." Whither China? Intellectual Politics in Contemporary China. Ed. Zhang Xudong. Durham: Duke University Press, 2001.
  3. Zhang Yongle «Dushu and the Chinese Intelligentsia». New Left Review, vol. 49, February 2008 [Consulta: 30 maig 2015].
  4. Chris Bramall (2008): Reversing the Verdict on Maoism? Journal of Communist Studies and Transition Politics 24:4, pp. 657-667 (review of The Battle for China’s Past by Gao Mobo and Mao: The Unknown Story by Chang Jung and Jon Halliday), here p. 657.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Wang Hui - Thinking globally at the beginning of the 21st century». UN University, 20-09-2013. [Consulta: 2 novembre 2022]. «min. 0.30 fins 8.00»
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Mulhern, Francis. Lives on the Left: A Group Portrait (en anglès). Verso Books, 2011-11-07. ISBN 978-1-78168-425-2. 
  7. 7,0 7,1 Yongle, Zhan «¿Tiene la lectura "zonas prohibidas"?: Dushu y la "intelligentsia" china». New left review, 49, 2008, pàg. 5–26. ISSN: 1575-9776.
  8. «China Reading Weekly, July 10, 2007». Arxivat de l'original el de febrer 21, 2017. [Consulta: de novembre 2, 2022].
  9. Chris Bramall (2008): Reversing the Verdict on Maoism? Journal of Communist Studies and Transition Politics 24:4, pp. 657-667 (review of The Battle for China’s Past by Gao Mobo and Mao: The Unknown Story by Chang Jung and Jon Halliday), here p. 657.
  10. 本刊编辑部 读书, 4, 2009, pàg. 167-168. Plantilla:QID.