East Is East
.jpg) | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Damien O'Donnell  |
| Protagonistes | |
| Producció | Leslee Udwin |
| Dissenyador de producció | Tom Conroy (en)  |
| Guió | Ayub Khan-Din |
| Música | Deborah Mollison |
| Fotografia | Brian Tufano |
| Muntatge | Michael Parker |
| Vestuari | Lorna Marie Mugan (en) |
| Maquillatge | Penny Smith (en) |
| Productora | Film4 Productions i Assassin Films (en) |
| Distribuïdor | Film4 Productions |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1999 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i comèdia dramàtica |
| Tema | pakistanesos britànics, matrimoni intercultural, bretxa cultural i família |
| Lloc de la narració | Salford |
| Època d'ambientació | dècada del 1970 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
           | |
East Is East és una pel·lícula de tragicomèdia britànica escrita per Ayub Khan-Din i dirigida el 1999 per Damien O'Donnell. Està ambientada a Salford, Lancashire, (ara al Gran Manchester) en 1971, en una llar britànica d'ètnia mixta encapçalada pel pare pakistanès George (Om Puri) i d'una mare anglesa, Ella (Linda Bassett).[1]
East Is East està basada en l'obra East Is East d'Ayub Khan-Din, que es va estrenar al Birmingham Repertory Theatre l'octubre de 1996 i Royal Court Theatre el novembre de 1996.[2] El títol deriva del poema de Rudyard Kipling The Ballad of East and West, que comença: "Oh East is East, and West is West, and never the twain shall meet". Fou presentada a la Quinzena dels Directors del 52è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3]
Sinopsi[modifica]
George Khan, a qui els seus fills anomenen "Genghis", és pakistanès i se'n sent orgullós. Propietari d'un restaurant de peix i patates fregides, on la seva dona treballa incansablement, educa els seus set fills amb puny de ferro i els vol fer bons petits pakistanesos. Però estem a Salford, al nord d'Anglaterra, el 1971. I fins i tot si Ella, l'esposa anglesa de George, s'esforça a estimar i respectar el tirà domèstic que és el seu marit, vol contribuir com a mínim. a la felicitat dels seus fills. Trencats entre la moda de pantalons de pota d'elefant i casaments concertats pel seu pare, només aspiren a convertir-se en ciutadans britànics del seu temps.
Repartiment[modifica]
- Om Puri – Zahir "George" Khan
- Linda Bassett – Ella Khan
- Ian Aspinall – Nazir "Nigel" Khan
- Raji James – Abdul "Arthur" Khan
- Jimi Mistry – Tariq "Tony" Khan
- Emil Marwa – Maneer "Gandhi" Khan
- Chris Bisson – Saleem "Picasso" Khan
- Archie Panjabi – Meenah Khan
- Jordan Routledge – Sajid "Spaz" Khan
- Emma Rydal – Stella Moorhouse
- John Bardon – Mr. Moorhouse
- Gary Damer – Earnest "Pongo" Moorhouse
- Ruth Jones – Peggy
- Madhav Sharma – Mr Shah
- Lesley Nicol – Auntie Annie
Premis i nominacions[modifica]
La pel·lícula va guanyar el Premi Alexander Korda a la millor pel·lícula britànica als premis BAFTA, i fou declarada millor pel·lícula de comèdia als British Comedy Awards.
El guionista, Ayub Khan-Din, va guanyar el British Independent Film Award i el London Critics' Circle Film Awards pel seu guió. També va ser nominat a dos premis BAFTA al millor guió adaptat i el Premi Carl Foreman al més prometedor, i als Premis del Cinema Europeu al millor guió.
El director, Damien O'Donnell, va guanyar el millor debut dels premis Empire, la millor pel·lícula als Evening Standard British Film Awards i Fantasporto, el premi especial OCIC al Buenos Aires Festival Internacional de Cine Independiente, el premi Rei Pescador al Festival Internacional de Cinema de Ljubljana, i l'Espiga d'Or de la Seminci.[4] i fou nominada als premis British Independent Film, al Premis David di Donatello i al Goya a la millor pel·lícula europea.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Damien O'Donnell cree que se engaña al público para que acuda al cine, El País, 24 de gener de 2000
- ↑ West is West follow-up confirmed by Salford film writer, BBC, 26 d'octubre de 2010
- ↑ «Quinzaine 1999». quinzaine-realisateurs.com. Arxivat de l'original el 30 d’abril 2017. [Consulta: 13 juny 2017].
- ↑ 'Oriente es Oriente' gana la Espiga de Oro y el director Kitano el premio al mejor actor, El País, 31 d'octubre de 1999
- ↑ Oriente es Oriente al web dels premis Goya
Enllaços externs[modifica]
- Crítica de Roger Ebert Arxivat 2012-10-08 a Wayback Machine.