Edifici Berlaymont

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Edifici Berlaymont
Berlaymont building 2015.jpg
Dades
Tipus edifici governamental
Arquitecte Lucien de Vestel
Jean Gilson
André i Jean Polak
Data de creació o fundació 1963
Data d'obertura oficial 1967
Cronologia
1963-1969construcció
2004 renovació
Característica
Superfície 240.500 m²
Nombre de pisos per sobre el terra 14
Ubicació geogràfica
EstatBèlgica
RegióRegió de Brussel·les-Capital
ArrondissementArrondissement of Brussels-Capital Tradueix
CiutatBrussel·les
Localització 200 Wetstraat / Rue de la Loi
50° 50′ 37″ N, 4° 22′ 58″ E / 50.843611111111°N,4.3827777777778°E / 50.843611111111; 4.3827777777778Coord.: 50° 50′ 37″ N, 4° 22′ 58″ E / 50.843611111111°N,4.3827777777778°E / 50.843611111111; 4.3827777777778
Activitat
Propietat de Comissió Europea
Modifica les dades a Wikidata

L'edifici Berlaymont s'aixeca a Brussel·les. En el seu interior funciona la seu principal de la Comissió Europea.

Història[modifica]

L'edifici va ser construït durant els anys 60, per acollir la seu de la comissió europea. L'estat belga desitjava allotjar l'edifici el més a prop possible del centre de la ciutat, pel que van comprar un terreny de dues hectàrees al final de la Rue de la Loi (literalment, carrer de la Llei). El mencionat predi pertanyia al convent de les «Dames du Berlaymont» (col·legi de nenes), d'allà rep el seu nom actual.[1]

Sobre aquest terreny es va construir l'edifici dissenyat per l'arquitecte Lucien de Vestel, basant-se en una creu de costats desiguals, la superfície construïda del qual suma 240.000 m² repartits en 16 nivells, destinats a allotjar a més de 3.000 funcionaris. A l'exterior els espais es van convertir en jardins públics.[2] Els primers llogaters van arribar el 1967, però tots van haver de desallotjar l'edifici el 1991, ja que la construcció contenia asbest, una substància tòxica.[3]

Va ser renovellat sota la direcció de l'arquitecte Pierre Lallemand i ha tornat a acollir la Comissió des de 2004. L'estat belga, que era propietari de l'immoble, el va vendre a la Unió Europea per 560 milions d'euros.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Demey, 2007, p. 224.
  2. Demey, 2007, p. 238.
  3. Demey, 2007, p. 248-249.

Bibliografia[modifica]

  • Demey, Thierry; Strange (trans.). Brussels, capital of Europe. Brussel·les: Badeaux, 2007. ISBN 2-9600414-2-9. 

Enllaços externs[modifica]