Edifici Berlaymont

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Edifici Berlaymont
Belgique - Bruxelles - Schuman - Berlaymont - 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici governamental i torre Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteLucien de Vestel
Jean Gilson
André i Jean Polak Modifica el valor a Wikidata
Creació1969 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1967 Modifica el valor a Wikidata
Úsresidència oficial Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1963 – 1969construcció
1991 – 2004renovació Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície240.500 m² Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pisos per sobre el terra14 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatBèlgica
RegióRegió de Brussel·les-Capital
ArrondissementArrondissement of Brussels-Capital (en) Tradueix
CiutatBrussel·les Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRue de la Loi - Wetstraat (en) Tradueix, 200 Modifica el valor a Wikidata
 50° 50′ 37″ N, 4° 22′ 58″ E / 50.843611111111°N,4.3827777777778°E / 50.843611111111; 4.3827777777778
Activitat
Propietat deComissió Europea Modifica el valor a Wikidata

L'edifici Berlaymont s'aixeca a Brussel·les al Barri Leopold, s'hi troba la seu principal de la Comissió Europea.

Història[modifica]

L'edifici va ser construït durant els anys 60, per acollir la seu de la comissió europea. L'estat belga desitjava allotjar l'edifici el més a prop possible del centre de la ciutat, pel que van comprar un terreny de dues hectàrees al final de la Rue de la Loi (literalment, carrer de la Llei). El mencionat predi pertanyia al convent de les «Dames du Berlaymont» (col·legi de nenes), d'allà rep el seu nom actual.[1]

Sobre aquest terreny es va construir l'edifici dissenyat per l'arquitecte Lucien de Vestel, basant-se en una creu de costats desiguals, la superfície construïda del qual suma 240.000 m² repartits en 16 nivells, destinats a allotjar a més de 3.000 funcionaris. A l'exterior els espais es van convertir en jardins públics.[2] Els primers llogaters van arribar el 1967, però tots van haver de desallotjar l'edifici el 1991, ja que la construcció contenia asbest, una substància tòxica.[3]

Va ser renovellat sota la direcció de l'arquitecte Pierre Lallemand i ha tornat a acollir la Comissió des de 2004. L'estat belga, que era propietari de l'immoble, el va vendre a la Unió Europea per 560 milions d'euros.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Demey, 2007, p. 224.
  2. Demey, 2007, p. 238.
  3. Demey, 2007, p. 248-249.

Bibliografia[modifica]

  • Demey, Thierry; Strange (trans.). Brussels, capital of Europe. Brussel·les: Badeaux, 2007. ISBN 2-9600414-2-9. 

Enllaços externs[modifica]