Edifici de l'Empar de l'Obrer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Josep Graner i Prat | |||
| Construcció | 1872-78; reforma 1921 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona, Sants-Montjuïc (Barcelonès) i Sants (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Premià, 13-15 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 42524 | |||
L'Edifici de l'Empar de l'Obrer és una edificació protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona.
Està situat al carrer Premià, 13-15, al barri de Sants, de Barcelona. Fou la seu de la cooperativa santsenca El Amparo del Obrero o L'Empar de l'Obrer. Actualment és la seu de l'Ateneu Popular de Sants, titular de l'emissora de ràdio Ona Sants-Montjuïc, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, la Cooperativa de crèdit Coop57, del grup SOM, i de l'agrupació de cooperatives Grup Clade.
Història[modifica]
Originalment aquest immoble havia sigut un edifici d'habitatges bastit al 1872. Constava de planta baixa, entresol i dos pisos. El 1921 se'n va fer una reforma per adaptar-lo a les necessitats creixents d'espai de la cooperativa L'Empar de l'Obrer, que inicialment n'ocupava la part del número 13 del carrer Premià i posteriorment amplià la seva seu al número 15.[1][2] El mestre d'obres encarregat de la reforma va ser Josep Graner i Prat.[2]
Descripció[modifica]
L'Ateneu Popular de Sants s'ubica al carrer Premià, 13-15, al barri de Sants. És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i terrat. Fent la unió amb l'immoble del carrer Premià 11 hi ha un cos afegit, força estret, de planta baixa i un pis.[2]
La façana està dividida en tres cossos, el central molt més ample que els laterals, separats entre ells per pilastres que recorren verticalment tota l'alçada de la façana. Aquestes pilastres es repeteixen als extrems emmarcant l'edifici. A la planta baixa s'obre una gran obertura al cos central amb dos columnes de ferro fos que aguanten la llinda, i portes allindanades als cossos laterals. El parament està decorat amb un basament i imitació de carreus; les obertures tenen els brancals marcats amb pedra d'un altre color. Al primer pis hi ha un gran balcó corregut al centre on s'obren tres portes allindanades i balcons individuals als laterals. Els balcons són de balustres que s'alternen amb pilars decorats amb puntes de diamant. Les llosanes estan aguantades per mènsules acanalades i, en el balcó central, hi ha un petit fris de dentellons entre els elements de suport. En aquest nivell el parament és llis amb les obertures emmarcades amb un altre color.[2]
El segon pis té una falsa galeria al centre on s'intercalen obertures reals amb panys cecs; les obertures estan separades per pilastres que aguanten arcs de mig punt amb el timpans decorats amb un medalló rodó i elements vegetals. Aquesta falsa galeria dona a un balcó corregut amb la barana de ferro forjat i la llosana té mènsules acanalades a la part inferior. Les obertures dels costats donen a balcons individuals de característiques similars al central. Aquí les portes són allindanades i a la llinda es repeteix el motiu del medalló i els elements vegetals.[2]
L'edifici està coronat per un fris on unes petites mènsules acanalades que aguanten la cornisa s'alternen amb ulls de bou i garlandes. La cornisa està decorada amb dentellons. Els cossos laterals acaben en arcs de mig punt que també estan resseguits per la cornisa amb dentellons; al centre d'aquests arcs hi ha uns medallons de forma ovalda envoltats de decoració vegetal. Per sobre de la cornisa, en el cos central, hi ha una barana de balustres i un cos similar a una espadanya al centre.[2]
El cos afegit té a la planta baixa una porta allindanada sense decoració i al primer pis una porta d'arc de mig punt amb barana de balustres. El cos està coronat per un ràfec.[2]
Per els que viviem al carrer Premia, aquest edifici (molt bonic) era "LA COPE", diminutiu carinyos de la Cooperativa que hi habia a la planta baixa amb unes cuantes parades de vendre queviures. No se ben be que venien perque, la veritat, es que mai vaig entrar hi.
Referències[modifica]
- ↑ Dalmau / Miró 2010, pàg. 287
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Edifici de l'Empar de l'Obrer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
Bibliografia[modifica]
- Dalmau Torvà, Marc; Miró i Acedo, Ivan. «L'Empar de l'Obrer». A: Les cooperatives obreres de Sants. Autogestó proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). Barcelona: La Ciutat Invisible Edicions, 2010. ISBN 9788493833213 [Consulta: 10 març 2016].
- Sants Cooperatiu. «L'Empar de l'Obrer», 11-03-2016.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici de l'Empar de l'Obrer |
- «Edifici de l'Empar de l'Obrer». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.