Edith Rigby
.JPG) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 de octubre de 1872 Preston, Lancashire, Inglaterra |
| Mort | 1948 Llandudno, Gales |
| Dades personals | |
| Formació professional | Penrhos College |
| Formació | Rydal Penrhos School  |
| Activitat | |
| Ocupació | suffragette |
| Partit | Partido Laborista |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | 1 |
Premis | |
Edith Rigby (de soltera Rayner) (18 d'octubre del 1872 – 1948) fou una suffragette anglesa. Fundà una escola a Preston, la St. Peter's School, dirigida a l'educació de xiquetes i dones. Més tard s'implicà molt en la lluita sufragista, l'empresonaren set vegades i va provocar diversos incendis. Era contemporània de Christabel i Sylvia Pankhurst. El 5 de febrer del 2018, en una sessió a l'ajuntament de Preston, organitzada per l'alcaldessa Trisha Rollo, s'estudià la possibilitat d'erigir una estàtua a Edith Rigby a la ciutat.
Biografia[modifica]
Edith Rayner nasqué el 18 d'octubre del 1872 a Preston, Lancashire. Era una dels set fills d'Alexandre Climent Rayner i fou educada en la Universitat de Penrhos, al nord de Gal·les.[1][2]
Es casà amb Carles Rigby i va viure amb ell a Preston. Des d'una edat primerenca qüestionava les diferències entre les dones treballadores i les de classe mitjana, i després de casar-se lluità per a millorar la vida de les dones i xiquetes obreres. El 1899 va fundar St. Peter's School, la qual cosa va permetre a aquestes dones continuar la seua educació a partir dels 11 anys.[3][4] A casa, criticava el tracte dels seus veïns als seus criats. Els Rigby tenien criats, però els permetien algunes llibertats no convencionals, com la possibilitat de menjar al menjador i no haver d'usar uniformes.[5]
Activisme[modifica]
Al 1907 es formà la branca de Preston de la Unió Social i Política de les Dones (WSPU).[6] Edith Rigby reclutà nous membres d'entre el Partit Laboral local, com ara Eleanor Higginson, amb qui va mantenir una amistat tota la vida.[7] Edith Rigby participà en una marxa al Parlament de Londres amb Christabel i Sylvia Pankhurst el 1908. Cinquanta-set dones, incloent-hi Edith, foren detingudes i condemnades a un mes de presó. Durant aquest temps (i les posteriors sentències, set en total) va fer vagues de fam i la sotmeteren a alimentació forçada. El seu activisme inclogué la col·locació d'una bomba al Liverpool Corn Exchange el 5 de juliol del 1913, i tot i que més tard es declarà en el judici que "no s'havia produït cap gran mal per l'explosió", Edith Rigby fou sentenciada a nou mesos de presó amb treballs forçats.[8][9]També afirmà haver calat foc a la cabana de Lord Leverhulme West Pennine Moors, prop de Rivington Pike el 7 de juliol del 1913.[10][11] La propietat contenia una sèrie de pintures valuoses i l'atac provocà danys calculats en 20.000 lliures. Ella en digué:
| « | Vull demanar a sir William Lever si creu que la seua propietat de Rivington Pike és més valuosa com una més de les seues cases supèrflues ocasionalment oberta a la gent, o com un far il·luminat per al rei i la pàtria; ací hi ha uns greuges intolerables per a les dones[5] | » |
Edith no acceptava la decisió de la WSPU de no fer campanya pel sufragi durant la Primera Guerra Mundial. Es va unir a l'escissió Unió Social i Política de les Dones Independents, i en formà una branca a Preston.[12]
Vida posterior[modifica]
Segons Elizabeth Ashworth en Champion Lancastrians, Edith Rigby fou la primera dona que va muntar amb bicicleta a Preston. Durant la Primera Guerra Mundial, es comprà una casa de camp prop de Preston anomenada Marigold Cottage i hi va produir aliments per a l'esforç de guerra. Hi conreava fruites i verdures i cuidava animals i abelles, seguint els ensenyaments de Rudolf Steiner.[13] El seu marit es va retirar i va viure amb ella a la seua casa. Van adoptar un fill, anomenat Sandy. En la dècada dels 1920 Edith fundà i presidí l'Institut de la Dona de Hutton i Howick.
El 1926, poc després de la mort del seu marit, Edith Rigby se n'anà a Gal·les del Nord. Va seguir el treball de Steiner: formà un "cercle antroposòfic" pel seu compte, i visita una de les seues escoles a Nova York. De major va gaudir d'un estil de vida saludable: es banyava a la mar, caminava i meditava en les primeres hores del matí. Va morir el 1948, prop de Llandudno, Gal·les.
Referències[modifica]
- ↑ The Women's Suffrage Movement: a reference guide, 1866–1928. Routledge, 2001, p. 598–599. ISBN 0-415-23926-5.
- ↑ My Aunt Edith, The Story of a Preston Suffragette. Preston: Lancashire County Books, 1992, p. 1–13. ISBN 1-871236-12-6.
- ↑ Roberts, Marian. «Biography of Mrs Edith Rigby». WinckleySquare.org.uk. [Consulta: 31 maig 2007].
- ↑ Champion Lancastrians. Sigma Leisure, 2006, p. 79–82. ISBN 1-85058-833-3.
- ↑ 5,0 5,1 This Working-day World: women's lives and culture(s) in Britain, 1914–1945. Taylor & Francis, 1994, p. 29. ISBN 0-7484-0108-3.
- ↑ «Avenham Walks – Stop 7 – Edith Rigby». Avenham Walks. Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2007. [Consulta: 31 maig 2007].
- ↑ «Higginson [née Ellis, Eleanor Beatrice (1881–1969), suffragette]» (en anglés). DOI: 10.1093/ref:odnb/9780198614128.001.0001/odnb-9780198614128-e-70139. [Consulta: 12 novembre 2023].
- ↑ Mrs Rigby committed to trial, The Times, 18 July 1913, page 14, column c.
- ↑ ‘The Explosion At Liverpool Exchange’, The Times, 31st July 1913, p. 8.
- ↑ «A Desperate Woman. Suffragette Confesses to Deeds of Violence, Says She Fired Sir W. Lever's Bungalow». The British Newspaper Archive. British Library, 10-07-1913 [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ Rivington Bungalow Fire, Confession by a Doctor’s Wife’, Bolton Evening News, 13th July 1913, p. 4
- ↑ Smith, Harold L. The British Women's Suffrage Campaign 1866-1928. Routledge, 2009, p. 80. ISBN 978-1408228234.
- ↑ Ashworth, Elizabeth. Champion Lancastrians (en anglés). Sigma Leisure, 1 d'octubre de 2006. ISBN 9781850588337.