Eduard Rodeja i Galter

De Viquipèdia
Infotaula de personaEduard Rodeja i Galter
Biografia
Naixement29 agost 1896 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1963 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata

Eduard Rodeja i Galter (Figueres, 29 d'agost del 1896 - 30 de març del 1963)[1] fou un historiador català, fill de Josep Rodeja i Gay, també de Figueres, i d'Octàvia Galter, de Llançà.[1]

El març de 1954 va fundar la revista mensual Canigó.[1] Més tard, el 1956, va ser un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Empordanesos, del qual va ser escollit sotsdirector[2] tot i que era ell que en portava tot el pes de l'administració.[1] Va ser director de l'Escola d'Arts i Oficis[1] i professor de dibuix de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres.[1]

Historiador[modifica]

Eduard Rodeja va ser un historiador autodidacte. Va estudiar arquitectura, però quan cursava el tercer any va haver de tornar a Figueres a causa d'una malaltia del seu pare.[1] Tot i així, la seva tasca com a historiador fou extensa.[1]

Durant molts anys, es va dedicar a recopilar molta informació històrica sobre Figueres extreta dels arxius municipals, de la Parròquia de Sant Pere i de la casa Fages, també de Figueres. Durant la Guerra Civil, els seus moviments es van veure restringits i es passava moltes hores tancat al despatx envoltat de tota la informació que havia recollit o heretat. Això el va fer pensar en escriure un llibre amb notes històriques sobre la ciutat de Figueres. Al final, va acabar publicant quatre volums de Figueras: notas históricas (1942-1960),[1] obra que va ser objecte de diversos premis i que li va fer guanyar el títol honorífic de primer cronista oficial de Figueres. Aquesta síntesi va provocar un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, fins llavors completament desconeguda.[3] El 1962 va publicar l'obra de divulgació Llibre de Figueres,[1] que va obtenir el premi P. Maspons i Camarasa 1961. També va publicar un opuscle sobre el centenari de l'Institut Ramon Muntaner,[1] una biografia sobre Gaspar Portolà[1] i nombrosos articles d'història a les revistes Ampurdán, Vida Parroquial i, més tard, al mensual Canigó.[1]

L'Institut d'Estudis Empordanesos li dedicà una monografia en el centenari del seu naixement.[4]

Obres[modifica]

  • Rodeja Galter, Eduardo, Figueras: notas históricas, Figueres, Instituto de Estudios Ampurdaneses, 1942 - 1960, 4 vols. [1]. Prehistoria - 1386, 1960, 183 pp. + 1 f. de làm.; [2]. 1387 - 1753, 1957, 272 pp. + 18 ff. de làm.; [3]. 1753 - 1832, 1942, 243 pp. + 1 plànol pleg.; [4]. 1832 - 1900, 1944, 265 pp. + 1 f. de làm. + 1 f. plànol pleg. El primer volum també es va publicar íntegrament als Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses, 2 (1960-1961).
  • Rodeja i Galter, Eduard, Llibre de Figueres, Barcelona, Selecta (Biblioteca Selecta, 334; Ciutats i paisatges, 39), 1962, 285 pp., il·l. Premi P. Maspons i Camarasa 1961.

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Bernils Mach, Josep Maria «Cent anys d'Eduard Rodeja, primer cronista oficial de la ciutat de Figueres». Revista de Girona [Girona], núm. 177, juliol-agost 1996 [Consulta: 27 desembre 2011].
  2. «Eduard Rodeja i Galter». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.}
  3. Simón i Tarrés, Antoni (dir.). Diccionari d'historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 1020. 
  4. Rodeja i de las Heras, Eduard (et al.). La vida i l'obra d'Eduard Rodeja i Galter. Figueres: Institut d'Estudis Empordanesos, 1996.