Eduardo Camavinga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduardo Camavinga
Ofrenda de la Liga y la Champions-13-L.Millán (52109790215) (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEduardo Celmi Camavinga[1]
10 de novembre de 2002 (2002-11-10) (20 anys)
Miconge (Angola) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1.82 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2018 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista
Club actualReial Madrid
Núm. esportiu25
Clubs juvenils
Anys Equip
2009–2013 Drapeau-Fougères
2013–2018 Stade Rennais FC
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2018–2019 Rennes B 13 (4)
2019–2021 Stade Rennais FC 71 (2)
2021– Reial Madrid 33 (2)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2019– França França sub-21 5 (1)
2020– França França 4 (1)

Twitter: Camavinga UEFA: 250128270 Modifica el valor a Wikidata

Eduardo Celmi Camavinga (Miconge, Cabinda,[2] 10 de novembre de 2002) és un futbolista francès d'origen angolès, que juga com a migcampista al Reial Madrid Club de Futbol de la Primera Divisió d'Espanya.[3] És internacional absolut amb França des del 2020. També te les nacionalitats angolesa —per naixement— i congolesa —per ascendència—.[4]

Considerat com un dels futbolistes amb més projecció de l'actualitat, al desembre de 2020 va acabar com a cinquè classificat del Golden Boy, premi al millor futbolista del futbol europeu menor de 21 anys, i considerat com la Pilota d'Or als jugadors joves del panorama internacional.[5][6][7][8][9]

Trajectòria[modifica]

Biografia[modifica]

Nascut a Miconge, Cabinda (Angola), situat entre la República Democràtica del Congo, la República del Congo i l'oceà Atlàntic, posseeix les nacionalitats d'angolesa i congolesa.[4][10][11] Els seus pares, Celestino i Sofia, van sortir del Congo abans del seu naixement per recalar en un camp de refugiats de Miconje.[12][13]

La família (amb Eduardo i els seus cinc germans i germanes) va partir d'Angola cap a França el 2003. Primer es van establir a Lille abans de recalar a Fougères, al nord-est de Bretanya, on Eduardo va passar tota la seva infància.[14][15] El 4 de novembre de 2019, pocs dies abans de complir 17 anys, ell i la seva família obtenen la nacionalitat francesa, mentre que el 7 de juliol de 2020, obté el batxillerat en ciències econòmiques i socials a l'Acadèmia de Rennes.[16][17]

Revelació a França[modifica]

S'inicia en el judo, esport que el seu germà va practicar durant alguns anys, però també juga al futbol, a casa i al pati de l'escola.[18] Seguint el consell dels seus supervisors, la seva mare el va inscriure en un club el 2009 —a l'edat de set anys—, el Drapeau-Fougères, on el seu pare va jugar en l'equip sènior.[19][20] Ràpidament destacat, va sobresortir com a defensa i com a davanter centre.

Després de cinc anys allà, es va incorporar a la disciplina del Stade Rennais, amb el qual va començar jugant en el segon equip.[21] Finalment va fer el seu debut amb el primer equip el 6 d'abril de 2019 en la Ligue 1 contra l'Angers Sporting Club Ouest, substituint M'Baye Niang en el minut 89, en un partit que va finalitzar amb un resultat d'empat a tres.[22] Va ser el primer dels set partits que va disputar, i que va completar amb tretze en el filial, en els quals va marcar quatre gols. A més, amb la seva presència es va convertir en el jugador més jove a debutar amb el club en partit oficial, amb setze anys, quatre mesos i vint-i-set dies, i el més jove a disputar el campionat francès superant l'anterior marca de Kylian Mbappé amb l'Association Sportive de Monaco Football Club.[23] Titular al partit següent, va ser assenyalat llavors com una de les noves promeses del futbol.[24]

Tot i que no va aconseguir el seu primer títol en perdre la Supercopa 2019-20, setmanes després va ser nomenat com a millor jugador del mes del campionat —el més jove a aconseguir-ho—, i va debutar en competició continental en la primera jornada de la fase de grups de la Lliga Europa enfront del Celtic Football Club que va finalitzar amb empat a un gol.[25] Ja amb la nacionalitat francesa, marca el seu primer gol com a professional el 15 de desembre contra l'Olympique de Lió que va significar a més la victòria a un minut del final per 0-1, i de nou va ser el més precoç a fer-ho en la història del club.[16][26][27]

Per al nou curs, i malgrat la seva primerenca edat, va ser un dels jugadors revelació del campionat, va ser cinquè classificat del Golden Boy en 2020, i assenyalat com un dels majors potencials del futbol internacional.[7][28] Com a titular de l'equip completa la temporada amb trenta-nou partits en els quals marca un gol. L'equip finalitza sisè i es classifica per a la nova competició de la Lliga Europa Conferencia.

Traspàs al Reial Madrid[modifica]

L'últim dia del mercat d'estiu de 2021 va ser fitxat pel Reial Madrid Club de Futbol després d'arribar a un acord amb el club francès, per a les properes sis temporades.[29] Al principi va ser inscrit com a jugador de l'equip filial —per si es donava la circumstància d'un possible últim fitxatge al mercat de traspassos, i alliberar així una fitxa federativa per a la inscripció—, cosa que finalment no va caldre, per la qual cosa pertany al primer equip.[3]

Internacional[modifica]

Després de nacionalitzar-se francès el 31 d'octubre de 2019, l'11 de novembre va ser convocat per primera vegada per representar a la selecció sub-21 de França per als partits contra Geòrgia i Suïssa.[30]

El 27 d'agost de 2020 va ser convocat per primera vegada per a la selecció absoluta.[31] Finalment, el 8 de setembre de 2020 va debutar amb l'absoluta en el partit de la Lliga de les Nacions de la UEFA 2020-21 contra Croàcia, convertint-se en el jugador més jove, amb 17 anys, 9 mesos i 29 dies, a jugar amb la selecció francesa des de 1945.[32]

Palmarès[modifica]

Stade Rennais FC[modifica]

1 Copa de França: 2018-2019

Reial Madrid CF[modifica]

1 Supercopa d'Espanya: 2021-2022

1 Lliga Espanyola: 2021-2022

1 Lliga de Campions: 2021-2022

Selecció francesa[modifica]

1 Lliga de les Nacions 2021

Referències[modifica]

  1. «Eduardo Camavinga». SportJudges.com. Arxivat de l'original el 23 d'agost 2021.
  2. «VIDÉO. Football : Eduardo Camavinga, la pépite de Fougères qui vient de signer pro au Stade Rennais».
  3. 3,0 3,1 «Camavinga, del Castilla a ser inscrito como primera plantilla». Diario As. [Consulta: 1r setembre 2021].
  4. 4,0 4,1 «Rennes : Camavinga éligible avec deux sélections africaines» (en francès). Portal digital Afrik-Foot. [Consulta: 8 agost 2019].
  5. «Las 50 promesas a seguir en 2020». Página oficial de la UEFA. [Consulta: 17 març 2021].
  6. «Camavinga, un centrocampista para el futuro». Diario Sport. [Consulta: 17 març 2021].
  7. 7,0 7,1 «Haaland, Golden Boy para los periodistas y Ansu, Web Boy». Diario El Mundo Deportivo. [Consulta: 9 març 2021].
  8. «Golden Boy o cuando ganar el Balón de Oro de los jóvenes es un trampolín hacia el éxito». Diario El Confidencial. [Consulta: 15 octubre 2020].
  9. «Premio 'Golden Boy' 2020 al mejor jugador joven: Nominados, favoritos y palmarés». Portal digital Goal. [Consulta: 15 octubre 2020].
  10. «Eduardo Camavinga, le nouveau phénomène de la Ligue 1» (en francès). Portal digital RFI. [Consulta: 8 agost 2019].
  11. «Camavinga, déjà un temps d'avance» (en francès). Página oficial de la FIFA. [Consulta: 8 agost 2019].
  12. «Equipe de France : les premières fois de Camavinga» (en francès). Portal digital Sud Ouest. [Consulta: 8 agost 2019].
  13. «Stade Rennais : son enfance, sa formation, son club… Eduardo Camavinga se confie». Diario Ouest-France. [Consulta: 8 agost 2019].
  14. «Football : Eduardo Camavinga, l'Angola en Bretagne» (en francès). InfoMigrants. [Consulta: 8 agost 2019].
  15. «Camavinga, le nouveau phénomène du foot français» (en francès). Le Point. [Consulta: 8 agost 2019].
  16. 16,0 16,1 «Stade Rennais. Eduardo Camavinga (enfin) naturalisé français». Portal digital Ouest-France. [Consulta: 4 novembre 2019].
  17. «Rennes : Eduardo Camavinga nouveau bachelier» (en francès). FranceTVSport. [Consulta: 8 agost 2019].
  18. «Equipe de France: « Je ne voulais pas faire de foot, mais du judo », indique Camavinga» (en francès). RMC SPORT. [Consulta: 8 agost 2019].
  19. Convertit el 2011 en l'AGL-Drapeau, després d'una fusió.
  20. «Eduardo Camavinga : Fougères se rappelle un gamin lumineux» (en francès). Diario Ouest-France. [Consulta: 8 agost 2019].
  21. «Eduardo Camavinga, la precocidad hecha fútbol». MEDIOGOL, 04-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-06. [Consulta: 9 maig 2020].
  22. «Angers 3-3 Rennes». Footballdatabase, 06-04-2019. [Consulta: 19 agost 2019].
  23. «Rennes: cinq choses à savoir sur Eduardo Camavinga, lancé plus jeune en L1 que Mbappé» (en francès). RMC Sport. [Consulta: 5 maig 2019].
  24. «Eduardo Camavinga, la nouvelle sensation du Stade Rennais» (en francès). Portal digital Foot Mercato. [Consulta: 5 maig 2019].
  25. «Ligue 1 : Eduardo Camavinga élu joueur du mois d'août» (en francès). Diario L'Équipe. [Consulta: 16 setembre 2019].
  26. «Ligue 1 : Eduardo Camavinga (Rennes), bourreau de Lyon» (en francès). Diario L'Équipe. [Consulta: 15 desembre 2019].
  27. «Camavinga, meilleur symbole de la Ligue des talents» (en francès). Eurosport. [Consulta: 15 desembre 2019].
  28. «Bundesliga quartet includes Sancho and Haaland - The most valuable sub-20 XI in the world» (en anglès). Portal digital Transfermarkt. [Consulta: 15 agost 2021].
  29. «Oficial: Camavinga, nuevo jugador del Real Madrid». Diario Marca. [Consulta: 31 agost 2021].
  30. «Eduardo Camavinga (Rennes) officiellement convoqué en équipe de France Espoirs» (en francès). L'Équipe, 11-11-2019. [Consulta: 22 abril 2020].
  31. «Steven Nzonzi et Eduardo Camavinga convoqués en Équipe de France» (en francès). stadeerennais.com, 27-08-2020. [Consulta: 19 juny 2021].
  32. «Eduardo Camavinga plus jeune international français depuis 1945» (en francès). L'Équipe, 08-09-2020. [Consulta: 8 setembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Camavinga