Vés al contingut

Eduardo Camavinga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduardo Camavinga
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEduardo Celmi Camavinga[1]
10 de novembre de 2002 (2002-11-10) (23 anys)
Cabinda (Angola) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,82 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2018 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista
Club actualReial Madrid
Núm. esportiu6
Clubs juvenils
Anys Equip
2009–2013 Drapeau-Fougères
2013–2018 Stade Rennais FC
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2018–2019 Rennes B 13 (4)
2019–2021 Stade Rennais FC 71 (2)
2021– Reial Madrid 113 (3)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2019– França França sub-21 5 (1)
2020– França França 26 (2)
IMDB: nm13718783
X: Camavinga Instagram: camavinga UEFA: 250128270 BDFutbol: 22869 ESPNFC: 285150 As: eduardo_camavinga/45008 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Reial Madrid CF

Eduardo Celmi Camavinga (Miconge, Cabinda,[2] 10 de novembre de 2002) és un futbolista francès d'origen angolès, que juga com a migcampista al Reial Madrid Club de Futbol de la Primera Divisió d'Espanya.[3] És internacional absolut amb la selecció francesa des del 2020. També te les nacionalitats angolesa —per naixement— i congolesa —per ascendència.[4]

Considerat com un dels futbolistes amb més projecció de l'actualitat, al desembre de 2020 va acabar com a cinquè classificat del Golden Boy, premi al millor futbolista del futbol europeu menor de 21 anys, i considerat com la Pilota d'Or als jugadors joves del panorama internacional.[5][6][7][8][9]

Trajectòria

[modifica]

Biografia

[modifica]

Nascut a Miconge, Cabinda (Angola), situat entre la República Democràtica del Congo, la República del Congo i l'oceà Atlàntic, posseeix les nacionalitats d'angolesa i congolesa.[4][10][11] Els seus pares, Celestino i Sofia, van sortir del Congo abans del seu naixement per recalar en un camp de refugiats de Miconje.[12][13]

La família (amb Eduardo i els seus cinc germans i germanes) va partir d'Angola cap a França el 2003. Primer es van establir a Lilla abans de recalar a Fougères, al nord-est de Bretanya, on Eduardo va passar tota la seva infància.[14][15] El 4 de novembre de 2019, pocs dies abans de complir 17 anys, ell i la seva família obtenen la nacionalitat francesa, mentre que el 7 de juliol de 2020, obté el batxillerat en ciències econòmiques i socials a l'Acadèmia de Rennes.[16][17]

Revelació a França

[modifica]

S'inicia en el judo, esport que el seu germà va practicar durant alguns anys, però també juga al futbol, a casa i al pati de l'escola.[18] Seguint el consell dels seus supervisors, la seva mare el va inscriure en un club el 2009 —a l'edat de set anys—, el Drapeau-Fougères, on el seu pare va jugar en l'equip sènior.[19] Ràpidament destacat, va sobresortir com a defensa i com a davanter centre.

Després de cinc anys allà, es va incorporar a la disciplina del Stade Rennais, amb el qual va començar jugant en el segon equip.[20] Finalment va fer el seu debut amb el primer equip el 6 d'abril de 2019 en la Ligue 1 contra l'Angers Sporting Club Ouest, substituint M'Baye Niang en el minut 89, en un partit que va finalitzar amb un resultat d'empat a tres.[21] Va ser el primer dels set partits que va disputar, i que va completar amb tretze en el filial, en els quals va marcar quatre gols. A més, amb la seva presència es va convertir en el jugador més jove a debutar amb el club en partit oficial, amb setze anys, quatre mesos i vint-i-set dies, i el més jove a disputar el campionat francès superant l'anterior marca de Kylian Mbappé amb l'Association Sportive de Monaco Football Club.[22] Titular al partit següent, va ser assenyalat llavors com una de les noves promeses del futbol.[23]

Tot i que no va aconseguir el seu primer títol en perdre la Supercopa 2019-20, setmanes després va ser nomenat com a millor jugador del mes del campionat —el més jove a aconseguir-ho—, i va debutar en competició continental en la primera jornada de la fase de grups de la Lliga Europa enfront del Celtic Football Club que va finalitzar amb empat a un gol.[24] Ja amb la nacionalitat francesa, marca el seu primer gol com a professional el 15 de desembre contra l'Olympique de Lió que va significar a més la victòria a un minut del final per 0-1, i de nou va ser el més precoç a fer-ho en la història del club.[16][25][26]

Per al nou curs, i malgrat la seva primerenca edat, va ser un dels jugadors revelació del campionat, va ser cinquè classificat del Golden Boy en 2020, i assenyalat com un dels majors potencials del futbol internacional.[7][27] Com a titular de l'equip completa la temporada amb trenta-nou partits en els quals marca un gol. L'equip finalitza sisè i es classifica per a la nova competició de la Lliga Europa Conferencia.

Traspàs al Reial Madrid

[modifica]

El 31 d'agost de 2021, el Real Madrid va anunciar el fitxatge de Camavinga fins al 30 de juny de 2027.[28] Va debutar en una victòria per 5-2 contra el Celta de Vigo el 12 de setembre, en la qual va marcar un gol poc després de sortir de la banqueta[29]. Tres dies després, va debutar a la Lliga de Campions amb el Real Madrid, entrant com a substitut de Luka Modrić al minut 80 i assistint Rodrygo per al gol de la victòria contra l'Inter de Milà.[30] El 7 de novembre de 2023, el Real Madrid va anunciar l'ampliació del contracte de Camavinga, que es mantindrà vigent fins al 30 de juny de 2029.[31] El 30 de setembre de 2025, va marcar el seu primer gol a la Lliga de Campions de la UEFA en una victòria per 5-0 a domicili contra l'FC Kairat.[32][33]

Internacional

[modifica]

Després de nacionalitzar-se francès el 31 d'octubre de 2019, l'11 de novembre va ser convocat per primera vegada per representar a la selecció sub-21 de França per als partits contra Geòrgia i Suïssa.[34]

El 27 d'agost de 2020 va ser convocat per primera vegada per a la selecció absoluta.[35] Finalment, el 8 de setembre de 2020 va debutar amb l'absoluta en el partit de la Lliga de les Nacions de la UEFA 2020-21 contra Croàcia, convertint-se en el jugador més jove, amb 17 anys, 9 mesos i 29 dies, a jugar amb la selecció francesa des de 1945.[36]

El 25 de juny de 2021, Camavinga va ser inclòs entre els 18 jugadors convocats per Sylvain Ripoll a la selecció francesa per als Jocs Olímpics d’Estiu de 2021.[37] Tanmateix, posteriorment va ser exclòs de la convocatòria després que el seu club, el Rennes, hi presentés objeccions.[38]

Camavinga va disputar dos partits a la Copa Mundial de la FIFA 2022, en què la vigent campiona França va acabar com a subcampiona a Qatar. Va jugar de lateral esquerre en l’últim partit de la fase de grups, una derrota per 1–0 contra Tunísia, en què el seleccionador Didier Deschamps va donar descans als titulars abans de les rondes eliminatòries.[39][40] A la final, va entrar al minut 71 en substitució de Théo Hernandez quan França perdia 2–0 davant l’Argentina; el partit va acabar 2–2 als 90 minuts i 3–3 després de la pròrroga, i França va perdre a la tanda de penals.[41]

Palmarès

[modifica]

Stade Rennais FC

[modifica]

Reial Madrid CF

[modifica]

Selecció francesa

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Eduardo Camavinga». SportJudges.com. Arxivat de l'original el 23 d'agost 2021. [Consulta: 22 agost 2021].
  2. ↑ «VIDÉO. Football : Eduardo Camavinga, la pépite de Fougères qui vient de signer pro au Stade Rennais» (en francès), 02-01-2019. [Consulta: 22 novembre 2025].
  3. ↑ «Camavinga, del Castilla a ser inscrito como primera plantilla» (en castellà), 31-08-2021. [Consulta: 22 novembre 2025].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Rennes : Camavinga éligible avec deux sélections africaines» (en francès). Portal digital Afrik-Foot. [Consulta: 8 agost 2019].
  5. ↑ «Las 50 promesas a seguir en 2020». Página oficial de la UEFA. [Consulta: 17 març 2021].
  6. ↑ Sport. «Camavinga, un centrocampista para el futuro» (en castellà), 20-02-2020. [Consulta: 22 novembre 2025].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Haaland, Golden Boy para los periodistas y Ansu, Web Boy». Diario El Mundo Deportivo. [Consulta: 9 març 2021].
  8. ↑ «Golden Boy o cuando ganar el Balón de Oro de los jóvenes es un trampolín hacia el éxito». Diario El Confidencial. [Consulta: 15 octubre 2020].
  9. ↑ «Premio 'Golden Boy' 2020 al mejor jugador joven: Nominados, favoritos y palmarés | Goal.com Espana» (en castellà), 15-10-2020. [Consulta: 22 novembre 2025].
  10. ↑ «Eduardo Camavinga, le nouveau phénomène de la Ligue 1» (en francès). Portal digital RFI. [Consulta: 8 agost 2019].
  11. ↑ «Camavinga, déjà un temps d'avance» (en francès). Página oficial de la FIFA. [Consulta: 8 agost 2019].
  12. ↑ «Equipe de France : les premières fois de Camavinga» (en francès). [Consulta: 22 novembre 2025].
  13. ↑ «Stade Rennais : son enfance, sa formation, son club… Eduardo Camavinga se confie». Diario Ouest-France. [Consulta: 8 agost 2019].
  14. ↑ «Football : Eduardo Camavinga, l'Angola en Bretagne» (en francès), 27-12-2019. [Consulta: 22 novembre 2025].
  15. ↑ Geffrotin, Thibaut. «Camavinga, le nouveau phénomène du foot français» (en francès), 24-08-2019. [Consulta: 22 novembre 2025].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Stade Rennais. Eduardo Camavinga (enfin) naturalisé français». Portal digital Ouest-France. [Consulta: 4 novembre 2019].
  17. ↑ «Rennes : Eduardo Camavinga nouveau bachelier» (en francès). Francetvsport. Arxivat de l'original el 2021-04-14.
  18. ↑ «Equipe de France: "Je ne voulais pas faire de foot, mais du judo", indique Camavinga» (en francès), 13-11-2019. [Consulta: 22 novembre 2025].
  19. ↑ «REPORTAGE. Eduardo Camavinga : Fougères se rappelle un gamin lumineux» (en francès). Ouest-France.fr, 18-10-2020. Arxivat de l'original el 2023-04-08.
  20. ↑ «Eduardo Camavinga, la precocidad hecha fútbol - MEDIOGOL» (en castellà). MEDIOGOL, 04-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-06.
  21. ↑ «Angers 3-3 Rennes». Footballdatabase, 06-04-2019. [Consulta: 19 agost 2019].
  22. ↑ «Rennes: cinq choses à savoir sur Eduardo Camavinga, lancé plus jeune en L1 que Mbappé» (en francès), 08-04-2019. [Consulta: 22 novembre 2025].
  23. ↑ «Eduardo Camavinga, la nouvelle sensation du Stade Rennais» (en francès). Portal digital Foot Mercato. [Consulta: 5 maig 2019].
  24. ↑ «Ligue 1 : Eduardo Camavinga élu joueur du mois d'août» (en francès). [Consulta: 22 novembre 2025].
  25. ↑ «Ligue 1 : Eduardo Camavinga (Rennes), bourreau de Lyon» (en francès). [Consulta: 22 novembre 2025].
  26. ↑ «Camavinga, meilleur symbole de la Ligue des talents» (en francès). Eurosport. [Consulta: 15 desembre 2019].
  27. ↑ «Bundesliga quartet includes Sancho and Haaland - The most valuable sub-20 XI in the world» (en anglès). Portal digital Transfermarkt. [Consulta: 15 agost 2021].
  28. ↑ «Official Announcement: Camavinga». Real Madrid CF. [Consulta: 22 novembre 2025].
  29. ↑ «Real Madrid teenage star Camavinga scores six minutes into debut | Goal.com India» (en Indian English), 12-09-2021. [Consulta: 22 novembre 2025].
  30. ↑ «Real Madrid: Eduardo Camavinga’s assist for the winner against Inter shows wisdom beyond his years» (en anglès americà), 16-09-2021. [Consulta: 22 novembre 2025].
  31. ↑ «Eduardo Camavinga: Real Madrid extend France midfielder's contract until 2029» (en anglès). BBC Sport, 07-11-2023.
  32. ↑ «Kairat Almaty 0-5 Real Madrid (Sep 30, 2025) Game Analysis» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2025].
  33. ↑ «Kairat 0-5 Real Madrid: Kylian Mbappe reaches 60 Champions League goals» (en anglès britànic). [Consulta: 22 novembre 2025].
  34. ↑ «Eduardo Camavinga (Rennes) officiellement convoqué en équipe de France Espoirs» (en francès). [Consulta: 22 novembre 2025].
  35. ↑ «Steven Nzonzi et Eduardo Camavinga convoqués en Équipe de France | Stade Rennais F.C.» (en francès), 20-11-2025. [Consulta: 22 novembre 2025].
  36. ↑ «Eduardo Camavinga plus jeune international français depuis 1945» (en francès). L'Équipe, 08-09-2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  37. ↑ «La liste pour les Jeux de Tokyo». [Consulta: 22 novembre 2025].
  38. ↑ «Olympic football: Men's players to watch at Tokyo 2020» (en anglès). BBC Sport, 21-07-2021.
  39. ↑ «FIFA World Cup 2022: France lose to Tunisia to wrap up group as Deschamps tests Camavinga at left back» (en anglès), 01-12-2022. [Consulta: 22 novembre 2025].
  40. ↑ Volkan, Demirel. «nowgoal» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2025].
  41. ↑ Menzies, John. «Eduardo Camavinga's World Cup final performance will give Carlo Ancelotti food for thought» (en anglès), 21-12-2022. [Consulta: 22 novembre 2025].
  42. ↑ Bruña, Manuel. «No hubo sorpresa y el Real Madrid gana la Intercontinental» (en castellà). Mundo Deportivo, 18-12-2024. [Consulta: 22 desembre 2024].
  43. ↑ Bardají, Clara. «El Madrid guanya la 15a Champions». RAC1, 01-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  44. ↑ esport3. «El Madrid s'emporta la Supercopa d'Europa (2-0)», 14-08-2024. [Consulta: 22 novembre 2025].
  45. ↑ Novo Madrid, Carlos. «El Madrid guanya la Lliga sobrat i espera el Bayern». La Vanguardia, 05-05-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  46. ↑ «El Reial Madrid es proclama campió de la Copa del Rei en superar l'Osasuna en una disputada final (2-1)». elnacional.cat, 07-05-2023. [Consulta: 6 juny 2023].
  47. ↑ Noguer, Ignasi. «El Reial Madrid destrossa un Barça molt fràgil i s'emporta la Supercopa d'Espanya (4-1)». El Nacional, 14-01-2024. [Consulta: 3 juny 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Camavinga
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduardo_Camavinga&oldid=36543409»