El mas ve citat des de més antic que l'actual edifici, dels segles XVIII-XIX.[1] És de planta rectangular i teulat a quatre aigües. Disposa de planta baixa, pis i damunt la teulada, una llanterna o torratxa amb teulat a quatre aigües i una finestra a cada costat.[1] A la façana nord hi ha conc arcades a la planta baixa que es corresponen amb les cinc finestretes del pis.[1] Envolten el mas altres edificacions, com una pallissa de dos pisos i tres badius horitzontals a cada un. És de planta rectangular i teulat a quatre aigües, sostingut per bigues de fusta, llates i les teules col·locades a salt de garsa. L'era conserva els cairons originals.[1]
El nom primitiu és "Perer", que en el segle xvi es converteix en "Parer".[1] Era emfiteuta de Santa Maria de Besalú. El mes de novembre de 1216, Arnau de Perer firma una permuta de terres entre Berenguer de Socarrats i la seva esposa Ermessenda i Joan de Font i la seva esposa Maria. En Llorenç Parer figura com a hereu del mas des de l'any 1515. El 30 de març de 1518 compra la "batllia del sac" del priorat de Sant Joan les Fonts, a la parròquia de Socarrats, a Joan Socarrats i Soveyes, senyor útil del mas Socarrats. L'any 1626 era senyor útil d'aquesta casa Benet Parer, qui ven a Joan Pau socarrats mitja quartera de terra anomenada "La coromina", salvant el domini directe pel cambrer de Sant Pere de Camprodon.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,5«Mas Perer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2016].
