El Puig de Santa Maria

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: El Puig)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«El Puig» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «El Puig (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticael Puig de Santa Maria
Bandera del Puig de Santa Maria Escut del Puig de Santa Maria
Elpuig monestir.jpg
El monestir del Puig

Localització
Localització de Puig respecte de l'Horta Nord.png
39° 35′ 22″ N, 0° 18′ 21″ O / 39.589514°N,0.3057922°O / 39.589514; -0.3057922
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Horta Nord
Municipis 1
Població
Total 8.735 (2016)
• Densitat 325,57 hab/km²
Gentilici Pugenc, pugenca
Predomini_lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 26,83 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 50 m
Limita amb
Partit judicial Massamagrell
Història
Festa major Principis de setembre
Patró Santa Maria del Puig
Organització i govern
• Alcalde José Miguel Tolosa Peiró
Indicatius
Codi postal 46540
Codi INE 46204
Codi ARGOS 46204
Altres dades

Web www.elpuig.es
Modifica dades a Wikidata

El Puig de Santa Maria,[1] abans del 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord. Actualment té 8.670 habitants, dels quals, 4.324 són homes i 4.346 són dones (segons l'INE).

Limita amb la Pobla de Farnals, Puçol i Rafelbunyol (a la mateixa comarca); amb Albalat dels Tarongers, Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i amb Nàquera (al Camp de Túria).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vista del poble, encaixat entre els dos pujols que li donen nom
Mural de la Batalla del Puig a l'ermita de Sant Jordi
Ruïnes del castell del Puig
Cartoixa d'Aracristi, entre el Puig i Puçol
El terme municipal del Puig inclou una ampla llenca de costa

Situat en la part més septentrional de l'Horta de València, el seu relleu presenta quatre parts diferenciades: la primera n'és la més occidental i correspon a alguns contraforts muntanyencs de la serra Calderona. Les altures més importants són les del pic dels Bords i la serra Llarga, en les quals predominen les calcàries del Buntsandstein.

El clima és típicament mediterrani. Destaca el barranc de la Calderona, que es perd en la planura plistocènica sense arribar a la mar, i les fonts de Blanca i la Tanca.

Al mig de la planura, s'alcen alguns puigs (d'ací el nom) de la mateixa natura calcària que els de Bords i serra Llarga. Un d'aquests, el de la Pedrera, ha desaparegut completament en haver estat desmantellat per construir l'espigó del port del Grau de València. Els altres són la muntanya del Castell o de la Patà, la muntanya de Santa Bàrbara, i la muntanya del Monestir.

Les principals vies de comunicació del municipi són les autovies V-21 i AP-7 (a l'est i oest del nucli urbà, respectivament), i la línia de ferrocarril València-Castelló.

Barris i pedanies[modifica | modifica el codi]

Al terme municipal del Puig, s'hi troba també el nucli de població de la platja del Puig.

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu l'article d'Història del País Valencià

Fortalesa musulmana denominada pels cristians puig de Cebolla per deformació de l'àrab Jubal·la ('pujol'), va ser base de l'exèrcit del rei Jaume I el Conqueridor en la conquesta de la ciutat de València. El 1240, el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre d'altres, perquè construïra un monestir a Santa Maria en memòria de la batalla que va permetre el setge a la ciutat de València. El 1343, el castell del Puig pertanyia, de per vida, al comte de Terranova. El 30 de març de 1343 el rei el concedí a Nicolau Janvila. Posteriorment el rei el vengué, el 1385, a Pere de Centelles. El 1608, es produí la separació dels termes del Puig i la Pobla de Farnals. Els últims senyors territorials en foren el marqués de Bèlgida i l'Ajuntament de València, per meitats.

En el segle XX i en la Segona República espanyola, s'exerciren les eleccions generals espanyoles de 1933 i obtingueren la majoria els partits de centre dreta fins a l'any 1936. Anomenat com a Bienni negre per l'esquerra, es generà gran malestar entre aquestes faccions. En aquest context, els anarquistes provocaren el descarrilament del tren ràpid entre Barcelona i Sevilla, que va caure a les onze de la nit al barranc de Puçol entre les estaciones del Puig de Santa Maria i l'esmentat poble, amb un total de 20 morts i més de 100 ferits. Tocada la una de la matinada del dia 9 de desembre del 1933, va esclatar un petard en l'estació del Nord de València sense altres conseqüències que contribuir a l'alarma que des de primera hora de la nit corria per la capital i que de matinada adquirí dimensions de tragèdia amb la notícia de l'atemptat contra el ràpid Barcelona-Sevilla comés a l'entrada del pont sobre el barranc de Puçol, entre les estacions d'aquest nom i la del Puig. Els rails apareixien tallats i desviats, i se'n dedueix que els criminals havien cuidat fins al refinament les previsions del seu pla amb el tallament de la via i la bomba per dispositiu de pressió automàtica, perquè en passar el comboi es produís l'explosió. El maquinista es traslladà a peu fins a l'estació del Puig de Santa Maria, on s'avisà a València dels fets. Veïns i autoritats del poble de Puçol, El Puig de Santa Maria, La Pobla de Farnals, Sagunt i d'altres acudiren per començar els treballs de socors que es feren amb molta dificultat.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
6.474 6.520 6.844 6.868 7.039 7.195 7.574 7.851 8.006 8.197

Economia i urbanisme[modifica | modifica el codi]

La seua economia, bàsicament agrària fins a dates recents, està en un progressiu estat de transformació cap a un esquema industrial, la base fonamental del qual la constitueix la metal·lúrgia. A més, una part del creixement demogràfic en els últims anys es deu al seu funcionament en part com a ciutat dormitori de València.

Dins de la superfície llaurada, el secà l'ocupen la vinya i la garrofera, i el regadiu els fruiters com tarongers, panís, hortalisses, etc. Però sense cap mena de dubte, el principal impuls econòmic el rebé el poble del cultiu i l'exportació de la taronja. La ramaderia està representada per quasi mig centenar de caps de boví i altres tants de porcí, a més d'algunes granges avícoles.

El sector industrial inclou diversos tallers de relaminació de ferros, fàbriques de conserves vegetals, dues d'envasos de fusta, una de cervesa, i altres instal·lacions més recents com són les d'arts gràfiques. D'altra banda, l'activitat pesquera ha desaparegut. En les seues platges, s'hi han instal·lat ara complexos residencials d'estiu.

El creixement urbanístic al municipi es desenvolupa actualment en dues zones. La primera al nord del nucli urbà, on s'estan construint aproximadament 1.500 habitatges. I en segon lloc, en la zona de la marjal propera a les platges, en la qual s'estan programant 6.255 habitatges al voltant d'un camp de golf. Hi ha hagut més propostes de creixement urbanístic en els últims anys, per part de diferents forces polítiques i promotors urbanístics, però aquestes no s'estan duent a terme en l'actualitat.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 2 de Sí que es pot el Puig i 2 de Compromís.

Escut del Puig.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - el Puig de Santa Maria

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Luisa Salvador Tomás 1.993 38,94% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg José Miguel Tolosa Peiró 1.413 27,61% 4 (Red Arrow Down.svg-3)
Sí que es pot el Puig Si que es pot el puig.png Jaume Monzonís Lázaro 792 15,47% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Compromís pel Puig Compromís (isotip).svg Vicente Porta Carreres 783 15,3% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 137 2,68%
Total vots vàlids i regidors 5.118 100 % 13
Vots nuls 129 2,46%**
Participació (vots vàlids més nuls) 5.247 76,07%**
Abstenció 1.651* 23,93%**
Total cens electoral 6.898* 100 %**
Alcaldessa: Luisa Salvador Tomás (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 5 de PSPV i 2 de Compromís[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015, l'alcaldessa del Puig és Luisa Salvador Tomás, de PSPV-PSOE.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Aurelio Badía Luis PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Aurelio Badía Luis PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Jose María Vidal Peris PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Jose María Vidal Peris PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Jose María Vidal Peris PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Jose María Vidal Peris
María Alfonsa Vázquez Sosa
PSPV-PSOE
PP
03/07/1999
06/09/2001
Moció de censura de PP +1 GM
2003 - 2007 Joan Francesc García i Fèlix PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Eugeni Ruiz i Angresola
José Miguel Tolosa Peiró
PSPV-PSOE
PP
16/06/2007
18/01/2008
Moció de censura de PP +PidP +2 GM
2011 - 2015 José Miguel Tolosa Peiró PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Luisa Salvador Tomàs PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments[modifica | modifica el codi]

El seu nucli urbà s'estén principalment pel vessant meridional de les muntanyes de la Patà i Santa Bàrbara.

  • Castell del Puig: situat al cim de la muntanya de la Patà. Es conserven algunes restes, i és d'origen musulmà.
  • Monestir de Santa Maria del Puig, regit per frares mercedaris. Aquest edifici, començat a construir al segle XIII, va patir nombroses reformes als segles posteriors. La seua església (gòtica després de llevar-li afegits posteriors) és l'església parroquial del poble.
  • Ermita de Santa Bàrbara: situada dalt de la muntanya de Santa Bàrbara.
  • Torre Vigia: construcció defensiva dels atacs que venien per la mar, del segle XVI.

Festes i celebracions locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Pere se celebra el darrer diumenge de gener. Es cuinen grans perols d'olla de Sant Pere i es reparteix als veïns. La tradició parteix del menjar que els frares mercedaris donaven als necessitats.
  • Les Falles se celebren el mes de març. Actualment, hi ha tres comissions falleres al Puig.
  • Sant Roc se celebra durant el mes d'agost. Destaca la nit de les albaes, que se celebra la nit del 15 al 16 d'agost.
  • Les Festes de la Mare de Déu són les festes patronals i se celebren el primer cap de setmana de setembre.
  • El darrer diumenge d'octubre se celebra l'Aplec del Puig. Aquesta és una celebració de diferents forces polítiques de l'esquerra i el nacionalisme valencians. Aquesta celebració s'ha realitzat de manera intermitent des de l'any 1915, i tingué certa importància durant els anys de la transició. La cançó Darrer diumenge d'octubre d'Al Tall és un homenatge a aquest aplec.

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Decret 140/2012 sobre la denominació oficial del municipi del Puig de Santa Maria
  2. «Diario ABC 12/12/1933».
  3. Redacció «La socialista Luisa Salvador, nueva alcaldesa socialista de El Puig de Santa Maria». hortanoticias.com, 13-06-2015 [Consulta: 19 agost 2015].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 151 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Puig de Santa Maria (el)», 24-05-2015. [Consulta: 19 agost 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Puig de Santa Maria. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  9. «Ermita de Sant Jordi». http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=3955.+[Consulta: Desembre 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a El Puig de Santa Maria
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Puig de Santa Maria Modifica l'enllaç a Wikidata