El Ràfol de Famut

Infotaula de geografia físicaEl Ràfol de Famut
TipusDespoblat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaXaló (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 44′ 51″ N, 0° 00′ 52″ O / 38.747395°N,0.01442°O / 38.747395; -0.01442

El Ràfol de Famut (probablement del nom propi àrab Famut) o també el Rafalet era un antic poblat, hui desaparegut, que estava situat al N.O. del terme municipal de Xaló, en l'actual partida de La Solana.[1]

Localització[modifica]

Una escriptura que data del dia 9 de gener de l'any 1409 es refereix a la seua ubicació aproximada:"...de Mosquera e Alcalalí e d'allí passava lo riu vers lo Ràfol apellat de Famut...". El riu a què s'hi al·ludeix és el riu Xaló-Gorgos. L'esmentat document també confirma la proximitat a aquest poblat d'un tossal o alcúdia: "...en la sumitat d'un toçal, qui és desus lo Ràfol de Famut vers Alcalalí...".

Drets sobre el lloc[modifica]

Aquesta mateixa escriptura de l'any 1409 dona el nom del senyor al qual pertanyia el poblat i les terres que l'envoltaven:"...lo qual Ràfol roman al dit en Pere de Castellví…". El Ràfol de Famut també formà part dels llocs que na Isabel Martorell havia aportat com a dot al seu matrimoni amb el poeta Ausiàs March, celebrat l'any 1437. Na Isabel morí dos anys després i en March, com a hereu de la seua esposa, prengué possessió del Ràfol de Famut i els altres dominis que li havia deixat: Cuta, Traella, El Ràfol de Xaló i Benibéder. L'any 1444, el poeta vengué tot el lot per 22.000 sous a n'Agnés de Portugal, esposa d'en Gonçal d'Íxer, Comanador de Muntalbà. Aquest cavaller pertanyia a un noble llinatge fundat per en Pere Ferrandis d'Íxer, que era fill extramatrimonial del rei Jaume I i de na Berenguera Ferrandis. Els Íxer eren els principals enemics dels Martorell.[2][3][4]

Azmet Ubaydalla, habitador del Ràfol de Famut[modifica]

No es té constància documental del nombre de cases que integraven aquest poblat, però sí que es coneix la identitat d'un dels seus habitants: Azmet Ubaydalla, que vivia al Ràfol de Famut l'any 1425, és a dir, quan el lloc pertanyia a la família dels Martorell. El nom d'aquest musulmà és conegut a través de la reclamació d'un deute que el tal Azmet havia contret amb un mercader d'Oliva.

Referències[modifica]

  1. Mas i Martí, Josep; Noguera i Mengual, Jaume. «El lloc i el terme de Llíber al Segle XVII». Raco.cat. [Consulta: Desembre 2016].
  2. Mengual, Jaume Noguera. «HISTÒRIA DE XALÓ: LA VINCULACIÓ D'AUSIÀS MARCH AMB XALÓ (III)». HISTÒRIA DE XALÓ, 23-12-2016. [Consulta: 23 desembre 2016].
  3. «Llengua i poesia al Segle XV». [Consulta: Desembre 2016].
  4. «BioGrAfíA dE AuSiàS MarcH!! - ausias_march08». Fotolog. Arxivat de l'original el 2016-12-24 [Consulta: 23 desembre 2016]. Arxivat 2016-12-24 a Wayback Machine.