El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreEl Seminari Conciliar de Barcelona
(ca) El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllibre Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJoan Bada i Elias Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata, 1983 Modifica el valor a Wikidata
EditorialSeminari Conciliar de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Nombre de pàgines160 Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN84-300-8734-6 Modifica el valor a Wikidata
OCLC803227992 Modifica el valor a Wikidata

El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982) és una obra del sacerdot i historiador català Joan Bada i Elías, publicada l'any 1983 pel Seminari Conciliar de Barcelona. Inclou un pròleg de Ramon Prat i Pallarès, llavors rector del Seminari. El llibre es va editar en motiu del primer centenari de l'actual edifici del Seminari, finalitzat l'any 1882.

El llibre s'estructura en cinc apartats, i un apèndix, que són els següents:

  1. L'edifici.
  2. L'evolució dels plans d'estudi.
  3. El Reglament.
  4. Alguns aspectes de la vida del Seminari.
  5. Institucions amb vida pròpia.

Pel que fa a l'Apèndix, està dividit en els següents subapartats:

  • En primer lloc, un recull documental provinent de diferents fonts, entres les quals destaquen els Manuscrits 470 i 392 de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari, però també del Diari de Barcelona o de butlletins oficials.
  • En segon lloc, un llistat complet de totes les sessions inaugurals del Seminari, des del 1875 i fins al 1968, quan el Seminari com a centre formador desapareix, i assumeix les seves funcions la Facultat de Teologia de Catalunya.
  • El tercer apèndix és un rectorologi, des del rectorat de Tomàs Sivilla i Gener entre 1852 i 1858, fins al de Ramon Prat i Pallarés, entre 1976 i 1990. També s'inclouen els rectors del Seminari Menor, des d'Enric Llidó i Lara (que ho fou entre 1940-1944) fins Antoni Oriol i Vera (entre 1978-1992).
  • Els apèndixs quart i cinquè són de caràcter estadístic, i s'hi recullen les ordenacions entre 1858 i 1981, i l'evolució del nombre d'alumnes en tres etapes (entre 1859-1868; entre 1882-1890; i entre 1902-1982/1983).
  • I finalment, un sisè apèndix que mostra un resum de les institucions que llavors estaven ubicades a l'edifici del Seminari.