El dinar campestre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picture icon BLACK.svgEl dinar campestre
Manet, Edouard - Le Déjeuner sur l'Herbe (The Picnic) (1).jpg
Tipus quadre
Artista Édouard Manet
Data creació 1862-1863
Tècnica Oli sobre tela
Dimensions 208 (Alçada) × 265,5 (Amplada) cm
Ubicació Museu d'Orsay (París)
Propietari Étienne Moreau-Nélaton, França, Édouard Manet, Jean-Baptiste Faure i Galerie Durand-Ruel
Catalogació
Codi museu RF 1668
Modifica dades a Wikidata

El dinar campestre (en francès Le déjeuner sur l'herbe) és l'obra més polèmica d'Édouard Manet. El 1863 va ser presentada al Saló dels Rebutjats i va provocar un escàndol per l'ús de la juxtaposició dels colors, sense tons intermedis i la intensitat de la llum de la dona que es troba al mig. Va ser una obra que influí la resta d'impressionistes.[1]

Es troba a París, al Museu d'Orsay

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Una de les obres de l'artista Araya Rasdjarmrearnsook consisteix en una fotografia que reprodueix l'escena, però en aquesta ocasió un grup de gent està visualitzant una reproducció de l'obra de Manet en un entorn campestre. L'obra es va poder veure a Catalunya durant la mostra El Museu com a pretext.[2] La sèrie The Two Planets (2007-2008) posa dos mons en diàleg. Araya va constatar la inseguretat dels seus alumnes davant d'indiscutibles peces mestres. El seu desplaçament diari des de la ciutat de chiang mai a un suburbi rural va ser l'estímul del treball: asseure al davant de reproduccions de quadres de millet, Van Gogh, manet i renoir a un grup de camperols tailandesos. "Déjeuner sur l'herbe" de Manet i camperols tailandesos enregistra la perplexitat que obre la nuesa d'una dona damunt un prat d'herba a ple dia. l'humor és present en les deduccions que van fent els camperols. "Les espigoladores" de Millet i grangers tailandesos reflecteix els valors de treball i l'ètica implícita en la comunitat agrícola d'un país asiàtic. El diàleg posa en evidència la falsa pretensió d'universalitat del relat de l'art d'occident.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Armengol, Montse «Un àpat poc convencional». Sàpiens [Barcelona], núm. 104, juny 2011, p. 20. ISSN: 1695-2014.
  2. Comentari de l'exposició

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El dinar campestre Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Museu d'Orsay (francès) (anglès) (alemany) (castellà) (italià)