El marxisme sanarà els malalts
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Frida Kahlo |
| Creació | 1954 |
| Material | masonita pintura a l'oli |
| Mida | 76 ( ) × 61 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Frida Kahlo (Coyoacán) |
El marxisme sanarà els malalts és una pintura de Frida Kahlo de 1954 pintat a l'oli. Amb unes mides de 76 × 61 cm. Es troba al Museu Frida Kahlo, també conegut com La Casa Blava i va ser restaurat el 2009 gràcies a un donatiu del govern alemany.[1]
Anàlisi de l'obra[modifica]
A la pintura trobem la mateixa Frida, deixant anar les seves crosses, al centre de la pintura. Porta una cotilla de ferro (fent al·lusió a les que ella utilitzava degut a l'accident de tràfic sofert el 17 de setembre de 1925) i és sostinguda per unes mans que representen el marxisme guarint-la. També hi trobem l'àguila dels EUA i el mateix Karl Marx ofegant-la. S'hi veu també representat el món amb l'URSS i la Xina [2] pintats de coŀor vermell.
Frida Kahlo va viure una existència a nivell físic i en el quadre intenta explicar que l'única via per la regeneració personal i social que porta a un món millor és acceptar el marxisme. Així, no només el marxisme l'ha guarit a ella (ja no li fan falta les crosses), sinó que ara l'ànima del moviment marxista (Karl Marx) mata el símbol nord-americà, l'ànima del capitalisme. Hi ha molts símbols a la pintura que mostren la bondat del marxisme, en contraposició als països capitalistes.
Als darrers anys de vida de l'artista la seva pintura va passar a convertir-se en una pintura amb conceptes polítics, encara que segons les seves paraules: «La meva pintura no és revolucionària, perquè em continuo fent il·lusions que és combativa». Al seu diari també va escriure:
| « | Tinc molta inquietud a l'assumpte de la meva pintura. Sobretot per transformar-la perquè sigui una mica útil al Moviment revolucionari comunista [...] l'única raó real per viure. | » |
L'art de Frida és un desafiament constant davant la ideologia dominant. Sens dubte la seva obra és la visió de si mateixa, ella és el «subjecte que pinta i el subjecte pintat» i expressa tot el que sent.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Restauren casa, fotografies i pertinences de Frida Kahlo amb donació alemanya Notícia de Terra del 28 de maig de 2009. (consultat el 10 d'agost de 2009)
- ↑ Ketttenmann, Andrea (1999) pp.80-81
- ↑ Bartra, Eli (1994) pp.73-75
Bibliografia[modifica]
- Bartra, Eli. Frida Kahlo:Mujer, Ideología, Arte. Barcelona, Icaria Editorial, 1994. ISBN 84-7426-222-4.
- Kettenmann, Andrea. Kahlo. Taschen, 1999. ISBN 3-8228-6548-6.