El noi del pijama de ratlles (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl noi del pijama de ratlles
The Boy in the Striped Pyjamas
The boy in the striped pyjamas.svg Modifica el valor a Wikidata
The Boy in the Striped Pyjamas.jpg
Fitxa
DireccióMark Herman
Protagonistes
ProduccióDavid Heyman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióMartin Childs Modifica el valor a Wikidata
GuióMark Herman
John Boyne
(autor de la novel·la)
MúsicaJames Horner
FotografiaBenoît Delhomme
MuntatgeMark Ellis
VestuariNatalie Ward
ProductoraHeyday Films i BBC Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMiramax Films
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estats Units
Estrena2008
Durada93 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBudapest Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl noi del pijama de ratlles Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
TemaSegona Guerra Mundial, Holocaust i història dels jueus a Polònia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióReich alemany Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmiramax.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0914798 Filmaffinity: 728544 Allocine: 135215 Rottentomatoes: m/boy_in_the_striped_pajamas Mojo: boyinthestripedpajamas Allmovie: v405849 Metacritic: movie/the-boy-in-the-striped-pajamas TV.com: movies/the-boy-in-the-striped-pajamas Modifica els identificadors a Wikidata

El noi del pijama de ratlles[1] (títol original en anglès The Boy in the Striped Pyjamas) és una pel·lícula britànico-estatunidenca dirigida l'any 2008 per Mark Herman. Està basada en el llibre homònim de John Boyne.

Argument[modifica]

Berlín, 1942. Bruno té nou anys i desconeix el significat de la Solució Final i de l'Holocaust. No és conscient de les crueltats que el seu país, en plena guerra mundial, està infligint als pobles d'Europa. Tot el que sap és que el seu pare -de nou nomenat comandant d'un camp de concentració- ha ascendit a la seva feina, i que ha passat en cas de viure en una confortable casa de Berlín a una zona aïllada. Tot canvia quan coneix Shmuel, un nen jueu que viu una estranya existència paral·lela a l'altre costat del filat.

Repartiment[modifica]

Anàlisi[modifica]

Director de Little Voice i Brassed Off, Mark Herman exerceix aquí de respectuós guionista i director, però sense que aquest respecte es tradueixi en una pel·lícula cal·ligràfica i exempta de veu pròpia. Pateix d'una certa textura visual de telefilm anglès, però tant els intèrprets infantils (Nansa Butterfield encarna Bruno, el nen alemany; Jack Scanlon és Shmuel, el nen confinat al camp d'extermini) com els adults (David Thewlis i Vera Farmiga) resulten a tota hora convincents.[2]

L'inquisitiu relat de John Boyne sobre la barbàrie nazi i la vergonyosa complicitat d'estaments socials en aparença aliens a tanta infàmia està reflectit amb exactitud. El comandant del camp, l'esposa del qual va distanciant-se d'un consort que "compleix ordres" i llueix galons amb execrable complaença. I la mirada innocent del seu fill Bruno, el qual descobrirà l'atrocitat regnant en l'altre costat del filat i l'alt preu de la traïció després lamentada. Llibre i pel·lícula s'interroguen sobre com pot el ser humà desviar la seva mirada i transformar-se en còmplice de l'horror.[2]

El millor que es pot dir d'aquesta pel·lícula és que és al contrari de La vida és bella, de Roberto Benigni. El que allà era edulcorant superficialitat per despertar la llàgrima fàcil, aquí es converteix en un horror profund i terrible. No l'horror dels camps d'extermini nazis a què el cinema, desgraciadament, ens ha acostumat, sinó l'horror de veure amb uns ulls innocents i nets el que aquests camps eren en realitat.[3]

Banda sonora[modifica]

La banda sonora va ser composta per James Horner l'any 2008. Havia passat força temps des que Horner no componia la música d'una pel·lícula amb un contingut tan important i una reacció crítica tan positiva. Horner tenia molt d'interès en el contingut, sent jueu com és, Horner també probablement tenia un interès personal genuí per posar música a la història. Com es podria esperar, donat la natura de la pel·lícula, el resultat és generalment bastant seriós i profund, per bé que temperat amb un cert sentit d'innocència per captar el món de Bruno. També, com es podria esperar, la partitura s'amara amb hornerismes, i les referències habituals a composicions del passat. Per tant, la diversió i l'apreciació de la partitura passarà en part per l'habilitat de passar per alt això i experimentar la banda sonora per el que és.[4]

Llista de temes[5]
  1. Boys Playing Airplanes (04:14)
  2. Exploring The Forest (02:37)
  3. The Train Ride To A New Home (03:35)
  4. The Wind Gently Blows Through The Garden (05:57)
  5. An Odd Discovery Beyond the Trees (02:52)
  6. Dolls Are Not For Big Girls, Propaganda is... (03:44)
  7. Black Smoke (01:43)
  8. Evening Supper – A Family Slowly Crumbles (07:53)
  9. The Funeral (01:54)
  10. The Boy Plans, From Night To Day (02:37)
  11. Strange New Clothes (09:54)
  12. Remembrance, Remembrance (05:32)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]