El pensador

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaEl pensador
Le Penseur i Le Poète
Le Penseur in the Jardin du Musée Rodin, Paris March 2014.jpg
Tipus artistic type i group of casts
Artista Auguste Rodin
Basat en La Divina Comèdia
Data creació 1880
Comitent museu Rodin
Tècnica fosa
Gènere nu
Estil impressionisme
Dimensions 71,5 x 40 cm
Col·lecció Museu Rodin (París)
Modifica dades a Wikidata

El pensador (francès: Le Penseur) és una de les més famoses escultures en bronze d'Auguste Rodin.

La peça, anomenada originalment El poeta, formava part d'una comissió del Museu d'Arts Decoratives de París per crear un monumental portal basat en La Divina Comèdia de Dante. Cadascuna de les estàtues representava un dels personatges principals del poema èpic. El pensador, en el seu origen, buscava representar Dante davant les Portes de l'Infern - el nom que Rodin va donar al portal del qual l'obra formaria part- ponderant el seu gran poema. L’encàrrec fou a nom d'Edmond Tusquet, sotssecretari d'Estat l’any 1880. Rodin volia imitar la Porta del Paradís de Ghiberti.

Existeixen més de vint versions de l'escultura en diferents museus arreu del món, aquest fet es deu a què la tècnica de la fosa, la cera perduda, permet fer-ne còpies Rodin rebé l'ajuda del seu deixeble Miguel, anomenat també l'Asturià.

Atès a què no fou acceptat a l'escola de belles arts, inicià un viatge per Itàlia, 1876, que li brindà l'oportunitat d'estudiar a Donatello i Miquel Àngel. Aquest últim va exercir una gran influència en el francès, concretament pel tractament anatòmic i del material (cf. Esclaus de Miquel Àngel,1515).[1]

Anàlisi[modifica]

Un home nu, amb les mans, els braços i peus desmesurats es troba assegut a una roca, recolzant el cap en actitud contemplativa i de reflexió.

El més rellevant de l'escultura de Rodin és el tractament. Es considera una obra impressionista perquè la superfície no està polida, com si només s'insinues. Aquest modelat irregular permet visualitzar la intensitat amb què pensa. És a través del contrast on l'escultor juga per crear espais de llum, i en conseqüència sensació de profunditat amb una superfície més rugosa en contraposició a les brillants on s'aprecia el non-finito.

Tal com s'ha comentat, és una figura desproporcionada, i malgrat la reflexió és un acte plàcid i quiescent, tot el cos es troba en tensió, i moviment, com si l'acte de reflexió comportés un esforç més allà del mental, físic.

La figura és tancada, centrípeta, ja que els trets anatòmics es relacionen entre sí. El rostre i els ulls són inexpressius i poc detallistes, com els cabells.

Funció i significat[modifica]

Fou dissenyada per formar part del projecte de la porta monumental. Es conclou que té una excussió impressionista dins una intenció simbolista, a la recerca d'un significat que va més enllà de la realitat visual. El simbolisme usa l'art com a mitjà d'expressió d'un fet interior, allunyant-se de la mimesi.

Pensador com a creador -que a través de l'acte de la reflexió crea un estadi superior i immortal- han estat interpretacions posteriors sobre l'obra, esdevenint tot un icona de la filosofia.[2]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Projecte El pensador, Munic. Discussió de la història de moltes de les versions d'esta obra d'art.
  • García Morente, Manuel, Obras completas Volums 1-2, - símbolos del pensador: Filosofia i Pedagogía- p.272