Vés al contingut

El pescador i la seva muller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreEl pescador i la seva muller
(de) Vom Fischer und seiner Frau
(eo) Fiŝkaptisto kaj lia edzino
(en) The Fisherman and His Wife
(fi) Kalastajasta ja hänen vaimostansa
(es) Le pêcheur et sa femme Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autorgermans Grimm
Jacob Grimm
Wilhelm Grimm Modifica el valor a Wikidata
Publicació1812 Modifica el valor a Wikidata
Publicat aContes dels germans Grimm Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereconte de fades Modifica el valor a Wikidata

El pescador i la seva muller és un conte d'origen alemany recollit pels germans Grimm que narra com un desig pot tornar-se en contra de qui el demana.

Llengua

[modifica]

Conté elements del baix alemany - parlat al nord, zona de mar - almenys el títol i el refrany d'invocació al peix. Però en total és intel·ligible per a qualsevol parlant natiu d'alemany.

Argument

[modifica]

Un pescador molt pobre va trobar un dia un príncep encantat en forma de peix (un "Butt" en alemany, vol dir un peix pla: rèmol, halibut, bòtid, excloent aquells que no es pescaven al nord d'Alemanya). Compadit de la seva sort, l'home el va alliberar. Quan va tornar a casa, la seva muller el renyà, dient-li que hauria d'haver-li demanat una contrapartida. L'endemà, el pesador va tornar a treballar i va invocar el peix, per demanar-li una casa millor per a la seva dona. El desig li fou concedit. En uns dies, la dona volia més i instà el seu marit perquè tornés a parlar amb el peix i li demanés un castell. Ell s'hi resistí però finalment va accedir malgrat els presagis negatius en forma de tempestes. Després de tenir el castell, la dona va voler tenir poder, i per això demanà, en dies consecutius, ser rei, emperador, i papa. Cada dia, el mar i el cel eren més amenaçadors quan el pescador baixa a la platja a trobar-se amb el peix i explicar-li el nou desig de la seva muller. Finalment la dona va obligar el pescador que demanés al peix que volia ser igual a Déu. Quan el peix aparegué i sentí el nou desig, tornà a la dona al seu estat inicial en una pobra cabana.

Anàlisi

[modifica]

El conte narra com l'hibris és castigada, tal com passa en molts altres relats (corresponents al número 555 en la Classificació Aarne-Thompson), i en les fonts mitològiques que els sustenten. Quan hom demana un desig excessiu o vol igualar-se a la divinitat, li sobrevé la desgràcia, en aquest cas la pèrdua de tot l'aconseguit. La font de la història pot haver estat un relat de Les mil i una nits on un pescador ambiciós és igualment castigat.

El pescador treballa en un mar que fa de frontera entre el món real i un de màgic,[1] element habitual del conte de fades, tal com el pas de la pobresa a la riquesa dels protagonistes (encara que aquí s'inverteixi en el darrer moment) o les repeticions d'episodis similars en acumulació.

El pescador és presentat com un personatge positiu: s'acontenta amb el que té, mostra compassió pel peix encantat, mira de fer pensar la seva dona. Però alhora és feble i per això és vençut per la dona, personatge negatiu de la història, qui no solament mostra una gran ambició, sinó que és colèrica i demana coses que no li pertoquen (com ser rei i no pas reina). El temor del pescador,[2] doncs, fa que demani els desitjos malgrats els presagis negatius del cel, que es va enfosquint i tornant salvatge.

Referències

[modifica]
  1. Cirlot, J. E. Jack Sage, trans. A Dictionary of Symbols, 2nd ed. New York: Philosophical Library, 1962.
  2. «Edició anotada a Sur la Lune». Arxivat de l'original el 2013-04-13. [Consulta: 1r abril 2013].