Eleazar màrtir
|
Per a altres significats, vegeu «Eleazar». |
 Martiri d'Eleazar, gravat de Gustave Doré, 1866  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Hebreu: ֶלְעָזָרב (Elāzār) s. II aC. Judea (actual Israel) |
| Mort | 167 aC ↔ 160 aC Judea |
| màrtir | |
| Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa |
| Festivitat | 1 d'agost |
Eleazar és un personatge jueu que apareix al Segon llibre dels Macabeus, capítol 6, versicle 18 i on és descrita com a "un dels principals mestres de la llei" i "de posat distingit". Va morir amb uns noranta anys.
Sota la persecució instigada per Antíoc IV Epífanes, Eleazar fou forçat a obrir la boca i menjar porc, però el va escopir i fou torturat fins a la mort, donant "un exemple heroic i un record gloriós" (versicle 31).
Veneració
[modifica]És venerat com a màrtir juntament amb els Macabeus, i és considerat com un dels Sants Màrtirs Macabeus per les esglésies catòlica i ortodoxa. La festivitat és l'1 d'agost.