Eleccions legislatives belarusses de 2016

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives belarusses de 2016
 ← 2012 Modifica el valor a WikidataBelarús Modifica el valor a Wikidata 2019 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data11 setembre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives bielorusses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir110 diputat de la Cambra de Representants ≈ 6th Convocation of the National Assembly of Belarus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat6.978.490 Modifica el valor a Wikidata
5.211.871
   74.68٪
Punt percentual 0.07
Nombre de vots vàlids5.142.164    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Sense afiliació política
3.445.562   67.01٪
Punt percentual 8.48
Diputat 104 → 94 Nombre d'escons 10
<1
2>
Partit Comunista de Belarús  — Ihar Karpienka
380.770   7.4٪
Punt percentual 4.66
Diputat 3 → 8 Nombre d'escons 5
<1
2>
Partit Democràtic Liberal  — Siarhei Gaidukèvitx
218.081   4.24٪
Punt percentual 0.6
Diputat 0 → 1 Nombre d'escons 1
<1
2>
Republican Party of Labour and Justice (en) Tradueix  — Vasily Zadnepryany
147.378   2.87٪
Punt percentual 1.34
Diputat 1 → 3 Nombre d'escons 2
<1
2>
Partit Cívic Unit de Belarús  — Anatoly Lebedko
111.227   2.16٪
Diputat 1
<1
2>
Partit Patriòtic Belarús  — Mikalai Ulakhovich
111.045   2.16٪
Diputat 3


Distribució dels escons a la Cambra de Representants.
Resultats per circumscripció electoral. Modifica el valor a Wikidata

L'11 de setembre de 2016 es van celebrar eleccions legislatives a Belarús.[1]

Sistema electoral[modifica]

Els 110 membres de la Cambra de Representants es triaven anteriorment mitjançant el sistema de dues voltes. No obstant això, en 2013 es va introduir un nou codi electoral que va abolir el requisit que els candidats rebessin majoria absoluta, canviant de fet el sistema de votació a majoria simple. Tots els candidats són triats en circumscripcions uninominals. Tanmateix, si només hi ha un candidat, es requereix que rebi almenys el 50% dels vots emesos (els votants també poden votar en contra de tots). La participació electoral en una circumscripció ha de ser d'almenys el 50% perquè l'elecció es consideri vàlida.[2][3]

En els casos en què no s'hagi aconseguit la participació o no hagi resultat elegit cap candidat, es repetiran les eleccions.[3]

Resultats[modifica]

La Comissió Electoral Central va declarar que les eleccions s'havien considerat vàlides en totes les circumscripcions. Al mateix temps, observadors independents van declarar que les dades de participació havien estat falsificats en moltes circumscripcions, particularment a Minsk, i que la participació real era inferior al 50% requerit perquè els resultats en una circumscripció fossin considerats vàlids.

Dels 110 escons que estaven en joc, només dos candidats de l'oposició ho van aconseguir, sent així els primers des de 2004. Es tracten d'Hanna Kanapatskaya, membre del Partit Cívic Unit, va guanyar en una de les circumscripcions de Minsk, mentre que la candidata independent Alena Anisim va guanyar en una circumscripció de la regió de Minsk. La resta de diputats van ser considerats progovernamentals, o sigui, que donen suport al president Aleksandr Lukaixenko.[4]

Referències[modifica]