Eleccions presidencials russes de 1991

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions presidencials russes de 1991
 ← cap valor Modifica el valor a WikidataRepública Socialista Federativa Soviètica de Rússia Modifica el valor a Wikidata 1996 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data12 juny 1991 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions presidencials russes Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident de Rússia. Durada del mandat: 6 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat106.484.518 Modifica el valor a Wikidata
79.507.282
   74.67٪
Nombre de vots vàlids77.790.525    Nombre de vots en blanc 1.525.410   Nombre de vots nuls 1.716.757
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Borís Ieltsin  — IndependentElegit
Candidat a la vicepresidència: Aleksandr Rutskoi
45.552.041   58.56٪
 
Modifica el valor a Wikidata
Primera investidura de Borís Ieltsin Modifica el valor a Wikidata
President de Rússia
Reemplaça:Persona elegida:
cap valorBorís Ieltsin Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions presidencials russes de 1991 (Президентские выборы в РСФСР, Prezidentskie vibori v RSFSR) foren celebrades el 12 de juny de 1991 a la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR). Aquesta fou la primera elecció presidencial russa en la història. Els comicis tingueren lloc tres mesos després que els russos votaren a favor d'establir una presidència elegida per votació directa en un referèndum al març del mateix any. El guanyador de les eleccions fou Borís Ieltsin amb un 58,6% dels vots emessos.

Campanya[modifica]

Segell postal de les eleccions
Els sis candidats presidencials

Tot i que Ieltsin participà com a candidat independent, tenia el suport de Rússia Democràtica.[1] Malgrat el fet que quatre candidats foren membres del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), només Nikolai Rijkov fou oficialment nomenat pel partit. Els altres candidats comunistes participaren formalment com a independents.

Ieltsin era àmpliament el favorit per a guanyar els comicis.[2] En lloc de coaligar-se en un únic candidat per enfrontar-se a Ieltsin, les forces de l'establishment soviètic donaren suport a un àmpli nombre de candidats, sent Rijkov l'únic oficial.[2] Com que no es creia que cap candidat poguera derrotar a Ieltsin en la primera volta, els comunistes dipositaren les esperances en que l'existència d'un gran nombre de candidats augmentaria les probabilitats de que Ieltsin no arribara al 50% dels vots i es convocara una segona volta com marcava la llei electoral.[2] Així, els comunistes creien que a la tardor el clima polític a Rússia seria diferent, pot ser menys procliu a Ieltsin. Pensant això, trobaven que, en celebrar-se una segona volta, Ieltsin estaria en una posició més debil com a candidat.[2] No obstant això, finalment Ieltsin aconseguí els suficients vots com per a que no calguera una segona volta.[2]

Amb unes perspectives electorals bones, Ieltsin va fer una campanya electoral d'intensitat relativament baixa. En lloc d'intensificar la retòrica i mobilitzar els votants, Ieltsin adoptà una estratègia molt més relaxada, atacant poc els seus rivals i oferint pocs detalls públics sobre la seua futura política.[2] En canvi, els seus oponents, molt més atabalats pels possibles resultats electorals i l'avantatge de Ieltsin, començaren a atacar-se entre ells públicament.[2]

Resultats[modifica]

Resultats electorals[3][4]
Candidat a president
Candidat a vicepresident 		Partit Vot
popular 		%
Borís Ieltsin
Aleksandr Rutskoi 		Independent 45.552.041 58,56%
Nikolai Rijkov
Borís Grómov 		Partit Comunista (PCRSFSR) 13.395.335 17,22%
Vladímir Jirinovski
Andrey Zavidiya 		Partit Liberal Democràtic (PLD) 6.211.007 7,98%
Aman Tuleiev
Viktor Botxarov 		Independent 5.417.464 6,96%
Albert Makaixóv
Alexei Sergeiev 		Independent 2.969.511 3,82%
Vadím Bakátin
Ramazán Abdulatípov 		Independent 2.719.757 3,50%
Contra tots 1.525.410 1,96%
Total
77.790.525
100%
Vots vàlids 77.790.525 97,84%
Vots invàlids 1.716.757 2,16%
Vots totals
79.507.282
100%
Cens estimat i participació 106.484.518 74,67%

Referències[modifica]

  1. ↑ Presidential elections in Russia Voice of Russia
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Urban, Michael E. «Boris El'tsin, Democratic Russia and the Campaign for the Russian Presidency». Soviet Studies, 44, 2, 1992, pàg. 187–207. DOI: 10.1080/09668139208412008. JSTOR: 152022.
  3. ↑ University of Essex
  4. ↑ FCI
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_russes_de_1991&oldid=33142240»