La legalitat dels comicis fou discutida, amb grups oficials de monitoreig donant informacions contradictòries. Alguns informaren que les eleccions estaven sent lliures i justes, mentre que altres afirmaren que no tots els candidats havien rebut una cobertura mediàtica igualitària i que l'oposició al Kremlin havia estat injustament tractada. Els grups d'inspecció i monitoreig van trobar altres irregularitats.[3] El grup europeu de monitoreig d'eleccions PACE qualificà l'elecció com a "ni lliure, ni justa".[4]
El grup de monitoreig d'eleccions de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) rebutjà monitorar els comicis degut al que qualificaren com a "severes restriccions als seus observadors per part del govern rus", acusació que aquest rebutjà de manera vehement qualificant la decisió d'"inacceptable".[5]
El president és elegit per a un terme de quatre anys i un màxim de dos mandats en un sistema de dues voltes. Si cap candidat guanya per majoria absoluta a la primera volta, es celebra una segona volta electoral entre els dos candidats amb més vots.[6]
.svg?lang=ca)
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
