Elisa Cardona Ollé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElisa Cardona Ollé
Biografia
Naixement15 agost 1917 Modifica el valor a Wikidata
Pradell de la Teixeta (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAfusellament Modifica el valor a Wikidata

Elisa Cardona Ollé (Pradell de la Teixeta (Priorat) 15 d´agost 1917 - Tarragona, 22 d'abril de 1939) fou l'única dona executada pel Franquisme a Tarragona.[1]Tenia 21 anys i va formar part de les disset republicanes sotmeses a Consell de Guerra Sumaríssim i afusellades a Catalunya.[2]

Resident al poble de Duesaigües (Baix Camp) treballava de cambrera a l'Hotel Nacional de Tarragona. Acabada la Guerra civil amb la desfeta del Bàndol Republicà, fou denunciada i acusada sense proves convincents de tenir relació amb els fets ocorreguts el 18 de setembre de 1936 quan un escamot de les milícies de la FAI, va irrompre a l'Hotel i es va emportar l'amo Andrés Alfonso Vallespín, cinc religiosos que tenia acollits i dos clients (pare i fill) de dretes, que van aparèixer morts poques hores després a la carretera de Barcelona.

Detinguda i empresonada, Elisa sempre es va declarar innocent, però fou sotmesa a un Consell de Guerra Sumaríssim i passada per les armes a la Muntanya de l'Oliva el dia 22 d'abril de 1939 a dos quarts de sis del matí, juntament amb 22 persones més.[3] La família es va assabentar de l'execució per uns veïns que van llegir la notícia al Diario Español de Tarragona.[4]

Memòria històrica[modifica]

La promulgació de la Llei de Memòria Històrica l'any 2007 impulsada pel Govern de José Luís Rodríguez Zapatero, va reconèixer alguns drets i mesures a favor dels que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.

La ciutat de Tarragona i el Memorial Democràtic de Catalunya han dignificat l'espai i homenatjat els afusellats de la Muntanya de l'Oliva.[5] La memòria d'Elisa ha estat recuperada i glossada per historiadors i col·lectius feministes.[6]

Referències[modifica]

  1. «Document 66370, CARDONA OLLÉ, Elisa | IHR». [Consulta: 7 novembre 2018].
  2. «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades» (en català). Ara.cat.
  3. admin «Les oblates, la presó de l'oblit» (en català). Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona, 28-11-2016.
  4. Subirats Piñana, Josep. Les Oblates (1939-1941) Presó de dones de Tarragona - Capítol III Elisa i el Dr.Battestini executats. Pàg. 41 a la 47 (en català). primera. Valls (Tarragona): Cossetània, 2006. ISBN 84-9791-218-7. 
  5. jlinaresg. «L'Ajuntament senyalitza nous Espais de Memòria, emblemàtics en la resistència i oposició antifranquista — Ajuntament de Tarragona» (en català). [Consulta: 9 novembre 2018].
  6. NacióTarragona «Tarragona acull l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista» (en català). Diari Nació digital - Tarragona.