Elisa García Sáez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElisa García Sáez
Biografia
Naixement 22 setembre 1916
Sant Andreu de Palomar (Barcelonès)
Mort 25 agost 1936 (19 anys)
Activitat
Ocupació Militar i sindicalista
Modifica les dades a Wikidata

Elisa García Sáez (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 22 de setembre de 1916 - Sariñena, 25 d'agost de 1936) fou sindicalista, infermera i miliciana durant la guerra civil espanyola.

Biografia[modifica]

Elisa va ser militant en el sindicat UGT de la fàbrica de teixits "Fabra i Coats" i el 1936 va partir cap al front d'Aragó com a infermera en una columna de la CNT. Ferida de gravetat en un bombardeig en la localitat de Tardienta (Osca), va ser posteriorment traslladada a l'hospital militar de Sariñena, on finalment va morir per "heridas sufridas en acciones de guerra", segons el seu certificat de defunció.

Elisa García Sáez representa la figura de la dona miliciana en la guerra civil espanyola. Dones que van prendre part activa en la lluita reclamant unes llibertats col·lectives que veien perillar.[1]

Elisa García ha mort en el front d'Aragó:

« (...) Ella no acceptava un paper no militar per a les dones, ja que entenia que havien de combatre igual que els homes i només corresponia als covards rebutjar la lluita armada (...)[2] »

Les morts de les primeres milicianes causaren un major impacte en el bàndol republicà. La notícia sobre la mort d'Elisa García apareix recollida en el diari ABC. La notícia conté les paraules que va escriure Elisa en una carta a la seva mare Teresa:

« (...) No passeu pena per mi; procuraré que no em passi res: però si per casualitat em passés alguna cosa, penseu que altres com jo també haurien caigut. Si jo sabés que donant la meva vida es podria acabar amb els assassins de la classe treballadora, gustosa la donaria. Si us diguessin que la lluita no és pròpia de les dones, digueu que l'acompliment del deure revolucionari correspon a tota persona que no sigui covard. (...)[3] »

Durant la dictadura de Francisco Franco part de la llegenda de la làpida de la tomba d'Elisa García va ser picada a cop de martell i cisell per ordre de l'alcalde franquista de Sariñena de l'època. Avui en dia és il·legible, cosa que va motivar a un conjunt de veïns i veïnes de Sariñena a tractar de recuperar la seva memòria.

Reconeixements[modifica]

El 31 de desembre de 1936 el Sindicat mercantil de Barcelona de la UGT de la delegació de Sant Andreu publicà una nota "A la memòria d'Elisa García" destacava la figura de l'heroïna Elisa García, companya caiguda en el front d'Aragó. La gesta de la companya del sindicat es va immortalitzar en el carrer de les Monges, al costat del passeig de Josep García (nom que rebé el passeig de Fabra i Puig durant la guerra civil), que passà a denominar-se carrer d'Elisa García.

El 14 d'abril del 2012, dia de la Segona República Espanyola es va retre un sentit homenatge a Elisa García Sáez en el cementiri municipal de Sariñena. Diversos veïns i veïnes de la localitat van recordar la figura de la miliciana, realitzant una crida a la població perquè ajudi a recuperar les paraules picades i poder restablir la seva memòria.

Referències[modifica]

  1. Nuria Valls y Montserrat Carreras: La mujer catalana en las milicias. Historia 16: La Guerra Civil Número 10: Milicias y ejércitos, Edición 1986.
  2. 2 Solidaridad Obrera, 3 de septiembre de 1936.
  3. http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1936/09/04/008.html

Enllaços externs[modifica]