Elisabet Margarida d'Orleans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaElisabet Margarida d'Orleans
Gascar Isabelle d'Orléans.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 26 de desembre de 1646
París
Mort 17 de març de 1696 (49 anys)
Versalles
Activitat professional
Ocupació Aristòcrata
Dades familiars
Dinastia Q3540203
Cònjuge Louis Joseph of Lorraine, Duke of Guise
Fills
Pares Gastó Joan Baptista de FrançaMarguerite of Lorraine
Germans
Signatura

Escut d'armes de Elisabet Margarida d'Orleans
Modifica dades a Wikidata
Retratat per Beaubrun
Les armes de la duquessa de Guisa
Signatura d'Elisabet el 1663

Elisabet Margarida d'Orleans, esmentada també com Isabel d'Orleans(1646- 1696) fou la segona de les tres filles supervivents de Gastó de França i de Margarida de Lorena. Fou duquessa de Guisa per matrimoni i duquessa d'Alençon suo jure (de propi dret).

Princesa de la sang[modifica | modifica el codi]

Nascuda al palau d'Orleans, avui el palau de Luxemburg a París. Geperuda fou nomenada coadjutriu de la seva bestia Caterina de Lorena, abadessa de Remiremont a qui va succeeir el 1648. A la mort del seu pare el 1660 el seu apanatge va tornar a la corona que el va reassignar, però el feu propi, el ducat d'Alençon, va passar a les tres filles i no fou repartit.

Les seves germanes s'havien casat una (la gran) amb el gran duc de Toscana el 1661, i l'altre (la petita) amb el duc de Savoia el 1663; el 1667 va renunciar a la seva abadia (encara que molt aristocràtica i molt mundana) i va rebre el ducat d'Alençon al que van renunciar les seves germanes. Elisabet ambicionava una sort similar a aquestes i va optar per casar-se a Saint-Germain-en-Laye el 15 de juny de 1667 amb Lluís Josep de Lorena, fill del duc de Guisa i de Joyeuse i de Francesca de Valois, membre d'una branca menor de la Casa de Lorena, la mare del qual, Maria Francisca d'Angulema, estava retirada a Alençon afectada de demència i gaudia de l'usdefruit vitalici del ducat d'Angulema, el comtat de Ponthieu, el comtat del Lauraguès i el comtat d'Alès.

Va enviudar el 1670, i el seu fill Francesc Josep, duc de Guisa va morir el 1675 amb 5 anys extingint-se amb ell la casa dels ducs de Guisa. Va mantenir l'usdefruit sobre Alençon i va rebre l'administració del ducat d'Anguleama (l'usdefruit del qual tenia la seva sogra) que pertanyia a la corona però de facto administrava el seu marit fins al 1671 i el seu fill Francesc-Josep fins al 1675 en nom de la seva mare i àvia.

La seva mort es va produir a Versalles el 1696 a l'edat de 50 anys i va coincidir en el temps amb la de Maria Francisca d'Angulema; el ducat d'Angulema va passar a la corona tal com pertocava, i el ducat Alençon, per manca d'hereus retornava també a la corona.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet Margarida d'Orleans Modifica l'enllaç a Wikidata