Vés al contingut

Elogi de la ociositat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Elogi de l'oci)
Infotaula de llibreElogi de la ociositat
(en) In Praise of Idleness and Other Essays Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorBertrand Russell Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióAnglaterra, 1935 Modifica el valor a Wikidata
EditorialRoutledge Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temasociologia i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Gènereassaig Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines242
Goodreads work: 1314555
Fotografia de Bertrand Russell, autor de l'obra.

Elogi de l'ociositat (anglès: In praise of idleness) és un assaig de Bertrand Russell, publicat per primera vegada en 1932 en el Review of Reviews.[1][2]

Tesi de l'autor

[modifica]

La idea principal és que la humanitat observa un culte no raonable del treball que li fa treballar sempre més. Russell defensa aquesta tesi per dos arguments principals :

  • El primer és que el valor del treball és un prejudici moral de les classes privilegiades que diuen que l'absència d'activitat portaria la majoria dels homes, sobretot aquells de les classes els plus pobres, a la desocupació i a la depravació. Conseqüentment, l'interès dels homes és en estar explotats.
  • El segon és que la producció industrial avui és suficient per assegurar, amb un mínim de treball, les necessitats de tots els éssers humans. La racionalització de la producció en temps de guerra ha demostrat que no fa falta un gran nombre de persones per produir tot el necessari per a tota una població. A més, si aquest treball es comparteix entre tota la població, implica que un individu no ha de treballar molt per produir les necessitats imprescindibles de la vida, i fins i tot és innecessari.

Russell afirma conseqüentment que unes quatre hores laborals per dia bastarien per fer que tota la població poguera viure amb comoditat suficient, mentre que la resta del temps que abans es gastava en treball, ara es podria dedicar a l'oci. Aquest oci prendria moltes formes (de les més populars a les més intel·lectuals).

Referències

[modifica]
  1. Russell, 2002.
  2. "In Praise of Idleness" Harper's Magazine 165 (Oct 1932): 552-9.

Enllaços externs

[modifica]