Eloy Alfaro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEloy Alfaro
Eloy Alfaro2.jpg
modifica
Biografia
Naixement(es) José Eloy Alfaro Delgado modifica
25 juny 1842 modifica
Montecristi (Equador) (en) Tradueix modifica
Mort28 gener 1912 modifica (69 anys)
Quito (Equador) modifica
Causa de mortHomicidi modifica (Linxament modifica)
Lloc d'enterramentCementiri General de Guayaquil modifica
President de l'Equador
16 gener 1906 – 12 agost 1911
← Lizardo García (en) TradueixCarlos Freile Zaldumbide (en) Tradueix →
President de l'Equador
5 juny 1895 – 31 agost 1901
← Vicente Lucio Salazar (en) TradueixLeónidas Plaza → modifica
Dades personals
Ideologia políticaLiberalisme i laïcisme modifica
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióPolític, comerciant i militar modifica
PartitPartit Liberal Radical modifica
Carrera militar
LleialtatEquador modifica
Branca militarExèrcit de l'Equador modifica
Rang militargeneral de divisió modifica
ConflicteLiberal Revolution of Ecuador (en) Tradueix modifica
Família
CònjugeAna Paredes Arosemena (en) Tradueix modifica
Signatura
Firma de Eloy Alfaro.svg modifica

Eloy Alfaro Delgado (Montecristi, Equador, 1842 – Quito, Equador, 1912), militar i polític equatorià. President de l'Equador (05-06-1895 – 31-08-1901 i 16-01-1906 – 14-08-1911).

El general Eloy Alfaro és una de les figurs cabdals de la història equatoriana al tombant entre els segles XIX i XX. De família acomodada, inicialment es dedica al comerç, però de seguida es decanta cap a activitats polítiques, de caràcter liberal i enfrontat amb el conservadorisme del president Gabriel García Moreno. Les seves activitas l'obliguen a exiliar-se diverses vegades. El 1876 torna a l'Equador i amb el cop d'estat del general Ignacio Veintemilla entra al govern, tot i que aviat s'enemista amb el nou president i ha de tornar a l'exili.

La lluita contra la dictadura de Veintemilla centra les seves activitats a l'exili Amb el cop d'estat del 8 de juny de 1895 aconseguí el poder i el monopoli del parit liberal. Una vegada al poder emprengué una veritable revolució dins l'estat, basada en la separació definitiva entre Estat i Església, en la confiscació dels béns eclesiàstics, en la instauració de l'educació laica i pública i la legalització del matrimoni civil. També derogà definitivament la pena de mort, tot i que a vegades fou aplicada excepcionalment durant el seu mandat. Alfaro impulsà l'acabament del ferrocarril Guayaquil-Quito, fundà diversos instituts educatius i mostrà una certa preocupació pels problemes dels indígenes i de les dones.

Un aixecament a Guayaquil l'agost de 1911 contra Alfaro obliga l'ancià president a exiliar-se novament i el general Leónidas Plaza Gutiérrez imposa com a president a Carlos Freile Zaldumbide. Alfaro, intentant recuperar el poder, és fet presoner i confinat a la presó de Quito, que una manifestació assalta el 18 de gener de 1912 assassinant a Alfaro i a alguns dels seus lloctinents.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eloy Alfaro
  • Ayala Mora, Enrique. Nueva Historia del Ecuador (Corporación Editora Nacional, Quito, 1989).
  • Salvador Lara, Jorge. Historia Contemporánea del Ecuador (Fondo de Cultura Económica, México, 1994).



Precedit per:
Vicente Lucio Salazar
President de l'Equador
18951901
Succeït per:
Leónidas Plaza
Precedit per:
Lizardo García
President de l'Equador
19061911
Succeït per:
Carlos Freire Zaldumbide