Vés al contingut

Els Chiens Perrins

Plantilla:Infotaula indretEls Chiens Perrins
Imatge
Torreta-balisa dels Chiens Perrins.
Tipusescull Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaL'Île-d'Yeu (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 46° 43′ 37″ N, 2° 24′ 35″ O / 46.726825°N,2.409714°O / 46.726825; -2.409714
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata

Els Chiens Perrins (en català Els Gossos Mugint) formen un escull immergit a marea alta situat al nord-oest de l'Île d'Yeu, enfront de la Punta del But. Formen, junt amb els de Basse Flore i els de Grand Champ, els «naufragadors» de l'illa.[1] A causa dels corrents marins que arriben al nord de Basse Flore i creen un remolí permanent, l'indret és particularment perillós pels navegadors i les llistes de naus que s'hi han estavellat i la de mariners que hi han perdut la vida són, d'altra banda, extenses.[2] Els salvaments a la mar són prou freqüents.

Els naufragis

[modifica]

Des de l'edat mitjana l'escull fou la causa d'innombrables naufragis.

Els Chiens Perrins l'any 1990.
Miniatura de la torreta-balisa dels Chiens Perrins
USS Tenadores
Segle XVIII
  • El David, nau del rei, malgrat que era tripulada per un mariner de l'illa. 30 sobrevivents dels 137 homes de la tripulació.[3]
  • El Royal Louis (17 d'octubre del 1772).[4]
  • El Jeune Louis (7 de gener del 1791) nau negrera de tres pals.[5]
  • El Conseil de Flandres (20 d'octubre del 1784), nau negrera, encallada sobre el Grand Champ.[6]
Segle XIX

La llista dels naufragis és força llarga, especialment durant la segona meitat del segle xix:[7]

  • L'Active, (4 de gener del 1827), llanxa de vela, amb la mort dels seus 80 homes de la tripulació. A continuació d'aquest drama, va decidir-se de construir el far de la Petite Foule, també anomenat el Grand Phare.[8]
  • La Ville de Montaigu (20 de setembre del 1827), bergantí.[9]
  • L'Undine (26 de febrer del 1857), nau anglesa, enfonsada.[10]
  • L'Elderra (31 de gener del 1862), un tres-pals espanyol.
  • El Danzig (3 d'abril del 1867), vaixell de càrrega a granel anglès, encallat i desencallat.[11]
  • El Grand-Vaillant (1867)
  • L'Actif (11 de març del 1869), nau de vela que transportava pedres per construir.[12]
  • L'Excelsior (13 de març del 1870), vaixell de vapor anglès.[13]
  • El Huron, britànic, (16 de març del 1875) nau de vela.[14]
  • El Bordeaux (27 de desembre del 1875), vaixell de càrrega a l'engròs neerlandès.[15]
  • La Mathilde (3 d'abril del 1878), un sol supervivent dels 17 homes de la tripulació.[1][16]
Segle XX
  • El Chile, (29 de gener del 1917), vaixell de càrrega a graner xilè, encallat.[17]
  • El Tenadorés, vaixell de càrrega general transatlàntic americà de passatgers i mercaderies (28 de desembre del 1918) encallat sobre la Basse Flore a causa de la boira, ja que va confondre la sirena de boira de la Punta del But amb la d'un altre vaixell.[18][19]
  • El Floris (27 d'octubre del 1924), vaixell de càrrega a graner, encallat.[20]
  • L'Artha (8 de gener del 1933), pescador encallat.[21]
  • L'Arta (1935), pescador, naufragat a l'Anse des Broches.[22]
  • La Canadienne (30 de març del 1941), una pinassa de Saint-Gilles-Croix-de-Vie. La nau, empesa per ones rompents, va acabar probablement trencant-se sobre els esculls, fet que va provocar la mort dels sis mariners.[23][24]
  • El Furtet (1950), enfonsat.[25]
  • El Fureteur (13 de març del 1951), pescador de La Rochelle, perdut als Trupailles per raó de la tempesta, cap sobrevivent.[26]
Segle XXI
  • Un vaixell esportiu empès sobre les roques (20 de juliol del 2010) on les cinc persones que anaven a bord van poder refugiar-se sobre la torreta.[27][28]
  • Un veler neerlandès encallat sobre les roques (4 de juny del 2014).[29]

La torreta-balisa

[modifica]

La decisió d'edificar la torreta-balisa va ser presa arran del naufragi de la Mathilde l'any 1878. L'edifici, construït al mig de l'escull, fa 19 metres d'alçada i és una balisa cardinal oest (groc-negre-groc).

La balisa va funcionar amb gas propà des de l'any 1935. Després, va ser electrificada amb un abast de 7 milles nàutiques pel sector blanc, i 4 milles pel sector verd.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Els Chiens Perrins». Phot'Oya. [Consulta: 3 abril 2015].
  2. «Sites naturels». Pàgina web oficial de l'Île d'Yeu. [Consulta: 8 abril 2015].
  3. Sr. Eveux de Fleurieu, Voyage fait par ordre du Roi en 1768 et 1769, Imprimerie Royale, 1773, pàgina 679.
  4. «Royal Louis». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  5. «Jeune Louis». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  6. «Conseil de Flandres». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  7. «La Torreta-balisa de l'escull dels Chiens Perrins». [Consulta: 3 abril 2015].
  8. «Active». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  9. «Ville de Montaigu». Wreck site. [Consulta: 8 abril 2015].
  10. «Undine». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  11. «Danzig». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  12. «L'Actif». Wreck site. [Consulta: 18 juny 2015].
  13. «Épaves du Ponant». Fortune de mer au Ponant. [Consulta: 3 abril 2015].
  14. «SS Huron». Wreck site. [Consulta: 22 juny 2015].
  15. «Bordeaux». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  16. «Mathilde». Wreck site. [Consulta: 22 juny 2015].
  17. «SS Chile». Wreck site. [Consulta: 22 juny 2015].
  18. «USS Tenadores». Wreck site. [Consulta: 3 abril 2015].
  19. «Épaves du Ponant». Fortune de mer au Ponant. [Consulta: 3 abril 2015].
  20. «Ville de Montaigu». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  21. «Artha». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  22. «Arta». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  23. «Le naufrage de la pinasse " la Canadienne"». El bloc de giras. [Consulta: 3 abril 2015].
  24. «Canadienne». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  25. «Furtet». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  26. «Fureteur». Wreck site. [Consulta: 6 abril 2015].
  27. «Cinq plaisanciers hélitreuillés a l'île d'Yeu». Ouest France. [Consulta: 3 abril 2015].
  28. «Île d'Yeu : Hélitreuillage de 5 naufragés sur la tourelle des Chiens Perrins». Mer et Marine. Arxivat de l'original el 2015-04-07. [Consulta: 3 abril 2015].
  29. «Sauvetage d'un skipper néerlandais a l'ouest de l'Île d'Yeu». Préfet maritime. Arxivat de l'original el 2015-04-10. [Consulta: 3 abril 2015].