Vés al contingut

Els germans Marx a l'Oest

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEls germans Marx a l'Oest
Go West Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEdward Buzzell Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJack Cummings Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióIrving Brecher i Buster Keaton Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorge Bassman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLeonard Smith Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBlanche Sewell Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1940 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia, western i cinema musical Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0032536 The Movie Database: 22575 Filmaffinity: 508992 Allocine: 26182 Rottentomatoes: m/1008437-go_west Allmovie: v20017 TCM: 180 TV.com: movies/go-west-1940 Modifica els identificadors a Wikidata

Els germans Marx a l'Oest[1] (títol original en anglès: Go West) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edward Buzzell estrenada el 1940, i que posa en escena els germans Marx. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Argument

[modifica]

S. Quentin Quale (Groucho Marx), un estafador amb molt d'aplom, és en ruta cap al Far West on pensa fer fortuna. Al vestíbul de l'estació de sortida, troba els dos germans Panello (Harpo Marx i Chico Marx) que són encara menys honrats que ell, ja que aconsegueixen treure-li tots els seus diners, cosa que els permet posar-se en camí d'aquelles terres plenes de promeses de fortuna.

Un cop arribats a lloc, simpatitzen amb el vell Dan Wilson a qui presten una mica de diners: en penyora, aquest els dona l'escriptura de propietat d'una terra que aparentment no val gran cosa. Ara bé, el vell Wilson no sap que el ferrocarril passarà aviat per aquest terreny, cosa que decuplica el seu valor als ulls de la companyia ferroviària.

Comentaris

[modifica]

Menys desenfrenada que les primeres pel·lícules, Els germans Marx a l'Oest hi guanya molt en consistència i en coherència: aquí, el guió és simple però estructurat, els Marx tenen un objectiu en el qual es mantenen. La fantasia s'expressa a través d'algunes bones escenes visuals i bromes. Com sovint en aquesta segona part de la seva filmografia, els germans s'han calmat i s'han fet "normals": la seva energia devastadora dels començaments és canalitzada.

Cal remarcar l'escena d'obertura on Groucho es deixa robar pels altres dos sense adonar-se'n, la de la diligència on els sots de la carretera sembren un alegre desordre a bord, el "diàleg" surrealista entre Harpo i un cap indi, la persecució final amb tren on tot és bo per alimentar la caldera, al final de la qual els vagons són completament desballestats. Cal destacar també el diàleg on Chico proposa a Groucho que telefoni i ell li respon que el 1870 el telèfon encara no s'ha inventat.

Aquesta pel·lícula presenta una de les escenes musicals més originals de la filmografia dels Marx: Groucho canta acompanyant-se a la guitarra i Harpo toca l'harmònica! Per regla general, les escenes musicals de Els germans Marx a l'Oest són ben integrades en el text i no perjudiquen el ritme de la pel·lícula.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]