Elvira Rawson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElvira Rawson
Elvira Rawson AGN.jpg
Elvira Rawson Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Elvira del Carmen Rawson Guiñazú Modifica el valor a Wikidata
19 abril 1867 Modifica el valor a Wikidata
Junín (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1954 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la Recoleta Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatArgentina
Formació professionalUniversitat de Buenos Aires
FormacióUniversitat de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetgessa i professora
PartitUnió Cívica, Unió Cívica Radical
MovimentFeminisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeManuel Dellepiane
FillsRoberto, Manuel, Julio, Juan Carlos, Raquel, Haydée i Franklin Dellepiane Rawson
PareJuan de Dios Rawson Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7569583 Modifica el valor a Wikidata

Elvira del Carmen Rawson Guiñazú (Junín, 19 d'abril de 1867 - Buenos Aires, 4 de juny de 1954) va ser la segona dona a graduar-se com a metgessa a l'Argentina, el 1892, i una destacada feminista.[1]

Biografia[modifica]

Durant la Revolució del Parc de 1890 va establir amb altres metges un hospital de campanya en el front de batalla per atendre als ferits. Va ingressar a la Unió Cívica, primer, i a la Unió Cívica Radical, després. Va orientar el seu exercici de la medicina cap a les malalties femenines. Va ser professora d'higiene i pediatria.

Va ser una de les fundadores del primer Centre Feminista creat al país per reclamar pel reconeixement de la igualtat de drets civils i polítics d'homes i dones. Va participar activament al Primer Congrés Femení Internacional, realitzat a Buenos Aires el 1910, en ocasió del Centenari. Aquest any es va casar amb Manuel Dellepiane, amb qui va tenir vuit fills.[1]

El 1919 va fundar l'Associació Pro Drets de la Dona, juntament amb Adelina Di Carlo, Emma Day i Alfonsina Storni, entre altres, i van arribar a reunir a onze mil afiliades. Per lluitar pel sufragi femení, Elvira Rawson va tendir sempre a unir forces amb Alicia Moreau de Justo, que presidia la Unió Feminista Nacional, l'altra gran organització feminista existent. Juntes van organitzar una impactant votació paral·lela de dones. El 1928 va organitzar el tercer Congrés Internacional Femení. Va morir el 1954 a Buenos Aires.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Dra. Elvira Rawson de Dellepiane». Consejo de la Salud de la Provincia de Buenos Aires. [Consulta: 28 juny].

Bibliografia[modifica]

  • CABRAL, César Augusto. Alem: informe sobre la frustración argentina. Buenos Aires: A. Peña Lillo, 1967. ISBN. ISBN.
  • ETCHEPAREBORDA, Roberto. La Revolución Argentina del 90. Buenos Aires: EUDEBA, 1966. La Revolución Argentina del 90. Buenos Aires: EUDEBA.
  • JITRIK, Noé. La Revolución del 90. Buenos Aires: CEAL, 1970. La Revolución del 90. Buenos Aires: CEAL.

Enllaços externs[modifica]