Elviro Ordiales Oroz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElviro Ordiales Oroz
Biografia
Mort22 agost 1936 modifica
Madrid modifica
Causa de mortHomicidi modifica (Afusellament modifica)
Escudo de la Segunda República Española.svg  Governador civil de Saragossa
13 de setnmbre de 1933 – 24 de juny de 1934
Escudo de la Segunda República Española.svg  Director general de Presons
24 de juny de 1934 – 15 de novembre de 1934
Activitat
OcupacióMilitar modifica

Elviro Ordiales Oroz (m. 22 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol. Durant el període de la Segona República va exercir diversos llocs, arribant a ser director general de Presons. Va ser assassinat al començament de la Guerra civil.

Biografia[modifica]

Militar professional, pertanyia al cos d'intendència. Va arribar a aconseguir el rang de capità. Al començament de la Segona República va formar part del «gabinet militar» que va assessorar el president Manuel Azaña en la reforma militar.[1][2]

En 1933 va ser nomenat governador civil de Saragossa. Al desembre va haver de fer front a la insurrecció anarquista que va començar en la capital aragonesa i que s'estendria a altres punts d'Espanya. El dia 8 va ordenar la clausura dels locals de la CNT-FAI,[3] declarant il·legal la vaga convocada pels anarcosindicalistes.[4] En uns dies aconseguiria controlar la situació, a pesar que es van produir alguns morts. La seva actuació seria molt felicitada per la població saragossana.[5][a]

Posteriorment va ser nomenat director general de Presons, càrrec que exerciria entre juny i novembre de 1934.[7] Durant aquest període van tenir lloc els fets revolucionaris d'octubre de 1934, que acabarien amb milers de persones empresonades.

Després de l'esclat de la Guerra civil va ser posat sota custòdia per les autoritats republicanes. El 22 d'agost de 1936 va ser afusellat per milicians anarquistes durant la matança de la Presó Model de Madrid.[8][9]

Notes[modifica]

  1. Les felicitacions per la seva actuació també es van produir en l'àmbit oficial. El 19 de desembre el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, el va nomenar Cavaller de l'Orde de la República, al mateix temps que els regidors dretans de Saragossa el van complimentar nomenant-lo fill adoptiu de la ciutat.[6]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Cabanellas, Guillermo. Cuatro generales I. Preludio a la guerra civil. Barcelona: Planeta, 1977. 
  • Casanova, Julián. The Spanish Republic and Civil War. Cambridge University Press, 2010. 
  • Espín Templado, Eduardo. Azaña en el poder. El partido de Acción Republicana. Centro de Investigaciones Sociológicas, 1980. 
  • Gargallo Vaamonde, Luis. Desarrollo y destrucción del sistema liberal de prisiones en España. Cuenca: Universidad Castilla-La Mancha, 2016. 
  • González Hernández, Vicente. Aragón en la historia social de España (1871-1936). Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón, 1986. 
  • Kelsey, Graham. Anarchosyndicalism, Libertarian Communism and the State. The CNT in Zaragoza and Aragon 1930-1937. Kluwer Academic Publishers, 1991. 
  • Martín Rubio, Ángel David. Paz, piedad, perdón... y verdad. Editorial Fénix, 1997. 
  • Ruiz, Julius. The 'Red Terror' and the Spanish Civil War. Nueva York: Cambridge University Press, 2014.